Mare i estudiant, una realitat invisible i sense facilitats per la conciliació

En un context en què l'edat dels qui cursen estudis universitaris va en augment, els casos d'estudiants que són mares deixen de ser tan anecdòtics com creiem. Una realitat que a les institucions en molts casos els enxampa desprevingudes i pot ser motiu d'abandó dels estudis.

Saray Marqués
 
 

La població universitària augmenta d’edat, segons els estudis, i això fa que hi hagi més embarassades | Foto: iStock

Les cures no remunerades allunyen una gran quantitat de dones a Espanya de la carrera laboral (un 25,1% al·leguen aquest motiu, un 2,6% en el cas dels homes, segons un recent estudi de l’OIT). I de la carrera acadèmica? Què succeeix quan una dona es converteix en mare enmig dels seus estudis obligatoris o postobligatoris? Ni a l’INE, a l’Instituto de la Mujer, el Ministerio de Educación y FP o el de CienciaInnovación y Universidades existeixen estadístiques de deserció dels estudis per aquest motiu, per tractar-se de “dades privades”.

Des del camp de la recerca, en abordar l’abandó universitari, Marina Elias Andreu, de la Universitat Autònoma de Barcelona, reconeix les càrregues familiars com una de les seves causes. Però, sens dubte, la investigadora que més s’ha centrat en aquest camp ha estat Amparo Alonso-Sanz, de la Universitat de València, la qual en un article publicat el 2015 juntament amb Inés Lozano i Marcos Jesús Iglesias encunya el concepte de conciliació estudiantil-familiar.

Segons la recerca, “el col·lectiu d’estudiants amb responsabilitats familiars i en estat de gestació, encara que pugui ser una minoria, ja resulta significatiu i va en augment”. Esmenta que arran de la crisi es va incrementar l’edat d’accés a l’educació superior. Segons dades del ministeri, en els últims cinc cursos des de 2007-2008 la població universitària de 18 a 24 anys augmenta un 13,7%, mentre que la de més de 30, un 18,4%. “Ja no hi arribes solament recentment sortit de l’institut, hi ha gent que accedeix després d’un grau previ o després d’un període treballant o en situació de desocupació”, analitza Alonso-Sanz.

Justament aquests anys de recessió han coincidit amb la implantació l’Espai Europeu d’Educació Superior, amb major pes de l’avaluació contínua i obligatorietat d’assistència a classe, entre altres. “Com a conseqüència, ens trobem amb estudis de Magisteri o Infermeria, molt feminitzats, o estudis de postgrau, on la maternitat  es fa present. No solament la maternitat, les càrregues familiars, la cura de persones dependents, que recau més en les dones. Tenim, per exemple, àvies que no poden assistir a la universitat perquè han d’ocupar-se dels seus néts… És necessari abordar el problema en el seu conjunt i amb una perspectiva de gènere”, assenyala Alonso-Sanz, “ja que la gestació, el part puerperi i el postpart afecta solament les dones, no pot convertir-se l’opció de la maternitat en un factor de desigualtat”.

Fre a la penalització

Si la maternitat a Espanya pot ser causa d’abandó d’estudis, la seva ralentització, disminució de l’èxit acadèmic i, en definitiva, autolimitació acadèmica, Alonso-Sanz insta a donar un cop d’ull al panorama internacional. Malgrat el buit espanyol, fora de la península hi ha ja universitats qualificades de family friendly, com la de Brighton, que facilita la conciliació de la criança amb els estudis. Escoles infantils, beques per accedir-hi, modalitat a distància o associacions d’estudiants en la mateixa situació, així com instal·lacions habilitades per a menors, són alguns dels recursos amb què expliquen els estudiants pares al Regne Unit. També a Holanda existeixen ajudes específiques per mares que estan estudiant, “menys instal·lats com estan en la tradició d’aquí: tingues un treball, una casa, casa’t i tingues fills”.

En determinats països d’Amèrica Llatina prima una visió proteccionista del maresolterisme, i en certs estats d’EUA, com Utah, es protegeix la maternitat per qüestions religioses. La figura de les mares se sol contemplar com un col·lectiu amb necessitats educatives especials.

A Espanya, entretant, la legislació és ambigua, ja que l’Estatut de l’Estudiant Universitari sí parla d’una “atenció i disseny de les activitats acadèmiques que facilitin la conciliació dels estudis amb la vida laboral i familiar”, però no va més enllà. I es fa necessària una major sensibilització de l’alumnat, del professorat i del personal d’administració i serveis sobre la possibilitat de compatibilitzar la vida estudiantil i familiar.

“Nosaltres no estem animant a ser mares en edat primerenca. Estem dient que hi ha d’haver una estructura, de manera que qui desitgi ser mare mentre està estudiant pugui ser-ho amb garanties de salut, sense dur a terme un sobreesforç que acabi fent que als dos anys aquestes dones estiguin malaltes, amb problemes d’estrès o ansietat, i sense que hagin d’abandonar un dels dos rols, generalment el d’estudiant”, matisa Amparo Alonso-Sanz, que compta amb una proposta de regulació amb les adaptacions pedagògiques, els recursos, els serveis i les mesures legislatives i fiscals que considera pertinents en aquests casos.

“És una realitat que no apareix a les estadístiques, no es quantifica, encara que es reconeix l’existència d’estudiants cuidadors quan, per exemple, les escoles d’estiu s’ofereixen tant als fills de docents com als d’estudiants”, insisteix.

Acció-reacció

De moment, a Espanya les mesures solen arribar després de les queixes, després de casos concrets que de vegades transcendeixen públicament. L’últim ha estat el de María Cadierno, estudiant de 2° de Grau de Magisteri en Educació Infantil a la Universitat d’Oviedo, donat a conèixer fa uns dies per la premsa local asturiana. A un mes per sortir de comptes –el naixement de Lucas s’espera per al novembre– tant ella, que estudia lluny de la seva família, com la seva parella, actualment al món laboral, s’han trobat la dificultat de fer entendre la seva situació. Encara que al principi a la Universitat se li havia garantit flexibilitat, a l’hora d’informar-se sobre les mesures concretes aquesta futura mare s’ha trobat amb comentaris del personal d’administració i serveis de l’estil: “No existeix cap protocol” o “no t’hauries d’haver matriculat”.

Ara, després d’una certa revolada mediàtica, el rector de la facultat, Santiago García Granda, s’ha reunit amb María i li ha explicat les zones que s’han habilitat en el cas que en alguna ocasió (sobretot els primers mesos, tota vegada que no hi ha un permís de maternitat per a estudiants) tingui la necessitat d’anar amb el bebè. Hi haurà, a més, dues canviadores als banys, un paravent al menjador per si així ho prefereix la mare lactant i no hi haurà obstacles per a carrets de bebè als accessos. D’altra banda, s’ha deixat en mans de cada professor, en virtut de la llibertat de càtedra, les adaptacions pertinents. S’ha assegurat que el cas ja s’estudia des de la Unitat d’Igualtat de la Universitat i que el de María no ha estat el primer.

L’estudiant, que es veurà pròximament amb una professora per analitzar les adaptacions a la seva assignatura, té la sensació que s’ha intentat tallar aquesta polèmica, però que poc ha canviat. “És una facultat de formació del professorat, per la qual cosa professors i alumnes sempre estan més conscienciats amb aquest tema. Si vas a parlar amb el professor concret, pot ser que sigui més flexible pel que fa a l’assistència. Que hi hagi un bebè a la facultat no està mal vist. Però crec que fa falta un marc legal perquè t’aporti certa seguretat estudiïs on estudiïs, perquè no tinguis la sensació que estàs demanant un favor o t’hagis de plantejar abandonar el curs o posposar la maternitat”, reflexiona.

En el seu cas es tracta d’una maternitat buscada, explica. Ha arribat als 25 anys, després d’un període treballant precisament per pagar-se els estudis que ara fa, amb beca. Per no perdre aquesta beca, ha triat la modalitat d’avaluació contínua, sense reducció: “Vaig a totes les assignatures, no contemplo aturar els estudis més anys. He estat estalviant per això”, planteja María, conscient de les dificultats: “A Educació Infantil no existeix la modalitat a distància, i amb Bolonya és igual que les faltes estiguin justificades. En funció de les que acumulis, perds l’avaluació contínua”.

‘La Voz de Asturias’ ha seguit el cas de María Cadierno

De moment, està en contacte amb el Front Feminista de la Universidad de Oviedo i amb l’Assemblea Feminista de la Universidad Complutense, que es va mobilitzar en conèixer el cas. Juntes van a elaborar un protocol que presentaran davant la Unitat d’Igualtat. “Jo solament he volgut demostrar que aquest problema, encara que està tapat, existeix. Que sents que has de triar entre una cosa o una altra perquè, si no, o ets mala mare o no has tingut seny”.

Imaginari social

“A l’imaginari social, i al de les universitats, prolifera la idea que l’embaràs jove en determinades circumstàncies necessàriament obliga a la interrupció. No es contempla el desig de continuar amb ell i compatibilitzar-ho amb els estudis”, planteja Raquel Hurtado, especialista en sexualitat i joves de la Federació de Planificació Familiar Estatal. “L’embaràs adolescent i jove sempre es veu com a risc, no com a possibilitat”.
Una possibilitat que, reconeix, penalitza. Citant l’últim gran estudi sobre el tema, de la investigadora del CSIC Margarita Delgado, el preu en molts casos és l’escurçament dels estudis, un patró d’activitat de menor intensitat i menors percentatges d’ocupacions estables.

Hurtado troba a faltar una major sensibilitat i polítiques concretes que garanteixin l’accés a l’educació independentment de la situació vital de la persona. Entretant, des de la federació compten amb un programa d’acompanyament a mares adolescents i joves en el qual s’incideix en l’opció de conciliar maternitat i estudis o desenvolupament laboral, malgrat les traves.

Mentre, a les universitats, a l’hora preguntar si es contempla la maternitat com a possibilitat, una resposta habitual és “no en sabem d’aquestes coses”. A la Complutense de Madrid, les ajudes per a situacions sobrevingudes, que cobreixen l’estudiant perquè culmini almenys aquest curs, protegeixen la noia que es queda embarassada, com ho fan davant qualsevol altra situació inesperada que pugui travessar un estudiant. A l’Autònoma de Barcelona, la matrícula a temps parcial, abans anomenada “via lenta”, és una possibilitat per a aquests casos. A més, el tercer Pla per a la igualtat entre dones i homes al·ludeix directament a la conciliació “amb perspectiva de gènere”.

Amparo Alonso-Sanz esmenta com també el tercer pla d’igualtat de la Universitat de València està tenint en compte alguns aspectes de la conciliació estudiantil-familiar. La Universitat d’Alacant ha estat pionera amb un reglament que inclou adaptacions curriculars per aquests casos (englobant les persones amb càrregues familiars amb Erasmus, esportistes d’elit i persones amb discapacitat). A la Universitat de Barcelona, arran d’una queixa concreta, es prepara un protocol per aquests casos. I a la Universitat de Múrcia s’ha creat una sala de lactància, “que no ha estat reeixida, ja que es troba en una facultat enmig d’un campus gegant”.

Excepcions

Si es busca una universitat family friendly al nostre país, per diferents raons, en destaquen dues: la UNED, a distància amb classes presencials de suport, on no és estrany que les estudiants acudeixin a recollir el títol amb el seu bebè, i la Universitat CEU Sant Pablo. Com explica la seva vicerectora d’Estudiants i Serveis a la Comunitat Universitària, M. Isabel Abradelo, en la seva “aposta per la vida”, i atès que reconeixen “les dificultats que un estudiant, home o dona, ha d’afrontar quan ha de compaginar els seus estudis amb la maternitat o la paternitat”, el tutor personal “ajuda l’alumne a orientar el seu esforç de manera que pugui compatibilitzar-lo raonablement amb les seves obligacions com a pare o mare, especialment en els casos en què es tracta d’una maternitat juvenil, de vegades ni tan sols buscada”. Així “s’anima les mares joves a continuar els seus estudis i, a través de la figura del tutor, s’informa els professors, amb el consentiment de l’estudiant, de les dificultats que pugui tenir i, sense perdre el nivell d’exigència, es facilita la seva assistència a classe i la realització de proves i exàmens”, segueix. Segons les dades de la universitat, es donen dos casos anuals d’embarassos entre estudiants joves, i habitualment les alumnes continuen amb els seus estudis.

Davant d’aquestes dues excepcions (una per la modalitat d’estudis que ofereix, i l’altra per les conviccions religioses que hi bateguen), Alonso-Sanz advoca per iniciar un camí cap a una major naturalització i flexibilitat del sistema universitari en general, començant per la sensibilització –”Si no, qualsevol mesura legislativa serà mal entesa o no rebrà prou suport”– i tenint presents els drets de tots (bebè, mare, pare, docents, alumnes).

El paravent de la Universitat d’Oviedo no li sembla mala idea. A les seves recerques recull el plantejament de SpringerParker i Leviten-Reid: “No oferint un espai per a la lactància, les universitats i departaments donen el missatge que les mares han de triar entre el treball o la criança”. O comptar amb un canviador portàtil a consergeria. O recórrer a classes enregistrades. Però per ella és necessària una visió de conjunt: “A la nostra proposta de legislació ens basem en el conveni per a dones treballadores i les seves baixes de maternitat. Tots els punts de remuneració econòmica traslladats a l’educació s’extrapolen al dret a ser avaluada, a no perdre l’avaluació”, explica Alonso-Sanz.

“Sense cap dubte, perquè es generi el canvi legislatiu és necessari un col·lectiu nombrós i associat d’afectades que s’han sentit discriminades per reunir signatures”, assevera. I n’hi ha. Jo ho vaig ser, ja no ho sóc, però segueix havent-hi dones que a hores d’ara han d’escoltar “Haver-ho pensat abans”. No és just, i a ningú ens passaria pel cap etzibar “Haver-te pensat abans això de treballar si volies ser mare’“.

I a l’institut?

Abans, a l’educació obligatòria i postobligatoria, és competència de cada comunitat autònoma. Fa tres anys, es va generar un cert enrenou a la Regió de Múrcia perquè el PP va introduir la possibilitat d’estudiar a casa per a menors embarassades. Fins aquí tot bé, però un dels arguments exposats va ser “evitar-los la vergonya” d’acudir al seu centre. La moció va tirar endavant. Avui se segueix oferint a les menors que així ho requereixen (si el procés de gestació comporta la necessitat de repòs o resulta indicada la no assistència al centre) la possibilitat del Servei de Suport Educatiu Domiciliari, amb professors de suport de l’àmbit sociolingüístic i científic-matemàtic acudint al domicili de l’alumna de sis a vuit hores per setmana, coordinats amb els tutors i professors del seu centre per evitar que el procés educatiu s’interrompi. Cinc alumnes embarassades es van acollir a aquesta modalitat el curs passat.

Els Ensenyaments a Distància, oferts pel Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l’Educació a Distància del Ministeri, són una possibilitat a qualsevol comunitat autònoma fins als 16 anys i, a partir dels 16, es pot cursar ESO o batxillerat a distància a través d’Educació per a Adults.

Galícia, per la seva banda, amb una llei que regula una xarxa de suport a la dona embarassada, establia al seu decret d’atenció a la diversitat de 2011 (article 31), com s’arbitraran “les actuacions o mesures de suport necessàries per fer possible la continuació dels estudis per part de la menor embarassada i, si escau, del futur pare en edat d’escolarització obligatòria, de forma compatible amb les exigències derivades de l’embaràs i amb els deures de la maternitat i de la paternitat”, amb “l’adequació dels processos d’ensenyament i aprenentatge a les seves necessitats durant el seu embaràs i en els dos anys següents al part”, contemplant-se l’assistència intermitent, tant en el cas de la mare com del pare, “d’acord amb les seves necessitats”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*