L’únic examen de selectivitat que s’aprova amb faltes d’ortografia

Els alumnes amb dislèxia tenen exàmens adaptats, però segons la comunitat autònoma. A les Illes no tenen límit de temps i poden fer servir calculadora o diccionari. A Catalunya se'ls permet cometre faltes.

Laura Galaup
 
 

CE-prestamos-estudiantes-Erasmus-master_EDIIMA20150216_0272_18

Estudiants en un examen.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

“Són pocs els que arriben a la selectivitat”, apunten des de les associacions que donen suport a alumnes amb dislèxia i dificultats d’aprenentatge. No obstant això, aquests dies en què s’han examinat de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) no tots compten amb les mateixes ajudes. La sensibilitat del govern de les respectives comunitats autònomes (algunes d’elles, com Catalunya, ja han fet la prova, i altres comencen aquesta setmana) determinarà, en part, la seva nota final.

Si s’examinen a les Illes Balears no tindran la pressió del rellotge, ja que no hi ha un temps límit establert. A més tenen a la seva disposició els recursos que necessitin (ordinador, calculadora, diccionari…) i aules individuals. Una gran ajuda en comparació amb la que reben els joves madrilenys amb dislèxia o TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) que fan l’examen a la mateixa aula que els seus companys i als que es té en compte les faltes d’ortografia.

40% de fracàs escolar

Segons l’associació europea de la dislèxia , entre el 5 i el 12% de població europea pateix aquest trastorn neurobiològic. “Presenta dificultats en llegir, en escriure i en l’ortografia. En general, amb tot el que tingui a veure amb la descodificació dels símbols (les lletres i els números)”, apunten des de l’organització internacional que engloba aquest col·lectiu. Segons la coordinadora de les associacions regionals de dislèxia, María Sanz Pastor, 4 de cada 10 joves que no acaben els seus estudis tenen trastorns de l’aprenentatge.

Guillermo Gómez pertany a l’altra proporció, després de superar la selectivitat a Màlaga està a punt d’acabar Enginyeria Tècnica de Disseny Industrial, a falta del lliurament del treball final de grau. “Les adaptacions em van ajudar a concentrar-me. Em vaig examinar en una aula molt més reduïda que la dels meus companys, érem tres a classe. Podíem preguntar als professors, em van donar un cop mà a la prova d’anglès per comprendre un enunciat”; explica aquest jove de 22 anys que es va presentar fa quatre anys a les PAU i que en aquesta convocatòria es torna a examinar per pujar la seva nota mitjana -ara vol començar a estudiar Enginyeria Mecànica.

Les associacions denuncien que el fet d’examinar un alumne amb dislèxia de manera “ordinària” és “com si una persona que té miopia no fa servir ulleres per fer els exàmens. I per tenir miopia el suspendràs? No, posa-li les ulleres i veuràs com aprèn”, explica Cristina González, logopeda. Mesures senzilles com exàmens orals, augmentar-ne la durada, utilitzar una font tipogràfica més gran en el text i tenir a la seva disposició instruments informàtics; pot suposar la diferència entre entrar o no a la universitat.

La comunitat en què es va examinar Guillem, Andalusia, porta anys tenint en compte les adaptacions. Però no ha estat fins al curs passat quan la Junta ha aprovat un protocol pel qual es comprometen a que els estudiants diagnosticats comptin amb les mateixes adequacions que han tingut a Secundària i Batxillerat. A més, poden trigar en cada examen 30 minuts més que la resta dels seus companys i accedir a un ordinador que corregeixi els seus problemes ortogràfics.

Catalunya i les Illes lideren les adaptacions

A Múrcia i Canàries també hi ha acords signats amb les universitats que organitzen aquestes proves. Els alumnes murcians compten amb un quart d’hora més i poden preguntar als professors els dubtes que els sorgeixin. Per la seva banda, els joves canaris podran estar fins a 45 minuts més a l’aula, depenent del grau de trastorn educatiu que pateixin. També tenen l’opció de fer l’examen oral, comptar amb un editor de text que solucioni els seus problemes d’escriptura. A l’arxipèlag tenen en compte que aquests alumnes no seguin al costat de la finestra, perquè no es distreguin.

Per comptar amb adaptacions a Galícia, s’han de desplaçar al centre que té l’ONCE a Pontevedra, allà fan els exàmens en aules que no estan “massificades” i els deixen més temps. Mentre a Castella i Lleó depèn de la sensibilitat de les facultats ja que no hi ha una normativa regional que estableixi unes pautes a seguir.

A Catalunya, els joves amb problemes d’aprenentatge tenen mitja hora més que la resta per elaborar la prova, són examinats per un tribunal específic que té en compte les dificultats educatives d’aquests joves. “Tenen unes normes específiques per avaluar l’ortografia”, apunta Neus Buisán, directora de l’organització catalana de dislèxia. Gràcies al tribunal han aconseguit que la nota mitjana de selectivitat s’iguali a l’aconseguida pels alumnes en Batxillerat.

L’associació madrilenya enveja les mesures implementades a Catalunya i Balears. Els joves madrilenys amb dislèxia s’examinen en les mateixes aules que els seus companys i els penalitzen les faltes d’ortografia. En aquesta convocatòria s’ha inclòs alguna adaptació, han augmentat la mida del text dels enunciats, encara que el col·lectiu considera que aquestes mesures continuen sent insuficients. “La font tipogràfica passa a 16 punts, així la lectura és més senzilla. A més, tenen 20 minuts més per acabar la prova que la resta de companys i es poden asseure a primera hora”, apunta Sanz Pastor. “Són mesures molt insuficients, el futur dels dislèxics es veu truncat si no hi ha adaptacions 100% correctes. Ens fa ràbia que no acceptin les mesures que estan funcionant en altres comunitats”, diu Iñaki Muñoz, president de DISFAM, l’associació de balears que va ser la precursora en apostar per aquestes adaptacions.

“El Ministeri no ens escolta”

Les associacions porten anys demanant al Ministeri d’Educació equitat en les adaptacions , volen que el model de les Balears i Catalunya s’estengui a la resta de l’Estat espanyol: “Sempre ens han dit ja farem, ja farem. Però mai han fet res. El normal hagués estat que quan entra en vigor la LOMCE emetessin una normativa que estableixi un marc jurídic igual per a tot Espanya”.

Segons expliquen des de la coordinadora d’associacions, Espanya es troba a la cua de la educació inclusiva a Europa . Recorden que països com França, Alemanya, Portugal i Itàlia tenen normatives que regulen l’ensenyament a aquest col·lectiu. “El millor model és el de Regne Unit, és un sistema molt personalitzat. Hi ha més de 18 adaptacions estipulades, es tria quin li convé en base a un informe d’un especialista”, afegeix.

Per la seva banda, els afectats veuen com l’escassetat d’adaptacions, no només durant la selectivitat, impedeix a molts companys continuar amb els seus estudis. “La gent amb dislèxia no va a la universitat. El col·legi ha pogut amb molts d’ells . Trobar-te amb professors que no entenen que la dislèxia és un problema d’aprenentatge, t’enfonsa. Deixen d’estudiar perquè consideren que suspendran sempre”, apunta en Guillem, que durant el seu temps lliure fa classe de suport a joves que com ell tenen dislèxia i s’estan preparant la selectivitat.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*