Merlí: aquest és el professor de filosofia que es colarà al ‘prime time’ de TV3

Quan la filosofia surt de les aules per culpa de la llei Wert, entra a les pantalles gràcies a 'Merlí', mestre que dóna nom a la nova sèrie de TV3. El seu guionista, Héctor Lozano, ens n'avança alguns detalls

Pau Rodríguez
 
 
 

Paco Orella en el paper de Merlí Bergeron (Foto: TV3)

Paco Orella en el paper de Merlí Bergeron (Foto: TV3)

Quan sembla que la filosofia surt de les aules –de la mà de la llei Wert– entra ara a les pantalles gràcies a en Merlí, un polièdric professor d’institut que dóna nom a la sèrie de televisió que estrena TV3 el proper 14 de setembre, el dia que els alumnes catalans tornen a classe. Fins ara els instituts només s’havien colat als prime times televisius en format de telesèrie juvenil, –des de Compañeros fins a Física o Química– i tothom sap que el més important passava sempre –amb perdó– al salir de clase. Però amb Merlí no: el protagonisme el té el docent i també les seves classes. Ens ho avança Héctor Lozano, el creador de la sèrie, que ens revela alguns dels detalls de la seva obra.

El centre de gravetat de la trama és, per tant, en Merlí, mestre de filosofia de Primer de Batxillerat de personalitat desbordant interpretat per Francesc Orella. La seva passió per la docència, l’enorme -i a “vegades excessiva”, segons Lozano- proximitat amb els alumnes, elevades dosis d’ironia i un particular codi moral converteixen en Merlí en un professor capaç de provocar els alumnes i despertar-los la curiositat per la filosofia, però a la vegada desencadenar autèntics terratrèmols al claustre de l’institut. Ni llibres ni apunts: el currículum aflora segons les vivències dels joves, que en ocasions s’apropen al nivell d’entusiasme dels joves que assistien a El club dels poetes morts. “Però en Merlí no és exactament el professor Keaton”, recorda Lozano, “és més polèmic, diu les coses a la cara i sovint creua línees vermelles per solucionar problemes”.

En Merlí té el seu origen en un professor de literatura barceloní l’origen del qual Lozano no revela, però que li va servir d’inspiració: “En una conversa, ara ja fa tres anys, em va explicar com s’ho feia per motivar els alumnes, i em va explicar dues coses que em van fer pensar que allà hi havia un personatge”. En primer lloc, el professor, com també en Merlí, es cuida d’un alumne que pateix agorafòbia. Com que el jove no pot anar a classe, és el mestre qui va a casa seva i l’ajuda a superar la seva fòbia. En segon lloc, aquest profe de literatura anima els seus alumnes a fer trampes al certamen literari de l’institut per motivar uns joves que, fins llavors, passaven del concurs.

Divulgar la filosofia

Lozano aspira a “apropar la filosofia a tots els públics”, sobretot al juvenil. Cada capítol lliga la seva trama amb l’obra d’algun gran pensador, en una estructura argumental que recorda el llibre El món de SofiaPer exemple, el capítol que giri a l’entorn del jove amb agorafòbia s’abordarà el Mite de la Caverna de Plató, que servirà per contextualitzar l’experiència del noi que no viu la realitat, sinó que creu que la coneix des de la foscor de casa. Desfilaran també per Merlí pensadors com Schopenhauer, Focault, Epicur o els peripatètics, nom amb que en Merlí bateja els seus alumnes el primer dia.

“És la sèrie que m’hagués agradat veure quan tenia 16 anys: que em fes pensar i em divertís al mateix temps, que m’ajudés a prendre decisions, a qüestionar algunes coses”, reconeix Lozano. No es tracta de “salvar” la filosofia, matisa, però sí posar damunt la taula la seva vàlua.

Però no tot serà filosofia, a Merlí. Ni tan sols tot girarà a l’entorn de la docència. Com qualsevol sèrie que aspira a trencar la coraça emocional dels espectadors, la trama és a la vegada un pretext per abordar conflictes vitals com són les relacions entre pares i fills, l’amor o inclús els maltractaments.

La tele no és per a mestres

En plena febre de les sèries, no hi ha cap professor amb les seves classes s’hagi fet un lloc en la ficció de la petita pantalla. Hem vist docents cremats que es posen a fabricar drogues gràcies als seus coneixements de química (Breaking Bad), o policies reconvertits en mestres que sobresurten en la seva tasca social en barriades de Baltimore (The Wire), però cap d’ells posa el focus a l’aula. “Més que de sèries, en qüestió d’educació he begut més de pel·lícules”, exposa Lázaro, “i no només El club de los poetas muertos, que també, sinó Rebelión en las aulas o El profesor Lazhar“.

https://youtu.be/r9vbGckm_bg