L’home protector, la gelosia com a amor i altres mites que perpetuen el masclisme entre els joves

Un 56,2% de noies i un 67% de nois considera que l'home ha de protegir la dona, segons l'estudi '¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá?'

Marta Borraz - eldiario.es
 
 
 

Els candaus, símbol de l'amor.

Els candaus, símbol de l’amor.

“És exactament el que pensava jo quan tenia la seva edat”. Marina Marroquín, que va ser maltractada per la seva parella dels 15 als 19 anys, descrivia així aquest diumenge al programa de Salvados dedicat a la violència masclista les actituds dels joves als quals imparteix tallers sobre el tema. “Un tio no pot ser afectuós, feble o cursi?”, els pregunta Marroquín. Amb això intenta que els adolescents es qüestionin totes aquelles actituds, formes de pensar o sentir que han interioritzat com a patrons de conducta ideals d’homes i dones i que, segons les persones expertes, són part del germen de la violència masclista.

Lluny de ser un problema del qual les generacions més joves s’han alliberat, la violència de gènere també està present en elles. Apareix disfressada dels mites de l’amor romàntic, que justifiquen “que el control és normal fins a cert límit, que si ell sent gelosia és perquè m’estima, que l’amor tot ho aguanta o que elles han de complaure i satisfer l’home i ell protegir-la”, exemplifica Maje Girona, presidenta de la Federació de Dones Joves.

El col·lectiu, que ofereix tallers a escoles i instituts, ha observat que “no és fàcil que les joves identifiquin que estan sent víctimes de violència de gènere perquè han normalitzat moltes conductes tòxiques“, afirma l’experta. No obstant això, segons les últimes dades disponibles, la Policia vigila actualment 522 noies d’entre 14 i 17 anys i el 2014, el Telèfon d’ajuda a joves i adolescents ANAR, al qual el 016 deriva les trucades de menors víctimes de violència masclista, va rebre 278 consultes d’aquest tipus (ja sigui de les pròpies adolescents o de familiars).

Ells possessius, elles sensibles

Després de les dades, que representen casos extrems i la punta de l’iceberg del problema, s’amaguen les violències quotidianes que se sostenen en el que se suposa que ha de ser un home i una dona: els estereotips de gènere. Segons revela la investigació “Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá?, elaborada pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, els adolescents segueixen perpetuant un patró molt determinat sobre la feminitat i la masculinitat. Ells són actius, autònoms i possessius. Elles, sensibles, tendres i preocupades per la imatge.

L’informe aporta dades com que el 80% dels joves d’entre 14 i 19 anys enquestats diu conèixer o haver conegut actes de violència en parelles de la seva edat i el 56,2% i 67% de noies i nois respectivament creuen que ell ha protegir la dona. Rols que la psicòloga i coordinadora del programa Rebels del Gènere de l’Ajuntament de Màlaga, Angélica Cuenca, resumeix en el que crida la llei de d’agradar i la llei del domini, que en la seva opinió, són un pilar central de l’educació de dones i homes respectivament. “Elles han de satisfer, complaure o estar físicament belles i ells han de restringir les seves emocions i exercir el control i el poder”, explica.

Aquestes idees, “acaben confluint en patrons de domini i submissió, en els quals es basa la violència masclista”, completa Diana Díaz, psicòloga i sotsdirectora del Telèfon ANAR. Moltes de les noies, diu, ho fan buscant una solució a un suposat problema de parella o sentimental i “no són conscients que pateixen violència de gènere”. A això contribueix “la normalització d’un tipus d’amor malaltís i possessiu, que interioritzen com a ideal”, analitza Girona.

Els missatges del cinema

Totes les expertes coincideixen que el discurs que transmeten els mitjans de comunicació, la publicitat, i les cançons i pel·lícules que solen escoltar i veure els adolescents juga un paper fonamental. Una de les que utilitza la Federació de Dones Joves en els seus tallers és la famosa saga de Crepuscle, que ha analitzat la psicòloga i autora del bloc “Mi novio me controla lo normal”, Ianire Estébanez. L’experta desgrana els missatges “perjudicials” que s’amaguen després de frases com la pronunciada per la protagonista al principi del primer llibre: “Segurament, morir en lloc d’una altra persona, algú a qui s’estima, era una bona manera d’acabar”.

Discursos que solen estar relacionats, segons les expertes, amb noies com les que criden al Telèfon ANAR per exposar la seva situació. “La idea que l’amor tot ho pot o que cal donar-ho tot per la parella culmina en situacions com que ell controli totes les esferes de la seva vida: com es vesteix, com es maquilla, amb qui surt”, diu Díaz. A això, explica, han contribuït les xarxes socials i les noves tecnologies, que faciliten “que l’agressor desitgi saber en qualsevol moment on és ella, li demana fotos o les utilitza com a xantatge perquè ella es replantegi els bons moments de la relació un vegada trencada “.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*