Més educació, menys abusos (econòmics)

L'interès de la banca a participar en campanyes formatives és sospitós ja que han venut productes tramposos

Andreu Missé
 
 

Assessorament a membres de la PAH. /Edu Bayer

Assessorament a membres de la PAH. /Edu Bayer

Aquest és un article publicat a Alternativas Económicas

Com lliurar-se dels abusos bancaris? La crisi financera no ha suposat només desenes de milers de milions d’euros de pèrdues de les entitats financeres pagades pels contribuents, sinó que ha posat en relleu una gran indefensió dels ciutadans que han estat estafats en les seves relacions directes amb els bancs.

Centenars de milers d’estalviadors titulars de participacions o obligacions subordinades s’han vist atrapats en inversions d’altíssim risc que desconeixien per complet. Uns quatre milions de subscriptors d’hipoteques han estat enganyats amb clàusules sòl abusives que els han impedit beneficiar-se de la baixada de tipus d’interès. Les hipoteques i préstecs en general han estat objecte d’un altre tipus de manipulacions com les permutes financeres en les seves múltiples modalitats (clips i swaps) mitjançant contractes annexos que han causat grans perjudicis amb la baixada del preu del diner. Els bancs, amb molta millor informació que els clients, van córrer a col·locar aquests productes quan van olorar que els tipus baixarien.

La llista de productes financers tòxics és inesgotable i la seva complexitat dificulta la comprensió dels riscos, fins i tot per a persones amb estudis superiors.

Podrien haver-se evitat aquests abusos amb més formació financera per part dels usuaris? Una resposta afirmativa no pot ser categòrica, perquè estem davant unes relacions comercials molt desequilibrades. Els coneixements dels bancs sobre l’evolució dels mercats i el disseny dels productes financers són incomparablement superiors als dels clients. Un estudi d’ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances) assenyala que “un 70% dels usuaris volen més informació perquè específicament volen tenir més seguretat en la seva relació amb la banca i temen que els colin clàusules abusives amb productes tòxics”.

La realitat és que l’acció de les associacions de consumidors i plataformes de lluita contra la vulneració dels drets dels usuaris ha suposat un gran suport per potenciar l’exercici dels drets a milers de ciutadans. Els jutjats espanyols estan inundats de demandes per il·legalitats bancàries. Només en preferents hi ha més de 30.000 demandes civils.

És evident que amb més educació financera s’haurien registrat menys abusos. És per tant convenient proporcionar una millor formació als ciutadans per protegir d’enganys i males pràctiques. Aquesta nova educació hauria de ser oferta ja des dels mateixos centres d’ensenyament pels propis docents, que constitueixen l’única garantia que sigui independent.

Resulta molt sospitós l’interès dels bancs a participar en les campanyes d’educació financera dels ciutadans quan són ells mateixos els que han ideat i comercialitzat productes tramposos i de difícil comprensió amb l’únic propòsit d’optimitzar els seus beneficis. Els grans bancs, conscients de la pèrdua de reputació, han iniciat activitats suposadament educatives per recuperar els clients perduts.

També cal acceptar, però, que en molts casos el dany podria haver evitat amb més coneixements simplement perquè el client ha estat enganyat per un clar abús de confiança. En aquests casos l’única recepta és la sanció. Als EUA, els bancs han estat castigats amb multes severes; la més elevada, la del Bank of America per “males pràctiques en la comercialització d’hipoteques escombraries” (12.600 milions d’euros). A Espanya les autoritats només tenen capacitat per a imposar multes ridícules. El límit de 600.000 euros ascendirà a cinc milions, que segueix sent risible per entitats els beneficis de les quals són de diversos milers de milions.

En aquest sentit l’Autoritat de Conducta Financera de la City de Londres té previst prohibir directament la venda de certs productes com bons subordinats als clients minoristes per garantir que no seran objecte d’engany.