Maria Teresa Codina: “Vosaltres segur que teniu alguna cosa a dir…”

Aquest matí la Universitat de Vic atorga el títol de Doctora Honoris Causa a la mestra Maria Teresa Codina. Amb aquest motiu, l'escola El CIM de Terrassa vol compartir l'entrevista que fa deu anys li van fer dos alumnes de 4rt d'ESO.

Jordi Badiella
 
 
 

Maria Teresa Codina, Doctora Honoris Causa per la Universitat de Vic

Ara fa 10 anys que la Maria Teresa Codina va venir a l’Escola el Cim de Terrassa perquè dos alumnes de quart de secundària, la Mariona del Rio i el Mario Marín, li fessin una entrevista per a la revista del centre. Amb motiu del nomenament de Doctora Honoris Causa per la Universitat de Vic, hem rellegit l’entrevista que van fer-li, i ens ha semblat com si el temps no hagués passat, perquè el que hi hem llegit ho hem trobat de rabiosa actualitat i, com un petit homenatge a aquesta gran mestra, ho voldríem compartir.


Maria Teresa Codina va néixer a Barcelona l’any 1927. Va estudiar magisteri i filologia clàssica i l’any 1956 va fundar l’Escola Talitha amb un projecte educatiu innovador. El 1965 va ser cofundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i, entre el 1977 i el 1983, va iniciar i dirigir l’Escola Avillar Chavorrós al barri de Can Tunis. A partir dels anys 80, va treballar a l’adminsitració pública, on va ocupar càrrecs relacionats amb l’educació en àmbits de marginació social i d’atenció a la diversitat. La Generalitat va atorgar-li el Premi Catalunya d’Educació.

Vostè va escriure el llibre “Educar en temps difícils”, que explica la seva experiència a l’Escola Talitha de Barcelona entre els anys 1956 i 1974. Considera que avui els temps són millors per educar?

Són diferents. Aleshores l’escola era molt autoritària i massificada. S’hi feia un estudi molt memorístic. En aquell temps, era molt difícil aconseguir material escolar i sovint els alumnes només disposaven d’un llibre que estava dividit segons les diferents matèries. També, l’escola era l’únic lloc on es podia aprendre; ara, en canvi, tens moltes maneres de cercar qualsevol tipus d’informació, des de varietat de llibres fins a Internet. L’escola havia d’anar a contracorrent en l’època franquista: era molt difícil ensenyar en aquell temps.

Quins valors creu que una escola ha de transmetre als seus alumnes?

Un dels valors que l’escola ha de transmetre ha de ser la il·lusió. La il·lusió és una actitud que tots els alumnes han de tenir a l’hora d’aprendre: quan es té il·lusió, costa menys fer una cosa. També, l’escola ha d’afavorir l’interès per a que cadascú progressi com a persona, i finalment ha de valorar el saber conviure i compartir amb altres persones del mateix entorn.

Com creu que l’escola ha de transmetre aquests valors?

Aquests valors s’han de transmetre amb el dia a dia: tenir ganes d’aprendre, ajuda a progressar. També tothom ha de tenir present que aprendre suposa tres passos diferents: primer, entendre; segonament, recordar; i finalment, saber expressar allò que s’ha entès i que es recorda.

Vostè creu que els alumnes desfavorits socialment estan ben atesos a l’escola d’avui?

Les persones no són desfavorides perquè tinguin algun defecte: això és un prejudici que ens creem nosaltres mateixos perquè ens costa assimilar que una persona és diferent. Hem de tenir present que tots som diferents. Respecte de si estan ben atesos, hem de dir que això depèn de l’escola i de la situació. Nosaltres els hem de facilitar ajuda, tenim la responsabilitat d’atendre’ls. Sovint, aquestes persones ho passen malament perquè se senten distants i impotens.

Com creu que l’escola ha d’atendre aquests alumnes?

Primer, el que hem de fer és entendre la seva situació, relacionar-nos amb ells, tenir-hi una relació propera. També els hem de facilitar ajuda, una ajuda específica. S’han de sentir inclosos dintre del grup social que, per exemple, es forma a les aules. Sobretot, mai no s’han de sentir sols, perquè això és el que provoca que una persona es pugui aïllar dels grups i que agafi por a relacionar-se amb persones que no coneix, o que, per exemple, un immigrant tendeixi a relacionar-se amb persones que també són immigrants i no es relacioni amb persones d’altres costums.

A vostè, la Generalitat li va donar el Premi Catalunya d’Educació. Què va representar, per a vostè, això?

Va representar que tot el treball i els eforços que molts mestres havíem fet, i tots els mals moments pels quals havíem passat, havien servit per a alguna cosa, que en aquell moment es veia reconeguda. A l’Escola Talitha, per exemple, es feien moltes classes que estaven prohibides, com per exemple el català, que era una llengua que no es podia utilitzar, i d’aquesta manera, els alumnes podien aprendre aquesta llengua, cosa que va comportar un esforç molt gran i també molta satisfacció per a nosaltres.

Vostè sempre ha defensat el protagonisme de l’alumne en l’educació. Per això deia moltes vegades: “Vosaltres segur que teniu alguna cosa a dir”. Què vol dir exactament això?

Era una expressió que s’utilitzava per a moments en què, per exemple, el mestre explicava alguna cosa que potser no s’entenia molt i tothom callava sense presentar les dificultats: aquesta frase donava l’oportunitat de fer una pregunta o un comentari i resoldre aquell dubte que segurament d’altres també tenien.

Veu diferències importants entre l’escola d’abans i la d’avui? Els alumnes són diferents?

Sí, hi ha moltes diferències: els alumnes són diferents, ara tothom té escola, les classes són més reduïdes, ja que abans podien arribar a haver-hi fins a 50 alumnes en una classe.

El que es feia a l’escola solia quedar lluny del que interessava als alumnes. Ara, es mira que el que es treballa a l’escola resulti proper als alumnes. Ara, als pares els interessa que els seus fills tinguin una educació bàsica i que puguin treure’s uns bons estudis per treballar en bona posició. Abans, sovint els fills no podien acabar els estudis, ja que havien d’anar a treballar.

Pot posar deures als nostres mestres? Quin tipus d’educació li sembla que ens ha de donar l’escola?

La vostra escola està molt organitzada i els professors no han de tenir por de demanar que els alumnes s’esforcin. I els alumnes heu de tenir interès per aprendre i superar-vos, això sempre ha de ser present a la vida d’un estudiant. Els mestres han de demanar esforç, han d’afavorir en els alumnes la il·lusió, de manera que no faltin ganes de progressar, i sobretot han de poder tenir confiança en els alumnes.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*