Marcats per la ‘sele’

Més de 32.000 alumnes s'enfronten aquesta setmana a la Selectivitat, unes proves que determinen l'accés a la universitat dels estudiants. Però què passa quan et quedes a poques dècimes d'entrar als estudis que vols?

Pau Rodríguez
 
 
 

Eric Peña

Èric Peña

Una dècima et pot canviar el futur. Ho han escoltat, per boca de familiars i professors, més de 32.000 alumnes que a partir d’aquest dimarts s’enfronten als exàmens més determinants de la seva trajectòria acadèmica fins al moment: les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), conegudes popularment com la Selectivitat. I ho saben bé alguns joves que cada any es queden a les portes de poder escollir la carrera desitjada, de poder estudiar allò que els entusiasma i –amb sort– d’accedir a la feina que volen.

Ho sap perfectament l’Èric Peña, que amb una mitjana de 6,5 es va quedar a una dècima del 6,6 de nota de tall que es va fixar l’any 2009 per entrar als estudis d’INEF de la Universitat de Barcelona. “És una mica injust, jo podria ser un molt bon professor d’Educació Física, però l’anglès, per exemple, no se’m donava bé, i a l’examen vaig tenir un mal dia i em va condicionar molt”, recorda aquest jove de 26 anys. El seu desencontre amb la selectivitat no es va acabar aquell curs. Va estar tot un any treballant –de professor de judo– i preparant-se per repetir les proves. Arribat el dia, va aconseguir apujar la nota. “Però va ser l’any en què va entrar molta gent de Formació Professional i molt pocs de Selectivitat”, recorda. Un canvi en els criteris d’accés va provocar que aquell any graus com Educació o Infermeria quedessin ocupats per gent provinent d’FP. I l’Èric va tornar a quedar-ne fora.

En algunes ocasions, els qui no poden accedir als estudis universitaris per la via pública, no fan per la privada. “Tinc amics que s’ho van poder permetre i van anar a Blanquerna. Ara ja treballen”, explica l’Èric, que el curs vinent acabarà els estudis d’Educació a la UB. Si no pot ser professor d’Educació Física a Secundària, almenys ho serà a Primària.

La selectivitat no ho és tot –compta un 40% de la mitjana per a la nota de tall, l’altre 60% depèn dels resultats de Batxillerat–, però sí que és determinant. En una sèrie d’exàmens de tres dies (enguany són el 14, 15 i 16 de juny) es concentren uns volums d’estudi considerables. Els estudiants s’han de preparar almenys vuit assignatures diferents.

Una quantitat d’apunts que no es poden interioritzar en un sol matí. Però a vegades la vida depara altres prioritats que no són els estudis. És el que li va passar a la Sandra Lázaro, que després de quasi dues dècades –ara té 44 anys– encara no ho ha oblidat. “La meva millor amiga acabava de tenir un accident de moto, va estar molt greu, a punt de morir”, recorda. Era la setmana prèvia a la Selectivitat. “L’únic que vaig fer va ser llegir-me els apunts al metro”, explica. I per dècimes va quedar fora de Ciències de la Informació a la UAB. L’únic camí per fer carrera en el periodisme audiovisual li va quedar barrat, i després de graduar-se en Fotografia, va estar anys dedicant-se a la publicitat. Fins fa poc no ha pogut reprendre el camí del fotoperiodisme. Ara és la fotògrafa d’El Diari de l’Educació, entre altres mitjans.

La Sara Sánchez, segona per la dreta, en la celebració de final de curs de Batxillerat.

La Sara Sánchez, segona per la dreta, en la celebració de final de curs de Batxillerat.

I és que la Selectivitat pot marcar el futur immediat de molts joves, però no tota una trajectòria vital o professional. Molts dels qui veuen com les PAU els desvia del seu rumb desitjat, l’acaben retrobant. Alguns tan aviat com la Sara Sánchez. Ella era de les estudiants amb millor nota del seu institut a Montcada i Reixach, però es va quedar fora de Medecina per molt poc. Era l’any 2014, i hi va contribuir el fet que aquelles PAU siguin recordades per l’extrema dificultat de l’examen de matemàtiques.

La Sara, que ara té 20 anys, va optar llavors per fer una FP de Grau Superior, Documentació i Administració Sanitàries, que té un any de durada. I va treure tan bona nota que, al juny, li va fer prou mitjana per entrar, ara sí, a estudiar Medecina a la Universitat Autònoma de Barcelona. “En aquell moment em va saber molt greu, però ara estic contenta d’haver passat per un cicle: he conegut gent més gran, ha estat una altra experiència, he fet feina més pràctica”, reflexiona. “Personalment valoro molt entrar a la universitat amb un any més: he tingut temps de valorar millor què vull, cosa que durant el Batxillerat és impossible, perquè l’únic que fas és matxacar-te a estudiar”, opina la Sara.

Edu Roldán

Edu Roldán

L’orientació és molt escassa en una etapa en què els joves es troben probablement davant una de les decisions més significatives de la seva curta vida. Algunes converses a tutoria és tot el que l’institut els ofereix, a banda del suport que després es trobin a casa. Potser amb una mica més d’acompanyament l’Edu Roldan no hagués estat tan obsessionat amb Medecina. Ell també s’hi va quedar a les portes –”a set dècimes!”–, però no es considera marcat per la selectivitat. O potser sí, però en sentit positiu. “En realitat no era la meva il·lusió, no sé per què ho volia estudiar, potser perquè té molt prestigi”, recorda. Es va decantar llavors per Nanociència i Nanotecnologia a la UAB, però ho va deixar al cap d’un any per passar-se a Educació. “Em vaig adonar que si feia Nanotecnologia era per ser professor d’institut, que des de sempre he donat classes particulars i m’ha agradat, així que tant per tant me’n vaig anar a Magisteri per aprendre més a fons sobre el tema”, diu. Ara ha acabat Segon.

El sistema d’ordenació dels estudiants que proposa la Selectivitat, segons l’Edu, “no acaba de ser del tot just”. “Hi ha moltes carreres a les quals hauries d’entrar per vocació, com la de Magisteri, almenys que tinguin un test psicotècnic o algunes preguntes relacionades amb el que després estudiaràs”, exposa aquest estudiant.

Models d’exàmens, calma i a dormir d’hora

Per encarar els exàmens sempre hi ha lloc per als habituals consells, que sovint transiten entre el sentit comú i les recomanacions pràctiques, com no oblidar-se el DNI –sense el qual no es pot accedir a la prova– o anar a dormir d’hora en comptes de quedar-se fins altes hores de la nit estudiant. “Els diem que han d’anar tranquils, segurs”, explica Teresa Casado, coordinadora de Batxillerat de l’Escola Pia Mataró.

En les últimes setmanes els han recomanat que estudïin a partir dels models d’exàmens d’anys anteriors que hi ha penjats a la xarxa. Que provin d’ajustar el temps al de les proves. “Així es van acostumant a les condicions”, exposa Casado.

L’altre gran dubte que assalta molts estudiants és si seleccionar dues o tres assignatures específiques, les que serveixen per apujar la nota fins a un màxim de 14 punts tenint en compte que només puntuen les dues millors. Què és millor? Agafar dues assignatures i estudiar-les bé? O agafar-ne tres i estudiar-les una mica menys a fons? La majoria escull la segona opció, diu Casado, “però a mesura que avancen les setmanes n’acaben deixant una de les tres de banda, encara que s’hi examinen igualment, per si de cas”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*