L’STEM, a seques, no ens conduirà a bon port

Si no ajudem els joves a entendre que no sols té valor el que es pot calcular, mesura, comprovar... Obrim les portes a repetir experiències nefastes i no gaire allunyades de la nostra història.

Pere Vilaseca
 
 
 

Foto: Escola Pia

No fa gaires setmanes em van convidar a participar en una reflexió compartida sobre Orientació Professional a l’ESO. Érem un grup divers de persones provinent de diferents responsabilitats dins el camp educatiu. Al llarg de la trobada es va destacar —i s’hi va fer èmfasi— la importància de prioritzar, dins l’escola i l’institut, les matèries relacionades amb el que coneixem vinculat amb l’STEM, acrònim de Science, Technology, Engineering and Mathematics. Ho dic en anglès ja que és com s’acostuma a  anomenar.

Entre il·lús i perepunyetes, vaig comentar que em semblava que deixar de banda les àrees humanistes, també en l’orientació professional, era un reduccionisme que no ens conduïa per bon camí… “Per trobar feina, feina ben remunerada avui a Europa, el que compta és l’educació STEM”, totes les altres propostes són per enganyar els joves.” Aquesta va ser la resposta, gairebé automàtica.

Davant l’assentiment o com a mínim el silenci general, no vaig voler entrar a polemitzar.  Però com que tinc necessitat de treure’m aquesta espina clavada que no em deixa respirar, deixeu-me compartir breument la meva reflexió.

Si a l’escola ens desentenem de les dimensions que al llarg de la història han fet créixer la democràcia, l’humanisme i la llibertat, no ens estranyi… que vagin creixent en el si de la nostra vella Europa, moviments cada vegada més clarament feixistes, de pensament únic, que ens silencien dins la massa i l’individualisme…

Si no conreem des de l’escola el pensament crític, l’art, la filosofia, l’amistat i l’espiritualitat… quina societat construïm?  Amb quina Europa es trobaran els nostres néts?

Si els valors són únicament o bàsicament utilitaristes, sense deixar pas a la  poesia, la lectura, la bellesa, la solidaritat, la simplicitat o  la recerca de sentit, que fàcilment ens deixarem enredar!

Que fàcilment anirem sent part despersonalitzada d’una cadena productiva, al servei de no sabem ben bé quin poder…

S’entén, que estic d’acord amb el progrés relacionat amb les àrees científiques i tecnològiques, que tant han ajudat a millorar aspectes importants de la salut, del món del treball, del coneixement de la  pròpia humanitat, de l’aprenentatge, etc… El que dic és que, si no impliquem en l’educació, també universitària, aquells sabers no utilitaristes, correm els risc de construir una societat acrítica i pragmàtica, tan fàcilment manipulable.

Si no ajudem els joves a entendre que no sols té valor el que es pot calcular, mesura, comprovar… Obrim les portes a repetir experiències nefastes  i no gaire allunyades de la nostra història.

Pere Vilaseca
About Pere Vilaseca

Pere Vilaseca, responsable de l'Àrea de Projecte Educatiu d'Escola Pia de Catalunya Contact: Twitter | More Posts

1 Comment on L’STEM, a seques, no ens conduirà a bon port

  1. Isabel Matas Salla // 13/06/2018 a les 7:37 // Respon

    Jo que sox àvia i pedagoga em fai la mateixa pregunta “Si no conreem des de l’escola el pensament crític, l’art, la filosofia, l’amistat i l’espiritualitat… quina societat construïm? Amb quina Europa es trobaran els nostres néts?” Per què és tan fàcil justificar que aquests aprenentatge no serveixen per trobar feina però resulta que quan es fa selecció e personal es valora si la persona té projecte personal de vida, sap treballar col·laborativament o bé es capaç d’exercir l’empatia? per no citar la creativitat necessària per trobar més d’un solució a una situació. Res encontra de les STEM però no únicament.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*