És el llibre de text un material o “el material”?

Si seguíssim les recomanacions de Freinet-Tonucci-Lodi-Imbernon, els llibres de text serien substituïts per biblioteques d’aula que permetrien els nens «investigar» i parlar de tots els temes del currículum. Però no ho fem, perquè no és fàcil.

Josep Maria Turuguet Salgado
 
 
 

És el llibre de text un material o “el” material / cc by-sa BookBabe (Pixabay)

No deixa de sorprendre’m la poca atenció que parem al debat sobre el llibre de text com a material escolar, si és que existeix aquest debat. Tot i que una patum consagrada com Freinet ja va criticar els llibres de text als anys 20 i que als anys 70 hi hagués intents de superar-los arran del mateix impuls Freinet, especialment a França i a Itàlia (Mario Lodi, Tonucci), amb les Biblioteques de treball, i aquí, a casa nostra, es va impulsar un debat als 80 (Cuadernos de Pedagogía, 122, any 1985, on Tonucci passa revista a aquesta història). En aquest número del Cuadernos, Francesc Imbernon ja proposava el tipus d’alternativa que jo defensaré i que em sembla que segueix vigent si volem realment una innovació escolar coherent. M’explicaré.

Segons dades de l’associació d’editors de textos escolars, l’ANELE, cada any es despenen a Espanya 600 milions d’euros en llibres de text a primària i secundària obligatòria. Encara que aquests llibres els reutilitzem, els reciclem o els revenem, a curt termini resulten un material fungible. I poca gent disposa d’un habitatge capaç de contenir tota la seva escolaritat en llibres de text. Vull defensar que, a més d’inadequat a l’ensenyament obligatori, el llibre de text suposa una despesa poc rendible.

Entre el parvulari i el batxillerat tots sabem que es presenta una batalla anual sociopolítica per finançar una despesa familiar que se situa entre els 100 i els 400 euros, essent optimistes i sense comptar les famílies nombroses. És una despesa que mobilitza famílies, ajuntaments i, fins i tot, comunitats autònomes i promou no pocs debats i conflictes economicopolítics. I després estan els conflictes sobre l’adequació dels llibres als continguts que cadascú reclama, la proporció de sabers locals i estatals, les discussions sobre «adoctrinament», etc.

Si seguíssim les recomanacions de FreinetTonucci-Lodi-Imbernon, els llibres de text serien substituïts per biblioteques d’aula que permetessin els nens «investigar» i parlar de tots els temes del currículum. Però no ho fem. ¿Per què? Òbviament perquè no és fàcil.

Primer perquè la formació inicial actual dels mestres no és adequada per a un mètode d’aprenentatge així. Un mètode que demanaria una cultura, una seguretat, una capacitat d’organització i d’observació que els mestres actuals potser no senten posseir. I el llibre de text sembla donar-los l’armadura necessària per enfrontar els cursos. D’això dedueixo que el llibre de text és confortable per als mestres. Però… i els alumnes? ¿Guanyen amb un llibre de text que els persegueix al llarg d’un curs o perseguint ells els llibres els diàlegs que els aclareixin els temes?

També està la formació de les biblioteques i l’edició dels llibres que poguessin servir aquesta nova metodologia de treball. Hi ha qui diu que de llibres ja n’existeixen i que «el text» simplement és una compilació dels sabers mínims que ajuda a que ningú no es perdi. Resumint, que el manual és «un material més». La resposta em sembla òbvia, pel cost que té, per la falsa sensació de totalitat curricular que comunica i per la facilitat que aporta a la professió docent entenem que no és «un material més» que acaba creant dinàmiques autocomplaents i que es comporta com una crossa que ens allunya de l’excel·lència educativa.

Ara mateix hi ha tota una avançada escolar experimentant (Horitzó 2020, Escolanova21SUMMEM) mètodes innovadors, constructius, creatius i inclusius. No sabem del cert com aborden el tema de la «informació». Habitualment qui pensa prescindir de manuals escolars diu que és Iinternet qui permetrà fer-ho. Altrament, serà la voluntat i l’esforç desorbitat de pocs mestres esforçadíssims creant materials i intercanviant-los. Crec que res d’això no és la solució. Però les raons són complexes. I la solució està a l’abast i implica els editors i la formació inicial de mestres. Que se’n vulgui parlar és una altra qüestió.

Només intento encetar el debat, no es pot fer més en un sol article. Els aspectes a tractar són molts però les possibilitats hi són i ja hi eren fa un segle. Crear una nova escola autènticament activa és més problema de formació i disposició psicològica que de mitjans físics com s’haurà de demostrar si el debat prospera.

Josep Maria Turuguet Salgado
About Josep Maria Turuguet Salgado

Mestre de primària jubilat del CEIP Salvador Espriu de Badalona i membre de la Societat Catalana de Pedagogia (IEC). Contact: Twitter | More Posts

2 Comentaris on És el llibre de text un material o “el material”?

  1. Jaume Ríos // 21/01/2018 a les 17:29 // Respon

    Ja fa temps que el paradigma simplista que associa innovació a prescindir de llibres de text o material didàctic editat s’utilitza en l’entorn de les escoles que volen visualitzar un determinat interés en la innovació.
    Podem estar d’acord amb les limitacions didàctiques dels llibres de text condicionals però l’aversió a la feina dels dissenyadors de materials didàctics que provenen d’empreses editores de materials està impedint i dificultant la instroducció de solucions que facilitin el treball innivador a les aules.
    Classificar a tothom que prové d’aquest àmbit d’evitable i de sinònim del inmobilisme pedagògic és una perversió que no afavoreix a ningú.
    Abandonar els llibres de text no és sinònim d’encert en els canvis a l’aula.
    Hi ha propostes que promouen una altra manera d’aprendre i d’acompanyar els aprenents. Cal que l’escola escolti als dissenyadors didàctics i els diguin, si de cas, que és el que no encerten.
    Hem de superar aquest rebuig sistèmic (potser justificat al llarg de la història de les relacions entre escoles i editorials) per avançar junts.
    La reflexió al voltant del paper de cadascú en aquest itinerari cap a una escola en la que la indagació, l’empoderament de l’alumnat, la inclusió de les emocions i la personalització de ls recursos didàctics i del procés d’aprenentatge han de ser espais de treball conjunt per aconseguir experiències educatives més autèntiques, més rellevants i que dotin d’autonomia i felicitat als nostres alumnes.

    • Josep Maria Turuguet Salgado Josep Maria Turuguet Salgado // 22/01/2018 a les 7:40 // Respon

      Crec que la qüestió està en qui és el protagonista de l’aprenentatge i fins i tot del currículum.
      “Cal que l’escola escolti als dissenyadors didàctics i els diguin, si de cas, que és el que no encerten”, suposa una certa assimilació d’educació i didàctica, és a dir, hi ha una manera de conduir tots els alumnes (després cada mestre adaptarà, per descomptat) per un camí determinat d’aprenentatge. I aquest és el presupòsit de l’objecte “llibre de text”. Després es podrà flexibilitzar perquè cada mestre l’utilitzi a la seva manera (es diu). Però l’objecte en sí parteix d’un dirigisme que deixa un marge molt limitat a mestres i alumnes. I el que no es diu mai és que hi ha una altra possibilitat. Editar llibres que siguin simplement això, i pensats per a tota la cultura humana permetent que els mateixos nens segueixin un “currículum propi” guiats pels mestres, és clar. Crec que, usant materials tradicionals, és un paradigma nou (assajat -Freinet, Tonucci, Lodi- però mai establert), que topa amb la pobra formació dels mestres. Però ja dic, exposar-ho amb tota l’amplitud demanarà més articles.
      No acuso ningú d’immobilisme, però sí el concepte “llibre de text” de cotilla per a dissenyadors, editors, mestres i alumnes. Aquests principals protagonistes dels que ens omplim la boca però pensant poc en ells (en realitat, fins quan “dissenyem per a ells”, diem). I la mobilitat es veurà quan els nens entrevistats en les telenotícies a principi de curs comencin a dir que tenien ganes de tornar per les coses que aprenen a més de pels amics que retroben.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*