Un estudi sobre la pèrdua de memòria dels futbolistes que impacten la pilota amb el cap obre un debat a Anglaterra. Als Estats Units els menors de 10 no poden rematar de cap per risc de traumatismes.
La voluntat no és suficient: necessitem d’una ciutadania informada i crítica per combatre discursos racistes i xenòfobs. Entre[Terres] és una guia educativa per tractar les migracions a la Mediterrània
Els centres hospitalaris que atenen adolescents amb problemes de salut mental incorporen un professor des de fa anys. Coneixem la seva tasca diària.
El pedagog italià Francesco Tonucci va defensar a Barcelona un model de ciutat pensat des de la visió dels infants: “Sovint defensem més els nostres cotxes que els nostres fills”
Bandejada del currículum, tot i algunes excepcions, l’ecologia, la consciència de la terra, reclama que no és de rang inferior. I que mereix el seu espai, també en l’educació formal.
En un món tan canviant com l’actual no sembla pas una mala opció tenir una xarxa de centres públics que donin resposta a les necessitats formatives i acadèmiques de les persones adultes. Posem-hi fil a l’agulla, doncs!
La promesa és millorar l’experiència dels alumnes, avançant cap a un aprenentatge personalitzat i a mida. El fonament són els rastres, les dades, la petjada digital que alumnes (i també docents!) deixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
És hora que els debats de la innovació, també les polítiques educatives, incorporin les confluències entre l’escola i els espais d’educació en el lleure.
Revisitar Dewey i Coleman pot ser una estratègia fecunda, cent anys més tard, cinquanta anys més tard, per acompanyar l’abordatge dels petits i grans reptes que com a comunitat tenim plantejats, en el camp de l’educació i de la vida pública.
Pablo Gentili, secretari general de CLACSO, és una de les persones que més sap d’educació i desigualtats socials d’Amèrica Llatina i també d’Espanya: “Si per a triomfar a la vida cal fer el que diu l’OCDE, per què necessites la música?”
