L’Ot el bruixot es jubila

Les populars vinyetes d'aquest silenciós i murri bruixot, tot un emblema de la revista infantil Cavall Fort, ja no apareixeran més a les seves pàgines després de 42 anys. Així ho ha anunciat la filla de l'autor Picanyol.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Ot, el Bruixot.

Ot, el Bruixot.

“Doncs sí, l’Ot es jubila”. Així arranca el text amb el qual la revista infantil Cavall Fort anuncia que les vinyetes de l’Ot el Bruixot que apareixen en el darrer número de la revista són les últimes que el seu autor, Picanyol (Josep Lluís Martínez i Picañol), haurà dibuixat. El popular bruixot, silenciós i murri, abandona les pàgines del Cavall Fort havent-se convertit en tot un emblema de la revista, després de 42 anys d’aparèixer-hi regularment i més de 1.500 vinyetes publicades.

De les breus i divertides aventures de l’Ot se n’han fet reculls com Ot el Bruixot i El Barret de l’Ot, a l’Editorial Pirene, i la col·lecció Ot, el bruixot, per part de l’Editorial La Galera. Però la recopilació de totes les seves vinyetes es va fer l’any 2009, en tres volums editats per Norma Editorial. I fins i tot ha protagonitzat diversos videojocs per a nens, els Otijocs, produïts per Barcelona Multimèdia.

En una carta, que reproduïm a continuació, la filla del dibuixant n’explica els motius:

L’Ot es jubila

L’Ot el bruixot ha treballat, juntament amb el seu creador Picanyol, durant més de quaranta-dos anys. Les seves historietes han estat sempre plenes d’humor, optimisme, creativitat, màgia… Tot això és el que ha fet que sempre se’ns dibuixi un somriure als llavis quan veiem l’Ot. Aquest personatge, de vegades intel·ligent, de vegades burleta i, en general, una mica trapella, sempre ha intentat arreglar el món d’una manera innocent i solidària.

L’Ot ha arribat al final del seu camí. Ell es jubila jove, però el seu creador ja en té seixanta-sis i, després d’inventar i dibuixar més de 1.500 tires per a la revista Cavall Fort, ha decidit posar punt i final. No és que deixi de treballar encara, però sí que es comença a jubilar.

Com a filla seva he de dir que ja li toca. A casa l’hem vist treballar cada dia de l’any: caps de setmana, estius, ponts, dies de Nadal, Reis… A la nit, si li ve alguna idea al cap, s’aixeca i l’apunta, no fos cas que a l’endemà no se’n recordi! I així podríem anar fent un recopilatori d’hores i hores de feina que no s’acabaria mai.

L’Ot, el bruixot és com un germà més per a nosaltres. Un germà imaginari que d’alguna manera conviu amb la nostra família. Li estem agraïts per tots aquests anys entre nosaltres i el continuarem portant sempre dins el cor.

Noemí.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*