Més de 300 minuts de debats electorals; menys de 9 per l’educació

Els debats electorals que els diferents candidats al Congrés dels Diputats han protagonitzat aquests dies han passat de puntetes per l'educació. Sumant els debats de dilluns (TVE), dimarts (Atresmedia) i dimecres (TV3), d'educació s'ha parlat durant menys de nou minuts, per la qual cosa poc o res s'ha pogut debatre ni aprofundir.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

El debat a TVE | Foto: RTVE

En el debat de TVE, que va tenir lloc dilluns amb una durada de 100 minuts, l’educació va aparèixer (i va desaparèixer després de 65 segons) en el segon bloc, dedicat a les polítiques socials, l’Estat del Benestar, pensions i igualtat. El candidat del PP, Pablo Casado, es va erigir en líder de la lluita contra el fracàs escolar (“l’esquerra ho va deixar en el 30% i nosaltres ho hem baixat un 8%”) i va reivindicar una reforma educativa amb la qual “acabar amb aquest fracàs escolar, apostar per la llibertat d’elecció dels pares, per l’avaluació, pel bilingüisme [bilingüisme a l’Estat vol dir espanyol-anglès], per l’FP dual i també per un MIR educatiu”.

Per la seva banda, Pedro Sánchez va fixar la postura del PSOE: “Modernització del sistema educatiu, extensió del 0-3, aposta decidida per la formació professional, una nova llei universitària i més beques” per als estudiants amb més dificultats. L’actual president del Govern espanyol va voler marcar distància amb la resta de candidats exposant en escassos sis segons el que s’ha fet al llarg dels seus 10 mesos de govern: “Hem revertit les retallades educatives i apostat per les beques, sobretot per les famílies amb menys recursos”.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va posar l’accent en la seva proposta que “hi hagi una Alta Inspecció de l’Estat” perquè en els centres públics de tot el país s’estudiï en espanyol. “Una cosa tan revolucionària com que l’espanyol sigui llengua vehicular” a comunitats com Catalunya, Balears o València. “Qui va votar en contra? El senyor Sánchez i el senyor Iglesias”, va assegurar Rivera.

Finalment, Pablo Iglesias va tirar de Constitució, com durant bona part del debat. “La Constitució diu que l’educació ha de ser pública, fem-la gratuïta a tots els nivells: primària, secundària, formació professional i també universitària. El que diferencia una democràcia d’una dictadura és que algú, hagi nascut on hagi nascut, pugui tenir la millor educació i aspirar a tot”. I això va ser tot.

El segon debat

En el segon debat, organitzat per Atresmedia amb una durada de 87 minuts, els candidats van aprofundir una mica més en les seves propostes. Entre altres coses perquè el debat contemplava, entre els temes que es tractarien, assumptes com l’educació i la sanitat de manera directa.

Durant els prop de set minuts que van dedicar els quatre candidats al tema van desgranar una mica més els punts que ja recullen en els seus programes electorals. Casado va assegurar que en els primers consells de ministres del seu eventual govern, s’aprovarà la creació d’un MIR educatiu “per a prestigiar la professió docent”. També es donarà capacitat sancionadora a la Inspecció educativa perquè “l’ensenyament de les matèries troncals sigui sense adoctrinament”, l’espanyol s’establirà com la llengua vehicular del sistema, i hi haurà llibertat d’elecció (“també per a la concertada, l’educació especial i la rural”). En una mica més d’un minut que va dedicar cada candidat al tema, també va culpar al PSOE de les xifres de fracàs i d’abandonament, i va defensar que durant el mandat de Mariano Rajoy es va dedicar més diners a més beques (“1.500 milions d’euros per a 900.000 alumnes”).

Pablo Iglesias va començar el seu temps assegurant que “no es poden finançar amb els diners de tots col·legis que segreguen per sexe i ho diem clarament”. A més, va defensar la necessitat d’augmentar el finançament de l’escola pública, ja que “si la Constitució diu que és un dret, ha de ser gratuïta (des d’infantil fins a la universitat)”. El líder d’Unidas Podemos va afirmar que està disposat a intentar a arribar a un acord en matèria d’educació (“amb la dreta això serà difícil”) i va criticar que amb el PSOE l’Església va aconseguir “un poder excessiu a l’hora de controlar l’educació dels nostres nens i nenes amb diners públics”.

“Em comprometo –va dir Albert Rivera– a impulsar aquest pacte educatiu en els primers 100 dies. Cridaré al senyor Casado, senyor Iglesias i senyor Sánchez, ens asseurem i parlarem perquè crec que l’important, que és l’educació, ha de ser l’urgent”. A part d’això, va denunciar les nou “reformes i contrareformes” legislatives del PSOE i PP en democràcia (entre les quals va ficar també dues lleis anteriors als seus governs) i les va relacionar amb les xifres de fracàs i abandonament escolar prematur. El líder de Ciutadans també va voler recordar que va ser la seva formació la que va impulsar el pacte educatiu al Congrés i “el senyor Sánchez, que és un irresponsable, es va aixecar de la cadira i va dinamitar l’acord”.

Pedro Sánchez va afirmar que l’acord el va trencar el PP a l’hora de tirar endavant la LOMCE amb la seva majoria o quan va suprimir més de 18.000 llocs de treball docent mentre creixia el nombre d’alumnes a l’Estat en 155.000. A més, va tornar a repassar algunes de les actuacions dels seus 10 mesos de govern, com la reversió de les retallades o l’aprovació d’un avantprojecte de llei educativa. Va assegurar que continuaran apostant per la modernització de la formació professional i del sistema de beques, així com la posada en marxa d’una nova llei d’universitats que contempli la gratuïtat de les primeres matrícules a la universitat.

El tercer debat

Dimecres va arribar el debat de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la participació dels caps de llista per Barcelona de les sis formacions polítiques amb diputats catalans al Congrés. El debat, de més de dues hores, es va centrar en el conflicte català i una mica en economia, i l’aparició de l’educació es va limitar a alguns comentaris molt puntuals d’alguns dels candidats. Només començar, Cayetana Álvarez de Toledo (PP) va criticar “a Catalunya que no es pugui ensenyar en la llengua oficial de l’Estat”, així com “l’adoctrinament a les aules”, expressió que també va usar Inés Arrimadas (Ciutadans), en el seu cas responsabilitzant-ne directament el Govern del PSOE. Tant Álvarez de Toledo com Arrimadas tornarien a coincidir més endavant per dir que Catalunya és líder en barracons.

A banda, Jaume Asens (Unides Podem) va parlar en la seva primera intervenció sobre la necessitat de “blindar el model d’escola catalana i la immersió lingüística”, Laura Borràs (JxCat) va ironitzar que l’adoctrinament va fallar en el cas d’Albert Rivera, el líder català de Ciutadans, mentre que Meritxell Batet (PSC-PSOE) va referir-se a “la degradació del sistema educatiu a Catalunya” durant els anys del procés. Gabriel Rufián (ERC) no va dir res sobre educació. Tots aquests comentaris sumats amb feines arriben al mig minut.

De què no s’ha parlat?

Han quedat fora de tots tres debats qüestions que en altres moments han estat en primera línia de l’actualitat política: què fer amb l’escola concertada, com promoure l’educació inclusiva, o per què la inversió pública d’Espanya en educació continua sent una de les més baixes d’Europa en relació al PIB. Tampoc s’ha sentit parlar gaire de la derogació de la LOMCE (que va ser compromís de tota l’oposició en aprovar-la el govern de Mariano Rajoy), o d’una possible llei alternativa, malgrat que aquest compromís sí que apareix en alguns programes electorals. Molt poca cosa sobre un possible Pacte per l’Educació, l’Estatut Docent, la carrera professional o l’abandonament escolar.

L’escàs protagonisme de l’educació en els debats electorals està en sintonia amb el que està tenint durant tota la campanya del 28A, en la qual com a molt el PSOE ha promès augmentar la despesa pública en educació al 5% del PIB… per a l’any 2025. Es va parlar una mica més sobre educació en precampanya, quan Albert Rivera va anunciar que si arribava a la Moncloa imposaria una assignatura sobre Constitució Espanyola, mentre que Podem va proposar la creació d’una assignatura específica de feminisme. Totes dues propostes van rebre una freda acollida la comunitat educativa, alguns representants de la qual van recordar als candidats que el currículum ja està molt carregat, i que totes dues temàtiques ja estan contemplades tant a primària com a secundària, com a matèries transversals o fins i tot específica en el cas de la Constitució (que figura en el temari de Ciències Socials en 4t d’ESO). Això no va impedir que Rivera tornés a treure el tema en el segon debat. Sánchez (com en el seu moment va fer la ministra Isabel Celáa) li va contestar a Rivera que la Constitució ja s’estudia. Rivera va insistir que no era cert.

D’altra banda, d’escola ha parlat Ciutadans com un dels aspectes en els quals incidir quan suspengui de nou l’autonomia de Catalunya si guanya les eleccions. Una de les missions d’un nou 155 per a Catalunya seria “posar fi a l’adoctrinament a les escoles”, segons ha repetit diverses vegades Albert Rivera. La seva número dos i cap de llista per Barcelona, Inés Arrimadas, va arribar a dir fa uns dies que “a les escoles catalanes s’ensenya a odiar”. Una frase a la qual Jaume Cela responia amb ironia a través d’un article publicat a aquest diari.

Hi ha hagut alguns intents per part d’institucions i entitats representatives de la comunitat educativa estatal per a ficar l’educació en la campanya, però tots aquests intents poden considerar-se fallits donat l’escàs ressò que han tingut. Per exemple, la Conferència de Rectors (CRUE) ha demanat als partits que redueixin el preu de les matrícules i incrementin el nombre de beques per a l’estudi després de les eleccions del 28A, i ha criticat que “a penes” es parli de la universitat en la campanya. La Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (Canae) ha exigit als partits polítics que assegurin la gratuïtat de l’etapa educativa obligatòria, eliminant els “costos ocults”, en al·lusió a la concertada, així com que incrementin la despesa educativa, i impulsin un “pla de xoc” contra l’abandó escolar. I l’organització Europa Laica, amb el suport d’un munt d’entitats, ha intentat arrencar un compromís sobre la derogació dels acords amb el Vaticà, també sense èxit.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*