Marta Macho: “La societat coarta les noies a l’hora de triar carreres de ciències”

La professora la UPB i divulgadora científica, Marta Macho, assegura que encara que moltes estudiants no en són conscients, la discriminació de gènere persisteix en la Universitat, sobretot en les carreres considerades 'masculines'.

Patricia Burgo Muñoz - diarionorte.es
 
 

Marta Macho

Marta Macho

Aquest és un article publicat a eldiarionorte

Marta Macho (Bilbao, 1962) és el que s’anomena ‘una dona en un terreny de homes’. Professora titular de Geometria del departament de Matemàtiques de la Universitat del País Basc, aquesta bilbaïna ha dedicat la seva carrera no només a l’ensenyament sinó també a la divulgació de continguts científics. Una tasca que li “apassiona” tant com el nou objectiu que es va marcar fa uns anys: reescriure la història científica visibilitzant el paper de la dona en aquest camp.

Per aquesta tasca, Macho ha rebut el III Premi d’Igualtat de la Universitat d’Alacant. El guardó reconeix la seva aportació “en defensa de la igualtat entre dones i homes i, en particular, per les seves actuacions de caràcter docent i divulgatiu a favor de la visibilització de l’aportació de les dones científiques no solament en l’Acadèmia sinó també en el progrés social”.

La seva tasca docent a la UPB l’ha fet conscient de la bretxa que encara subsisteix a la Universitat i entre els joves. “Les estudiants no s’adonen de la desigualtat que hi ha, sembla que no hi ha discriminació però sí que n’hi ha, està una mica amagada. Cal estar alerta per no anar cap enrere”, avisa.

Macho intenta revertir aquesta tendència amb l’ajuda de les noves tecnologies. El bloc del qual és editora, ‘Mujeres con ciencia’, n’és un dels exemples. A més és promotora dels cursos d’estiu ‘Cultura amb M de Matemàtiques’ i pertany a la Comissió de Dones i Matemàtiques de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i, des de 2010, a la Comissió per a la Igualtat de la Facultat de Ciència i Tecnologia.

La seva tasca com divulgadora científica i la seva aportació a la seva visibilització li ha valgut el premi de la Universitat d’Alacant com valora el guardó?

Estic emocionadíssima. En el meu cas és molt important rebre aquest premi, a part de la gratificació personal, és una manera que en els mitjans o a nivell universitari es vegi més la feina que fem sobre dones científiques. A priori pot ser que sigui un tema que sembli menor, però a mi em sembla un problema important. Per a mi, que sóc divulgadora científica, és la meva manera d’aportar el meu granet de sorra perquè es visibilitzin les dones, i rebre un premi d’aquest estil, a més per la tasca de visibilització de les dones científiques, és una manera de visibilitzar-ho més.

Vostè es dedica a la divulgació científica Quin paper se li ha donat històricament a la dona en l’àrea de la ciència?

Ara es veu molta divulgació científica però jo porto molts anys en aquesta baralla. Vam començar un grup de persones, quan no estava tan ben vist o no se li donava tanta importància, sobretot en matemàtiques. El tema d’igualtat és més recent, però jo ho considero molt important. Jo veig el que passa en ciència, com s’ha escrit la història de la ciència, el menyspreu cap a la dona, i veig què passa avui dia amb homes i dones en ciència. Hi ha molta que gent que diu: “però si ja esteu en molts llocs, sempre esteu amb el mateix tema”, però la desigualtat persisteix. El bloc ‘Mujeres con ciencia’ no té ni un any de vida i veiem que és un tema que interessa, mostra històries de dones pioneres i dones d’avui que fan moltes coses interessants.

En els últims anys es parla d’un retrocés en matèria d’igualtat entre els més joves; existeix aquest retrocés entre els universitaris?

Sí, jo també crec que hi ha un retrocés. Parlo molt d’aquest tema amb nois i noies, i elles no pensen de cap manera que estiguin discriminades, perquè no entenen moltes vegades senyals que estan allà. En el nostre grau, per exemple, estan protegides en molts sentits perquè no han de competir. Però quan passen a la següent fase, la d’investigació, allà comencen a notar les diferències. La ciència, el món de la recerca és molt competitiu, i moltes dones que estan fent la seva tesi doctoral en certs camps, com el de la física i les matemàtiques, quan van a un congrés a prensentar el seu treball diuen: “però, què és això? Si aquí no hi ha dones”. En alguns fòrums pot haver-hi cinc dones entre 80 o 90 homes, i això fa mal. A més quan tu ets una dona jove en un congrés d’investigació amb molts homes, sempre has d’aguantar algunes coses una mica impertinents.

L’últim informe PISA diu que les noies treuen millors notes però són més insegures, sobretot en matèries relacionades amb matemàtiques i ciència. A més destaca que encara hi ha moltes nocions estereotipades cap a les carreres de ciències. Creu que el problema es troba en el sistema educatiu?

El problema de discriminació de les dones és un problema social. La falta de respecte, el com s’escriu la història, el menyspreu, és un problema social, no només educatiu. En el moment d’escollir uns estudis tota la societat et coarta, la teva pròpia família ho fa. Hi ha molts alumnes, no només dones a les quals la seva família els incentiva perquè estudiïn un tipus de carreres i no altres. Carreres de prestigi, perquè la teva família vol que trobis feina. Però la vida és molt més complexa que tenir un bon sou, has de ser una mica feliç, i hi ha dones a les quals això els influeix. Tu pots ser la millor enginyera del món encara que hi hagi molts nois a la teva classe, això no té res a veure.

El tema de la divulgació científica, i de la ciència i les dones. Tothom ha de contribuir a fer que les nenes i les joves sàpiguen que també poden estudiar carreres científiques. Cal normalitzar-ho des de baix, que no es pensin que això és masculí, perquè hi ha dones. Però per descomptat es necessiten models perquè una jove en edat de triar una carrera es decanti per una carrera científica, per això és tan important la divulgació.

Considera la Universitat un exemple d’igualtat? Em refereixo als càrrecs de responsabilitat.

Els càrrecs de rellevància segueixen ocupats per homes a la Universitat i a tot arreu. La nostra Universitat no és la pitjor del món perquè té una política d’igualtat molt estricta que obliga a tenir meitat d’homes i dones en tots els càrrecs de responsabilitat i se segueix al peu de la lletra. Moltes vegades quan la gent critica les polítiques d’igualtat caldria dir-los: si la universitat, o altres organismes, no apliquessin polítiques d’igualtat segurament hi hauria moltes menys dones en càrrecs de responsabilitat. En càrrecs als quals s’accedeix per eleccions on el percentatge d’homes i dones està bastant igualat. Una altra cosa és com es reparteixen els càrrecs, és a dir quins vicerectorats o quins càrrecs de responsabilitat corresponen a les dones. Potser el vicerectorat d’investigació sempre li correspon a un home, això és un altre tema. La Universitat, la nostra en particular, cuida molt aquests temes, però és veritat que hauria d’haver-hi més dones en molts càrrecs.