Més infants i llars monoparentals han caigut en la pobresa el 2014

La taxa de pobresa és més elevada entre els menors i els joves, mentre que els majors de 65 anys resisteixen millor la crisi. Més de la meitat de les llars monoparentals viuen en exclusió social

Ana Requena Aguilar - eldiario.es
 
 

La condició social dels progenitors condiciona en excés els seus fills, segons el Síndic.

La condició social dels progenitors condiciona en excés els seus fills, segons el Síndic.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

L’any 2014 va ser el cinquè any consecutiu en què els ingressos de les llars van caure i el risc de pobresa va pujar. El 2013 (el resultat de 2014 s’obté amb els ingressos de l’any anterior), l’ingrés mitjà anual net per llar va ser de 26.154 euros, un 2,3% menys que el 2012. El 29,2% de la població viu en risc d’exclusió social. Aquesta xifra procedeix d’un indicador anomenat Arope que combina tres factors: el risc de pobresa, la manca material i la baixa intensitat en l’ocupació (és a dir, la precarietat o la subocupació). Els tres indicadors han augmentat la seva incidència durant 2014, segons mostra l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística.

Els nens, en pitjor situació que els grans. Les taxes de pobresa són més elevades entre els menors de 16 anys (un 35,4%) i entre les persones joves d’entre 16 i 29 anys (un 36,4%). La seva situació contrasta amb la dels més grans de 65 anys, que tenen el risc de pobresa més baix, només el 12,9% dels majors viuen al llindar de l’exclusió. Hi ha dos factors que influeixen en aquesta circumstància: que la majoria de la població que està per sobre dels 65 és propietària del seu habitatge (i ja està pagat) i que les pensions han funcionat com un matalàs que ha resultat més estable que els ingressos que procedien de l’ocupació.

Les llars monoparentals, les més precàries. Són les llars monoparentals (que en més del 90% dels casos estan encapçalades per dones) les que viuen en pitjors condicions. Més de la meitat, el 53,3%, d’aquestes llars estan en risc de pobresa. És més del doble que les llars formades per dos adults sense nens dependents (el 22,5%). La presència de menors és clarament un factor de vulnerabilitat, perquè la següent taxa d’exclusió més elevada és la d’un altre tipus de llars on hi ha nens (un 38,6%).

Per sexes, pitjor evolució per als homes. Homes i dones tenen taxes de pobresa similars, encara que la d’ells és mig punt superior: el 29,4% dels homes està en risc d’exclusió davant del 28,9% de les dones. Els indicadors que componen la taxa Arope mostren diferències entre sexes. Per exemple, hi ha més homes sota el llindar de la pobresa (un 22,4% enfront del 22,1% de dones), però la mancances materials greus i la baixa intensitat en l’ocupació són més elevats entre les dones.

El que pot observar-se si es comparen aquestes dades amb les dels anys anteriors és que durant la crisi l’evolució de la pobresa ha estat pitjor en homes que en dones. És a dir, les dones partien ja el 2009 de pitjors condicions així que els seus indicadors han empitjorat però no tant com ho han fet entre els homes.

Bretxa entre territoris. Les diferències entre comunitats autònomes són notables. L’ingrés mitjà anual net per persona és de 10.391 euros. El País Basc està molt per sobre de la mitjana, en 14.281 euros anuals, i també Navarra, amb 13.221 euros. Aquestes xifres pràcticament doblen les rendes mitjanes d’Extremadura (7.729 euros per persona) i Múrcia (7.767 euros). Aquesta bretxa d’ingressos entre nord i sud es reflecteix també en les taxes de pobresa: les regions amb l’indicador Arope més elevat són Múrcia (37,2%), Andalusia (33,3%) i Extremadura (33,1%) , mentre que al País Basc i Navarra les taxes són del 10,2% i el 11,9%, respectivament.