Matrimoni forçat, treball infantil i guerra: la infància robada de 700 milions de nens al món

Un de cada quatre menors al món "no pot gaudir de la seva infància" pel matrimoni precoç, el treball infantil o el desplaçament forçós, denúncia Save The Children

Icíar Gutiérrez
 
 

La Sanjana, de cinc anys, recull brossa perquè es vengui per reciclar en un barri de barraques a les afores de Nova Delhi, Índia. SAVE THE CHILDREN

L’Ahlam, el Kamal, la Majerah, la Tawa, el Juan, la Saida i la Yassira són nens que han deixat “massa aviat” de ser nens. El matrimoni forçat, el treball infantil, la fam, els embarassos precoços, l’abandonament escolar o la violència trunquen cada any la infància de molts menors al món, segons l’informe Infàncies robades elaborat per Save The Children.

En l’estudi, l’organització analitza com aquests factors han creat “una crisi global per a la infància d’enormes proporcions”. Malgrat els avanços, les xifres encara s’expliquen per milions: s’estima que un de cada quatre nens al món, almenys 700 milions, “no pot gaudir” de la seva infantesa per alguna d’aquestes situacions.

La causa última, gairebé sempre, és la mateixa: la pobresa. La recerca, que classifica 172 països en funció de l’impacte d’aquests factors en la infància, revela la bretxa existent entre els països rics i els països empobrits en un rànquing encapçalat per Noruega i amb Níger en l’últim lloc.

L’Ahlam, desplaçada a l’Iraq

La història de Ahlam és la de dues fugides. La primera, quan l’ISIS va prendre el control la seva ciutat, Baiji, al nord de l’Iraq. La segona, quan el grup terrorista va arribar dos anys després a Hawija, d’on va haver de tornar a escapar amb la seva família. “Vam caminar set hores durant la nit per les muntanyes. Anàvem per la carretera i es produïen explosions. Hi havia mines que explotaven. Les vam veure”, recorda l’Ahlam, de 12 anys, en un testimoniatge recollit per Save The Children.

Ara viu en un camp de desplaçats a Qayyara, al sud de Mossul. “Allà vaig deixar les meves joguines, la meva escola… Ho tenia tot. Aquí no tinc joguines. Prefereixo tornar a casa. Fa molt que no veiem la nostra casa. També tenia un gronxador. Teníem un televisor a casa. Solia veure dibuixos animats”, comenta la menor, que ara cursa cinquè i vol ser “enginyera o metgessa” quan sigui gran.

Gairebé 17 milions de nens i nenes com l’Ahlam es converteixen en desplaçats als seus països. Uns altres 11 milions són refugiats i sol·licitants d’asil. En total, un de cada 80 nens ha abandonat la seva llar. L’informe denuncia que en “massa casos” els menors migrants són detinguts, la qual cosa té “uns efectes demolidors en el seu desenvolupament”.

L’Iraq és un dels països on els nens “sofreixen més pels conflictes”, segons l’ONG, al costat de Síria, Sudan del Sud, Somàlia, República Centreafricana, Colòmbia, Afganistan, Iemen, Sudan i Eritrea.

El Kamal, forçat a treballar a l’Índia

Empès per la pobresa i forçat pels seus pares, Kamal, de l’Índia, va haver de deixar l’escola als 11 anys i posar-se a treballar en un restaurant de carretera. Va passar dos anys cuinant, netejant i servint taules per guanyar els únics ingressos que entraven a casa seva, 73 dòlars al mes.

Després de diversos obstacles i la negativa dels seus pares, Kamal va poder matricular-se de nou al col·legi amb el suport d’una ONG local i Save The Children. Ara té 14 anys i ha començat a guanyar carreres d’atletisme. “Jo treballava, mai vaig pensar que podria tornar a estudiar o representar el meu districte en competicions esportives”, diu l’adolescent.

Prop de 168 milions de menors al món són forçats a treballar per mantenir les seves famílies, segons la recerca. La meitat, 85 milions, ho fa amb feines perilloses com la pesca en aigües profundes, les fàbriques tèxtils, la recollida de cotó, la mineria o la construcció. Les taxes nacionals més altes de treball infantil es troben en països de l’Àfrica subsahariana com Camerun (el 47% dels nens), Somàlia (49%), Guinea Bissau (51%), Benín (53%) i Mali (56%).

La Majerah, obligada a casar-se a Afganistan

El somni de la Majerah de convertir-se en metgessa “va fer-se miques” quan la van obligar a contreure matrimoni i abandonar els seus estudis. Tenia 14 anys. “Quan el meu pare va decidir casar-me, em va trencar el cor. Ningú em va preguntar ni es va preocupar”, lamenta la jove, que viu amb el seu marit, que és 10 anys major que ella i “l’ha colpejat en diverses ocasions”.

També viu amb la seva família política, els qui “la tracten com a una esclava” i la menyspreen “perquè no ha estat capaç de tenir un fill”, segons l’ONG. “Ja no em sento viva. No es pot viure sense esperances i somnis”, lamenta la Majerah, que ara té 17 anys.

El matrimoni precoç té “conseqüències devastadores” per a la vida de les nenes, segons Save The Children, que calcula que 40 milions de menors d’entre 15 i 19 anys estan casades o viuen en parella. Cada any, quatre milions de nenes menors de 15 anys contreuen matrimoni.

“És un problema mundial que transcendeix països, cultures, religions i ètnies”, conclou l’ONG. L’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional presenten les majors xifres amb països com Sudan del Sud (40% de les nenes d’entre 15 i 19 anys casades) i Bangladesh (44%), encara que també varia per regions en funció dels seus índexs de pobresa.

La Tawa, mare adolescent a Sierra Leone

Quan el brot de l’Ebola estava arribant al seu final a Sierra Leone, la Tawa* es va quedar embarassada d’un jove amb el qual va tenir relacions una sola vegada. En assabentar-se’n, el noi va fugir a Libèria i la Tawa no ha tornat a saber res d’ell. Durant l’embaràs, va haver d’enfrontar-se als comentaris i les burles dels seus veïns. Ara té 17 anys i una filla, la Mary*, de 10 mesos.

“Estic molt estressada, quan la meva filla es posa malalta, fins i tot em costa trobar els diners per portar-la a l’hospital. És difícil inclús obtenir aliment per donar-li”, explica la jove.

S’estima que cada dos segons, una menor dóna a llum al món. Cada any, 17 milions de menors tenen un fill. Un milió d’elles no arriba als 15 anys. Les complicacions en l’embaràs i el part són “la segona causa de mort” de les adolescents al món, alerta Save The Children. Set països concentren la meitat de tots aquests embarassos: Bangladesh, Brasil, República Democràtica del Congo, Etiòpia, l’Índia, Nigèria i els Estats Units.

El Juan va perdre al seu cosí a El Salvador

“Era com el meu germà”. Així recorda Juan, un salvadorenc de 13 anys, al seu cosí, assassinat per les bandes l’any passat. “Vaig arribar a casa i em vaig trobar al meu germà i a una altra cosina plorant. Vaig sentir alguna cosa estranya, el cap em donava voltes. Li vaig preguntar a la meva cosina què passava i no em va respondre, seguia plorant. Em va dir ‘L’han matat’. Vaig sentir que el meu cor es partia per la meitat”, relata.

“He somiat amb ell tres vegades. En el somni m’abraça i em diu que sempre estarà amb mi. Fa la maleta, es banya i em diu que se’n va a fer un llarg viatge del qual no tornarà. Em vaig despertar del somni i volia compartir la meva tristesa. Vaig decidir que mai m’autolesionaria com fan d’altres quan tenen problemes, perquè penso que no és bo” afegeix el menor, que rep teràpia psicològica de l’ONG.

“Sofrir, presenciar o témer la violència no hauria de formar part del creixement”, sentencia l’estudi, que revela que més de 75.000 nens i nenes menors de 20 anys van ser assassinats el 2015. El Salvador forma part dels cinc països amb majors taxes d’homicidi infantil al costat d’Hondures, Veneçuela, Colòmbia i Brasil.

La Saida pateix desnutrició al Iemen

Passar gana ha marcat per sempre la vida de la Saida. Va sofrir desnutrició de petita i, com a conseqüència, va tenir retards en el seu creixement: no va poder desenvolupar tot el seu potencial, ni mental i físic. Als seus 18 anys, la Saida sembla que en tingui vuit. Segons l’ONG, encara que la seva alimentació va millorar, després de l’esclat de la guerra a Iemen ha tornat a caure en la desnutrició i està sent tractada a Saná.

Al Iemen, el 47% dels nens sofreix retards en el seu creixement com a conseqüència de la fam. Que un bebè no obtingui nutrients suficients durant els seus primers 1.000 dies de vida és “en gran mesura irreversible”, segons Save The Children, que denuncia que els nens que sofreixen aquests retards –156 milions de menors de cinc anys en total– “afronten una vida d’oportunitats perdudes pel que fa a educació i treball”.

La Yassira va abandonar l’escola al Níger

La Yassira, d’11 anys, va haver de deixar els estudis per ajudar econòmicament als seus pares. Darrere va deixar la seva escola, i als seus amics. “Ara van per davant meu. M’han deixat enrere”, apunta la petita. Amb el suport de l’ONG, la seva mare s’ha unit a un grup d’agricultores i la Yassira ha tornat a l’escola al febrer. “La meva assignatura preferida és la lectura, quan sigui gran vull ser professora”, diu.

A l’Àfrica subsahariana, les escoles “solen estar massa lluny i les famílies són massa pobres per sostenir l’educació dels seus fills”, explica l’informe. Al món, hi ha més de 263 milions de nens i nenes fora del sistema educatiu.

L’Amina va perdre a dos fills a Nigèria

En un llogaret del nord-est de Nigèria viu l’Amina, que ha perdut a dos dels seus quatre fills per malalties “tractables” i “evitables”, segons l’ONG. El seu primer fill, de sis mesos, va morir el 2009.

“No sé per què va morir, però sofria diarrea severa i estava molt desnodrit. No tenia ni idea de com ajudar-lo perquè en el nostre llogaret no hi ha centre mèdic, hospital o infermeria. Em vaig sentir molt trista quan va morir. En segon lloc vaig tenir una nena, que fa quatre anys que va morir”, diu.

L’estudi revela que cada dia moren 16.000 nens abans de fer cinc anys per causes que es poden “evitar” i “tractar” com els naixements prematurs, la pneumònia, les complicacions en el part i la diarrea.

(*) Alguns dels noms utilitzats són ficticis per preservar la identitat dels menors.

Aquest és un article publicat a eldiario.es