El menyspreu als resultats socials de l’educació

Dos recents informes internacionals sobre l'impacte del sistema educatiu de diversos països en la formació dels infants en tant que futurs ciutadans han passat desapercebuts. Això, com a mínim, ens hauria de preocupar.

Xavier Chavarria
 
 

El passat dia 7 de novembre es van presentar a Brussel·les els informes de l’ICCS- 2016 (Estudi sobre Civisme i Ciutadania), referits als resultats socials de l’educació. El mateix dia Eurydice va publicar l’informe Educació per a la Ciutadania a les escoles a Europa. Aquests nous informes internacionals han passat força desapercebuts aquí, tant pel que fa a la premsa generalista com en la major part dels àmbits professionals. Això, com a mínim, ens hauria de preocupar.

Sembla que el nostre sistema educatiu –junt amb altres del nostre entorn– està sota l’anomenat PISA-schock. És a dir, que tan preocupats com estem pels resultats individuals de l’educació estem oblidant els resultats socials.

L’estudi ICCS, promogut per l’IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement), es va dur a terme en la seva primera edició l’any 2009, amb la participació d’Espanya. Aquests informes tenen una periodicitat de set anys, per la qual cosa l’edició de 2016 ha estat la segona, sense la participació d’Espanya.

Aquest cop l’ICCS s’ha aplicat a 24 països/regions: setze europeus, cinc americans i tres asiàtics, i pretén investigar fins a quin punt els joves de 14 anys estan preparats per a l’accés a la ciutadania. Això és, quin nivell de coneixements, actituds i compromís cívic disposen.

El context de l’actual estudi està emmarcat per la creixent globalització, la recessió democràtica (populisme, retorn a governs autoritaris…), dificultats per mobilitzar la participació electoral dels joves, el canvi de model que els joves utilitzen per informar-se, les onades d’immigrants i refugiats (amb la consegüent percepció sobre els drets i oportunitats de les famílies d’origen immigrant).

La recerca també es planteja qüestions del tipus: com s’implementa l’educació cívica als diferents països? Fins a quin punt hi ha variació dins dels diferents països? Quin compromís tenen en la vida col·lectiva els estudiants en cada context? Quines són les creences dels joves sobre els temes cívics? Com es relacionen els contextos escolars amb l’aprenentatge dels aspectes socials de l’educació?

Òbviament, l’educació del civisme i la ciutadania resulta variable segons els contextos socioeconòmics i polítics, els diferents nivells d’autonomia que disposen els centres escolars, les diferents aproximacions coexistents en una mateixa realitat (integrat en humanitats, en matèries específiques, com a element transversal del currículum, etc.), i la formació específica de que disposa el professorat.

Els resultats col·loquen en els llocs més destacats a Dinamarca, Taipei, Suècia, Finlàndia, Noruega i Estònia. Essent Suècia, Rússia, Noruega, Flandes i Taipei els que més han progressat respecte de l’estudi de 2009. Novament, en aquest estudi, tornen a donar-se uns millors resultats en les noies que en els nois en 19 dels 26 països participants.

En general, el jovent ha progressat en aspectes clau com l’acord sobre el fet que homes i dones haurien de tenir els mateixos drets, en la confiança en les institucions i els mitjans de comunicació, i en valors democràtics clau sobre elecció de representants, expressió de les pròpies idees, drets de les minories o expectativa de participació futura com a votants. Igualment, hi ha una rellevant manifestació de compromís en temes mediambientals respecte de la contaminació, el consum d’aigua, el canvi climàtic, la pobresa o el terrorisme.

També destaca la percepció dels estudiants sobre el clima escolar i l’escola com a entorn segur. Justament, fa unes setmanes es va presentar a casa nostra l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat Ciutadana del Departament d’Interior, amb col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, que ens mostrava la contenció de l’assetjament i l’increment del ciberassetjament com a uns dels trets més destacats.

En qualsevol cas, molt material per a la reflexió i també per a la presa de decisió en uns moments que les escoles estan immerses en un procés de revisió i aprofundiment dels seus programes de convivència, amb una recent experiència d’atemptats terroristes i un ambient polític que remet imprudentment a presumptes adoctrinaments o a sembrar la desconfiança envers els educadors. Sobta, repeteixo, el poc ressò que han tingut aquests informes.

Xavier Chavarria
About Xavier Chavarria

Inspector en cap de la ciutat de Barcelona i professor de la UOC. President d'EFEA (European Forum on Educational Administration), ha escrit diversos llibres i participat en els programes europeus “Reducing School Leaving”, “Evaluating Social Outcomes of Education” i “Internal Evaluations of Schools”. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*