‘Llámame Paula’, una novel·la juvenil protagonitzada per una nena transsexual

Entre jocs i embolics infantils, la Paula va descobrint la seva identitat i batallant per trobar el seu lloc al món i l'acceptació dels seus companys de l'escola i de la seva pròpia família

Raúl Solís
 
 

Llámame Paula

Llámame Paula

La seva autora, la sevillana Concepción Rodríguez, va llegir un bon dia una notícia que explicava que una escola concertada de Màlaga no permetia que una nena transsexual fes servir els lavabos i vestís l’uniforme que corresponien al seu gènere, en contra fins i tot de les pròpies directrius de la Junta d’Andalusia. L’escriptora, mestra de professió, no entenia com podien continuar passant aquests episodis d’intolerància en el sistema educatiu. Es va posar a buscar literatura per endinsar-se en un món llavors desconegut per a ella. La cerca no va ser fructífera. No existia literatura que expliqués la transsexualitat als adolescents (tan sols un conte per a edats primerenques amb el títol ‘Transpirata’) i molt menys protagonitzada per un nen o nena transsexual que servís de material educatiu per enderrocar els murs de la discriminació.

Així va començar a forjar-se al cap de Concepció Rodríguez la vida de la Paula, la primera novel·la per a adolescents protagonitzada per una menor transsexual. La Paula és una nena a la qual li assignen un nom masculí en néixer però que als vuits anys, després de la mort de la seva mare, comença a reafirmar el seu gènere en els jocs, en la roba que desitja vestir i en la manera com se situa en una societat que li és molt més hostil que a la resta de nens amb els quals comparteix les aventures i entremaliadures pròpies d’una nena de la seva edat. “Tot el que no coneixem, ho rebutgem”, afirma l’autora de ‘Llámame Paula’ per justificar la seva motivació a publicar una novel·la per a adolescents en la qual es visibilitza la transsexualitat infantil, tot i que casualment qui dóna suport més decididament a la identitat sexual de la Paula són els seus amiguets i no el seu pare o la seva àvia.

La novel·la, després de la negativa d’una empresa editorial andalusa, ha estat publicada per la catalana Bellaterra i està prologada per Mar Cambrollé, presidenta de l’Associació de Transsexuals d’Andalusia, entitat a la qual va recórrer l’autora per documentar-se sobre la realitat de la transsexualitat i evitar caure en clixés o en un ús del llenguatge erroni per referir-se a aquesta realitat. Cal recordar que Andalusia ha estat una de les comunitats pioneres, juntament amb Catalunya, en aprovar una llei el 2014 que despatologizó la transsexualitat i que compta amb un protocol d’obligat compliment per a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, ja en marxa just després de la polèmica a l’escola religiosa Sant Patrici de Màlaga, dependent de la Fundació Diocesana, episodi que va motivar que Concepción Rodríguez donés vida literària a la Paula.

Aquest protocol de la Conselleria d’Educació de la Junta d’Andalusia facilita que un nen o una nena transsexual sigui tractat pel seu gènere sentit, per al que només cal que els seus pares, mares o tutors ho sol·liciten a la direcció del centre, independentment que en el document nacional d’identitat figuri o no el sexe assignat en néixer del menor transsexual. La llei catalana contra la homofòbia, aprovada la tardor del 2014, preveu garanties molt similars.

Aquest és un diari publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*