Llums i ombres de la figura del professor jubilat voluntari

Andalusia s'uneix al grup de comunitats –entre les quals, Catalunya i les Illes Balears– que ja regulen un pla per repescar mestres retirats per fer tasques de reforç i assessorament. No poden cobrar ni substituir la plantilla orgànica.

Pedro Garcia
 
 

Una mestra voluntària a Granollers | Foto: RELLA Associació

Un mes abans de les eleccions andaluses del 2 de desembre que van donar un tomb imprevist al panorama polític d’aquesta regió, l’anterior Govern socialista va redactar un esborrany d’instruccions per posar en marxa “amb caràcter experimental”: un pla per facilitar la col·laboració “voluntària” dels professors jubilats a les escoles i instituts d’Andalusia. La figura del “docent jubilat voluntari”, que segueix vinculat a la seva escola després de retirar-se amb 60 anys, existeix a pràcticament totes les comunitats, però no totes han institucionalitzat aquest tipus de col·laboració.

A Andalusia ha passat una cosa semblant al que va succeir amb les comunitats d’aprenentatge, que ara estan regulades per la Conselleria d’Educació i plenament implantades a molts centres escolars. Però també van néixer abans que l’Administració les fes oficials, perquè els mestres d’algunes escoles de zones desfavorides van començar a recórrer a voluntaris (estudiants i docents de facultats de Ciències de l’Educació, Pedagogia, Psicologia, mares d’alumnes, ONG…) per fer reforç en aules amb necessitats especials. El projecte del mestre jubilat voluntari anava a estrenar-se aquest curs acadèmic a manera de prova, però ara es troba “en parada tècnica”.

Els responsables de la conselleria en el nou Executiu de coalició PP-Ciutadans estudien si reactiven el programa, i si és necessari introduir algun canvi. El nou titular de la cartera, Javier Imbroda, ha mantingut alguns alts càrrecs de l’etapa socialista, però la gran majoria del seu equip és nou. Imbroda s’ha marcat dos objectius prioritaris: un és acabar amb l’abandonament escolar “crònic”, que a Andalusia arriba al 21% de l’alumnat de Secundària, i el segon és “despolititzar” el sistema educatiu.

El model andalús és similar al d’altres comunitats. Ja existeix a Aragó, a Astúries, a Castella i Lleó o a Balears, on a aquesta figura se’l denomina “el docent mentor”. En tots els casos són professors jubilats –amb un mínim de 25 anys d’experiència– que col·laboraven amb la seva escola, però no cobren res ni substitueixen als mestres en actiu. A totes les regions on s’ha introduït aquest programa, els sindicats d’ensenyament han estat vigilants precisament perquè el suport o assessorament que pogués aportar un professor jubilat no es traduís en substitucions encobertes de la plantilla orgànica del centre. A Múrcia, per exemple, es va crear tota una “xarxa de l’experiència”, en la qual els docents retirats servien de suport als estudiants, però també exercien labors d’assessorament i col·laboració amb els docents en actiu, als quals ajuden –sempre que així ho reclamin– en l’elaboració de materials didàctics de suport a l’aula i en la preparació de pràctiques en els laboratoris.

A Catalunya existeix, des del 2014, una resolució del Departament d’Educació que regula la “col·laboració del professorat jubilat i dels inspectors d’educació jubilats amb els centres públics i serveis educatius”, figura que, de fet, ja est contemplava en l’article 105.4 de la LEC, on es diu que l’administració ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional dels professors i inspectors jubilats que ho desitgin. Per tant, segons explica Quim Lázaro, president de l’associació RELLA, els mestres, professors i inspectors jubilats que ho volen, poden col·laborar amb un centre docent públic. Es tracta d’una col·laboració anual que aprova el consell escolar del centre, per la qual el docent jubilat obté una assegurança d’accident i de responsabilitat civil, com estableix la Llei del Voluntariat. “L’any passat RELLA va signar un conveni amb l’IMEB, per poder fer extensible aquesta col·laboració a les mestres jubilades de les escoles bressol i de música de l’Ajuntament de Barcelona. I, segons com funcioni, mirarem de fer-ho extensible a la Diputació de Barcelona, la qual gestiona per mitjà dels ajuntaments les escoles bressol públiques”, afegeix Lázaro.

Cal pagar aquests professors?

El reciclatge de professors jubilats a l’escola és una idea que ve de lluny. A Andalusia, apareix en l’article 23 de la LEA (Llei d’Educació d’Andalusia), que emana de la desapareguda Llei orgànica d’Educació. Llavors el projecte era menys ambiciós, parlava simplement de la possibilitat que docents retirats col·laboressin en “el desenvolupament de tasques relacionades amb plans de biblioteques i animació a la lectura”. El 2016 es va fer un salt de concreció amb l’aprovació del Pla d’Èxit Educatiu, que venia a regular la participació “d’altres sectors i persones en els centres escolars per donar suport a la formació integral de l’alumnat”: professors jubilats, clar, però també estudiants i docents universitaris, ONG, etc.

Un dels handicap d’aquest projecte sempre va ser la part econòmica. Cal pagar als professors retirats per tornar a reforçar les aules? Quant cal pagar-los? És compatible una remuneració amb la seva pensió de jubilat (si la Junta els dóna una paga, però no els cobreix la Seguretat Social). Aquest assumpte era complex. En alguns països existeixen projectes similars on hi ha remuneració per als docents i en uns altres no. En l’esborrany del pla experimental es resol finalment en el primer apartat: “Aquesta participació no suposa, en cap cas, establir una via complementària de remuneracions per al professorat jubilat, ni cap mena de contractació, ni molt menys que la seva participació impliqui algun tipus de reducció o suplència en la plantilla de docents en els centres escolars”.

En la majoria dels casos, expliquen els autors del projecte, els mestres jubilats tractaran de triar les escoles en els quals ja van impartir classes. Però el projecte no els permet tornar per  fer el que feien abans, no poden “reemplaçar” docents titulars, i si la seva activitat té relació directa amb els alumnes, sempre serà “amb la presència de personal docent en actiu”. Astúries, per exemple, va voler anar més enllà organitzant una xarxa de professors jubilats voluntaris per establir contactes i mantenir comunicació entre aquest col·lectiu i els centres que més necessitessin el seu suport.

El tipus de col·laboració, en realitat, l’ha de triar el professor voluntari d’un llistat que proposa la Conselleria d’Educació: programes de foment de lectura i organització de biblioteques; disseny i execució d’activitats extraescolars; suport a programes de la Conselleria que ja existeixin en el centre; suport a l’equip directiu en l’organització del centre; col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes; formar part de les comunitats d’aprenentatge; participar en accions formatives a altres docents a través dels centres de recursos; promoure activitats de convivència intergeneracional, contra la violència escolar, destinades a fomentar la igualtat entre homes i dones, al reconeixement de la diversitat sexual, etc.

Normalment, és el professor voluntari qui envia una sol·licitud reglada (segons el model adjunt a les instruccions de la Conselleria) al centre proposant-li les activitats que vol desenvolupar a l’escola, i serà la direcció i el consell escolar qui la valori i aprovi la seva inclusió o no en el pla de centre. A gairebé totes les comunitats la norma que s’ha redactat permet que hi hagi més d’un docent jubilat en un mateix col·legi. En cada cas, és la plantilla orgànica del centre, la direcció i el consell escolar els qui supervisen el treball dels docents jubilats i avaluen els seus resultats en finalitzar el seu període. Alguns sindicats han posat pegues a aquest programa “perquè la realitat diària d’un centre demostra que quan hi ha baixes entre la plantilla estable i aquestes triguen a substituir-se, al final són els professors jubilats els qui acaben assumint aquestes funcions”.

Els requisits que Andalusia i altres governs autonòmics exigeixen als docents retirats per tornar a les aules solen coincidir en tres elements: haver prestat serveis en algun centre públic o concertat, no haver perdut la condició de personal funcionari per raó d’expedient disciplinari i no haver estat condemnat “per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat sexual, que inclou l’agressió i abús sexual, assetjament sexual, exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrupció de menors, així com per tràfic d’éssers humans”. Els professors candidats han d’acreditar això mitjançant l’aportació d’una certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*