La meitat de l’alumnat d’ESO afirma sentir ansietat davant els exàmens

El 48% de les noies i nois de 15 anys que van fer PISA 2015 se senten ansiosos davant un examen. El 67% una mica, tot i que el portin ben preparat. L'OCDE advoca per ambients més cooperatius i personalitzats d'aprenentatge.

Pablo Gutiérrez
 
 

La meitat dels estudiants sent ansietat abans dels exàmens cc by-sa dcJohn348 (Flickr)

De l’informe PISA se’n poden extreure milers de conclusions. L’OCDE, a més d’analitzar les dades de competències de l’alumnat, així com la seva possible relació amb el seu estrat socioeconòmic, també posa el focus sobre el benestar de noies i nois a l’hora d’enfrontar-se als estudis.

De fet, el relacionat amb l’escolar és un dels principals indicadors, diu l’OCDE, d’insatisfacció per als joves a Espanya. I com més hores dediquen a l’estudi, més freqüent és l’ansietat. Segons les dades que va recollir en PISA 2015, presentades aquest dimecres a Madrid, aquest nerviosisme és superior en els centres on noies i nois estudien –dins i fora de classe– més de 50 hores setmanals. En aquests centres els alumnes estan més preocupats, 11 punts percentuals més. Així, el 48% dels estudiants de 15 anys –edat dels participants a PISA– sent “tensió” quan es prepara un examen (la mitjana de l’OCDE és del 37%), i el 67% se sent una mica “ansiós” fins i tot quan porta bé la matèria (mitjana del 55% a l’OCDE).

En la presentació de les dades, Andreas Schleicher, màxim responsable de PISA, ha assegurat que aquesta ansietat no respon tant al fet que hi hagi moltes tasques escolars, sinó al tipus de treballs que es planteja als estudiants. “Els deures haurien de complementar el que es fa a l’escola, no ser-ne un substitut. Haurien de ser experiències d’aprenentatge diferents. Per exemple, si ensenyo la gravetat, que els alumnes facin algun experiment a casa”, ha exposat.

En aquest sentit ha afirmat Schleicher que els docents a Espanya creen un bon clima i en general intenten ser justos al proposar les mateixes tasques a tot l’alumnat, tot i que això possiblement no ajudi a que l’ansietat sigui menor, ha matisat. “Potser es puguin canviar aquests mètodes per fer que no hi hagi aquests nivells d’ansietat, amb entorns més col·laboratius”, ha proposat.

Les noies pateixen més

Si es desagreguen les dades d’ansietat, les noies destaquen, lamentablement, per patir més que els seus companys. Mentre que en el cas dels nois de baix rendiment el 60% se sent molt tens a l’hora d’estudiar, en el cas d’elles el percentatge creix fins el 69%. A l’altre extrem, entre les noies amb més bon rendiment a PISA 2015, el 92% es preocupa per les qualificacions. Això sí, explica l’informe, el suport de les famílies redueix aquesta tensió.

Destaca també l’OCDE el grau de sentiment de pertinença de l’alumnat als seus centres educatius. Tot i que no troba diferències significatives entre noies i nois, sí les troba en funció de l’origen de les i els estudiants. L’alumnat d’origen immigrant de primera generació sent menys pertinença (17%) que el natiu (9%), però –matisa a OCDE– el de segona generació (12%) té uns nivells més propers als dels i les noies nadius. L’organització internacional ho atribueix a una bona política d’integració i destaca, al seu torn, que Espanya ha estat un dels països de més acollida en l’última dècada.

Més assetjament, menys sentiment  de pertinença 

Aquest és un altre dels punts als quals fa referència aquest informe. Als centres en què hi ha més assetjament, més del 10% de les noies i nois diuen patir-lo, i obtenen 21 punts menys de puntuació de mitjana en Ciències en PISA que en els centres on menys del 5% de l’alumnat diu haver patit assetjament entre iguals.

Segons fonts de l’OCDE, a Espanya l’assetjament escolar, que sol mesurar-se relacionat amb la violència –és a dir, amb els casos més greus–, està al voltant del 3%. Una xifra baixa. Però es demana atenció més gran en l’assetjament relacionat a l’aspecte psicològic. Schleicher ha incidit en la necessitat que hi hagi una major sensibilització en els centres cap a aquest tipus de comportaments: “Cal conscienciar els estudiants i als docents”, ha dit.  Segons el responsable de PISA, aquest tipus d’assetjament genera “un clima de por a l’escola, i afecta la víctima, els seus companys i fins i tot l’assetjador”.

Sembla haver-hi relació, a més, entre la implicació de les famílies en el procés educatiu i l’assetjament. Els qui no senten aquesta ajuda de les seves famílies en les seves dificultats estan dues vegades més sotmesos a una exposició freqüent a qualsevol tipus d’assetjament. I és clar, les situacions d’assetjament incideixen negativament en la percepció que nois i noies tenen no només de les seves vides, si no de la seva relació amb l’institut. El 28% dels assetjats asseguren no estar satisfets amb les seves vides; el 35% declaren sentir-se aliens al centre educatiu. Aquests percentatges, en el cas d’alumnat que no ha estat assetjat, descendeix al 8% en els dos casos.

Nen ric, nen pobre

Els alumnes que pertanyen a les famílies més benestants econòmicament tendeixen a afirmar que estan més satisfets amb les seves vides, segons l’estudi. Només el 7% informa que no ho està. En el cas de les famílies més pobres, el percentatge de les i els nois descontents es duplica. El mateix passa amb els que declaren estar molt satisfets amb les seves vides. En el cas dels que més tenen, el seu nombre és 11 punts percentuals més gran que entre els que menys tenen.

En una línia relacionada, els nois i noies de famílies amb més problemes econòmics practiquen menys esport en el seu temps lliure. Segurament perquè ho facin en activitats extraescolars que no poden pagar.

Menció a part necessita la dada sobre els esmorzars. El 19% de les noies no esmorzen abans d’anar a classe. El percentatge és d’un 11% en el cas d’ells. A més dels possibles problemes físics que això pugui suposar, al mateix temps, l’OCDE estableix una relació entre això i les dades de satisfacció amb la vida. En una escala de 0 a 10, els que no esmorzen estan un punt menys satisfets amb la seva vida.