L’expulsió expulsa, l’expulsió exclou

Molts adolescents arriben a l'Hospital de Dia després d’haver viscut situacions de conflicte als centres educatius que sovint han acabat en expulsions.

Núria Terés i Bonet
 
 
 

Els Hospitals de Dia d’Adolescents són un recurs de Salut Mental per a joves de 12 a 18 anys. A través de noves experiències relacionals i vincles sans amb altres joves i professionals referents adults, s’estableix un procés d’autoconsciència de les dificultats i capacitats de cada noi i noia, que pot generar canvis i millores.

Molts adolescents arriben a l’hospital després d’haver viscut situacions de conflicte als centres educatius –i en els pocs espais relacionals que mantenen en el seu entorn– que sovint han acabat en expulsions. El seu rebuig cap al sistema educatiu és molt gran, en consonància, diuen, al que el sistema té cap a ells i elles.

Són moltes les dificultats d’aquests nois i noies que sovint els impedeixen dur una vida normalitzada. I és ben cert que és complex manejar algunes situacions que generen o en les quals es veuen involucrats.

L’etiqueta “trastorn de conducta” serveix per marcar joves que, a través de la seva conducta, mostren la seva inadaptació, rebuig, insatisfacció… En general malestars cap a un entorn que esdevé diana dels seus problemes.

Aquesta inadaptació sol traduir-se en expulsió, sobretot en els centres educatius. Fins i tot “autoexpulsions”, és a dir, en abandonaments forçats (“abans que m’expulsin, m’expulso”). En alguns casos l’historial és llarg –el centre ha anat facilitant recursos i estratègies de reinclusió–. En altres casos, l’historial és massa curt i excessivament normativitzat. En joves amb dificultats, l’expulsió es percep com una forma d’exclusió, gairebé sempre sense retorn possible al mateix centre educatiu.

Una de les nostres tasques als Hospitals de Dia és aconseguir millores en els joves que puguin portar al retorn al mateix centre educatiu. Tornar i que et diguin que et veuen diferent és fantàsticament terapèutic.

Amb les expulsions afrontem els símptomes, però no les causes. L’exclusió és una mesura per no afrontar canvis que ens haurien d’incloure, és a dir, no només hauria de reflexionar i canviar qui és expulsat sinó també el centre que ha de tornar a incloure aquell jove.

Uns i altres hem de reajustar-nos, i aprofitar les situacions de conflicte i de no convivència per generar canvis de millora comunitària als nostres centres educatius. Tots hi sortirem guanyant!

Núria Terés i Bonet
About Núria Terés i Bonet

Biòloga i professora de Secundària. Actualment treballo amb adolescents amb trastorns mentals. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*