Mares soles: la salut mental en les famílies monoparentals

Dues de cada deu mares soles amb fills al càrrec ha tingut o té algun tipus de trastorn mental associat a la depressió o ansietat, segons un informe de Save the Children

Caralp Mariné
 
 
 

Manuela, una de les mares solteres amb els seus dos fills que apareix en l'informe de l'ONG / Save the Children

Manuela, una de les mares solteres amb els seus dos fills que apareix en l’informe de l’ONG / Save the Children

Dues de cada deu mares soles amb fills al càrrec ha tingut o té algun tipus de trastorn mental associat a la depressió o ansietat, una proporció que dobla a la resta de llars. Aquesta és una de les conclusions de l’informe Más solas que nunca. Pobreza infantil en familias monoparentales realitzat a Espanya fa uns mesos per l’entitat Save de Children i que radiografia la pobresa infantil en les famílies monoparentals.

“Aquestes mares –comenta Thomas Ubrich, membre de Save the Children i un dels encarregats d’elaborar l’informe – tenen una agenda més gran que la d’un ministre, s’encarreguen de tot, es veuen superades constantment i això comporta un desgast emocional molt important”.

Aquestes mares són persones com la Maria Pérez (nom inventat). La Maria té tres fills de 15, 10 i 5 anys que ha criat ella sola. Fa tres anys que va perdre la feina i es va quedar a l’atur, ara, més enllà de l’ajuda dels Serveis Socials i de la de Save the Children no rep cap prestació econòmica de l’estat. Fa tres anys que li van diagnosticar una depressió severa i que van recomanar-li medicació per poder fer-li front. “Sempre he treballat molt dur per poder tirar endavant als meus fills, mai em vaig imaginar que em trobaria en una situació com aquesta”, explica a Catalunya Plural convençuda de que fins fa tres anys no era capaç d’imaginar-se una situació com la que li ha tocat viure. A Espanya hi ha 1.754.000 famílies monoparentals, vuit de cada deu d’aquestes famílies té una dona al capdavant.

“No tinc a ningú que pugui ajudar-me i trobo treballs que em demanen entrar a treballar aviat, no tinc ningú que pugui portar als meus fills a l’escola” , lamenta la Maria. Aquesta falta de recolzament i veure que la seva situació té conseqüències sobre la vida dels fills encara empitjora més l’estat emocional de les mares, segons Ubrich.

El 20% de la mares soles han tingut o tenen un trastorn mental / Save the Children

El 20% de la mares soles han tingut o tenen un trastorn mental / Save the Children

“El món et cau a sobre, els fills et demanen coses, com un ordinador, però no ho pots pagar. Hi ha certes coses que no pots afrontar, com ajudar-los a que tinguin menjar i a que surtin nets de casa, és molt difícil”, confessa la Maria. Una situació que acaba frustrant i creant angoixes.

Repercussió sobre la salut dels menors

“Quan em sento malament els meus fills ho noten i es posen tristos, mai es pot dissimular el que un sent. Ells saben el què passa i és llavors quan comença el descontrol, no poden concentrar-se i a vegades per mi és molt difícil desfogar-me perquè no puc explicar-lis segons quines coses per no perjudicar-los”, lamenta la Maria amb una veu trista.

De fet, Ubrich explica a Catalunya Plural que un dels problemes és que aquestes mares sovint estan realment soles, i no tenen ni tant sols a ningú amb qui poder parlar de les seves preocupacions. “Els menors senten empatia pel que veuen que li passa a la seva mare, i els afecta directament”, confessa Ubrich.

Desigualtat entre famílies

“La cura dels fills per part d’una sola persona en circumstàncies adverses des d’una vesant socioeconòmica i amb escassa o nul·la xarxa de recolzaments pot arribar a produir alts índexs d’esgotament que acaben generant patologies no només relacionades amb el benestar físic, sinó també emocional”, així ho destaca l’informe de Save the Children. Segons aquestes dades el 20% de la mares soles han tingut o tenen un trastorn mental fruit d’aquesta situació, mentre que a la resta de llars aquest percentatge és del 10,5% en famílies amb fills i 10,7% pel que fa al conjunt de les llars.

Els problemes derivats d’aquest entorn –dificultats socioeconòmiques i falta d’acompanyament i recolzament- poden començar com a simples faltes de cura personal, fins a desencadenar en problemes directes per la salut. La depressió i les crisis d’ansietat són els principals trastorns diagnosticats en famílies monoparentals.

Exclusió sanitària

“Les dificultats econòmiques per les que travessen aquestes llars, unit al desgast emocional que viuen les mares, fan que la salut sigui una de les dimensions on el risc d’exclusió es mostri en major crueltat”, senyala l’informe de la ONG. A aquestes dificultats particulars s’hi sumen les retallades en salut, l’augment del copagament i l’augment de preus en medicaments que s’ha donat aquests últims anys i que afecta de forma encara més significativa a aquestes famílies.

Per això, com assenyala l’informe, un de cada tres nens que viuen en famílies monoparentals pateix situacions d’exclusió directament relacionades amb l’àmbit de la salut. Així mentre gairebé el 34% de famílies monoparentals pateix aquesta situació en el cas de la resta de famílies amb nens el mateix percentatge és del 25% i en el conjunt de les llars del 19,8%.

L'informe de Save the Children alerta de la pobresa en la famílies de mares solteres / Save the Children

L’informe de Save the Children alerta de la pobresa en la famílies de mares solteres / Save the Children

A més, segons l’anàlisi fet per Save the Children, més d’una de cada quatre llars monoparentals ha manifestat que ha deixat de comprar medicines, seguir un tractament o una dieta relacionada amb la salut per problemes econòmics. Més exemples, mentre que el 12% de la població total no té coberta la necessitat de portar ulleres, en el cas de nens en famílies monoparentals aquest percentatge puja gairebé al 2%.

Ubrich explica a Catalunya Plural que una forma d’afrontar el problema seria reconeixent legalment la família monoparental igual que es reconeix la família nombrosa. “Aquest estatus podria ajudar a aquestes famílies a tenir més prestacions”. A més, diu que el reconeixement ha d’anar acompanyat de mesures que permetin la “conciliació laboral i familiar”. Perquè, recorda, la meitat de les mares que treballen segueix estant en una situació de pobresa, per això diu, cal apostar per un treball que sigui “de qualitat i amb garanties”. “S’han de garantir drets com tenir unes condicions de vida acceptables i l’estabilitat de la família”, sintetitza.