Mestres sense màster: una oportunitat laboral o un menysteniment a la professió docent?

Després de la mesura anunciada pel Departament d’Ensenyament que permet alguns graduats a accedir a la borsa d’interins sense el màster de formació del professorat, diversos joves es plantegen la docència com una sortida laboral enfront la precarietat dels respectius sectors

Sandra Vicente
 
 
 

La borsa d’interins s’obre a alguns graduats, tot i no comptar amb el màster en formació del professorat

“Quan entres a la carrera, el primer dia de classe et diuen que, o et fas professor, o el grau no et servirà de massa. L’altra sortida és la investigació però la cultura ha estat un dels àmbits més castigats per les retallades i on hi ha més precarització”. Així parla en David Muñoz: és graduat en Història i, com molts altres joves amb una titulació recent, es planteja la docència com a sortida laboral. Que molts joves encetin el camí cap a l’ensenyament no és pas nou, però enguany, és un camí que s’ha escurçat i que, per tant, prendran més persones. I és que el passat 24 d’abril, el Departament d’Ensenyament va anunciar que la borsa d’interins s’obria “excepcionalment” de cara al curs vinent a graduats sense necessitat de màster en formació del professorat.

Davant la manca de professors de secundària Ensenyament apel·lava als “enginyers, matemàtics o filòlegs” i els comunicava que “podeu ser professors d’institut” en una campanya informativa llançada l’abril. Ensenyament insisteix que aquests graduats poden accedir a la borsa d’interins sense tenir “encara” el màster: entre la llarga llista de condicions que s’exigeix als qui es presenten a aquestes convocatòries, aquest any s’hi suma el compromís d’aconseguir el màster en formació del professorat en menys de tres anys.

Amb aquesta mesura, que es va complementar amb l’anunci que els mestres de primària podrien accedir a ser professors de primer cicle d’ESO, s’intenta pal·liar la falta de professors en certes assignatures com matemàtiques o llengües. I és que, encara que el present curs escolar es va iniciar amb un increment del 7% de professors (un total de 71.000 mestres) també ha augmentat el nombre d’alumnes (gairebé 31.100 en 10 anys, segons dades de la Generalitat). Però això, sumat també a la reducció d’inversió en educació, no és la base del problema de la manca de docents a secundària. El problema és que falten persones a les borses que estiguin capacitats per impartir les assignatures com matemàtiques i llengua.

Un problema que comença a les facultats

En poques paraules, no és que faltin mestres, és que falten filòlegs, matemàtics, enginyers… Una de les àrees més afectades és la de la Filologia Catalana: les dades dels alumnes de nou accés a aquest grau universitari van patir una davallada important el darrer curs. Si observem les xifres de la Universitat Catalana, es veu que van passar de 92 matriculacions el 2010 a 38 el curs 2017. El cas de la Universitat de Lleida també és destacable, ja que van passar de 8 matriculats a només quatre aquest any.

En el cas de les Matemàtiques, la xifra de matriculacions no és tan alarmant: de fet, inclús han passat de 88 estudiants de nou ingrés el 2011 a 98 el 2017 a la Universitat de Barcelona. Un dels problemes, però, es troba en la taxa d’abandonament el primer any (el curs 2013 va arribar a un 46.6%) o en el número d’estudiants que finalment es matriculen: la xifra més baixa és la del 2011, any en el qual només es van graduar 15 homes (cap dona).

Això duu a una falta recurrent de professorat capacitat per a ensenyar aquestes matèries. “No sé ben bé per què és, potser és perquè hi ha menys gent d’aquestes especialitats o perquè no els interessa la docència. Però la qüestió és que no n’hi ha”, explica l’Enrique Cano, qui coneix de primera mà l’absència de mestres a l’ESO. I és que ell, tot i ser graduat en Biologia i comptar amb el màster de formació del professorat en aquesta especialitat, ara està treballant de professor de matemàtiques a un institut de la Rambla Prim de Barcelona.

“Em vaig posar a les llistes d’interins de biologia i geologia a Barcelona i rodalies i van passar mesos sense que em truqués ningú”, relata. Però un dia, i “de rebot” van passar-li una oferta de mestre de matemàtiques. “Feia dues setmanes que estaven sense profe i em van fer una entrevista, que més que una entrevista va ser una corroboració que encaixava més o menys en el perfil que buscaven”. Allò va ser un divendres i el dilluns començava. “L’ensenyament està en hores baixes; no m’estranya que estiguin agafant gent sense màster”, comenta.

Twitter del Departament d’Ensenyament en què s’anunciava que la borsa s’obria a alguns graduats sense el màster en formació del professorat

Polèmica per prescindir de la formació dels qui ensenyen

El 24 d’abril un anunci de la Generalitat en que Helena Garcia Melero explicava la mesura per intentar cobrir les vacants de les especialitats de cultura clàssica, francès, anglès, física, química, català, castellà i matemàtiques, va aixecar fortes polèmiques a les xarxes. Els sindicats, com CCOO, van considerar que la mesura era fruit de “mala planificació” per no haver tingut en compte la corba demogràfica. En la mateixa línia s’expressaven des de l’USTEC, però afegien que “permetrà cobrir llocs de treball que no s’estan cobrint. Almenys esperem que els màsters siguin més barats”.

Així mateix, la mesura que determinava que els mestres de primària podran fer classes a l’ESO també va aixecar polèmica que, en aquest cas, ha acabat en demanda per part del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc.sps). Consideren la mesura “un error intencionat de planificació” i es queixen que a les oposicions “estan aprovant menys professors -que sí necessiten el màster- que places anunciades”. Així, destaquen la “incongruència” que el Departament “prefereixi captar personal sense experiència ni formació”.

Tot i que l’atenció s’estigui centrant en l’educació secundària, s’ha de destacar que l’obertura de la borsa a graduats sense màster també afecta a altres especialitats de la Formació Professional. És el cas de joves com en David, graduat en història, que va veure que encara que la seva especialitat no el permetia accedir a ser mestre de l’ESO, tenia opcions, com ensenyar història de l’Art a escoles superiors d’arts plàstiques i disseny.

Per en David, la docència era una porta que ja havia pensat obrir abans de les condicions extraordinàries d’enguany: “Tenia pensat treure’m el màster l’any que ve per poder accedir a la borsa el curs següent. Em matricularé igualment, l’única diferència és que, laboralment, ho avanço tot un any”. Així, aquest historiador contempla aquesta oportunitat “no tant per treballar ja, sinó per a tenir un número a la borsa i experiència” que l’ajudaran a trobar feina més ràpid quan ja tingui el màster.

Despertant vocacions pedagògiques o buscant oportunitats laborals?

Encara que pel David l’ensenyament “sempre ha estat una opció i una tasca que he gaudit quan he tingut alumnes particulars”, són moltes les persones que han començat a contemplar un futur com a mestre arran de la mesura anunciada pel Departament d’Ensenyament. “La crisis i les conseqüents retallades a ajudes a la investigació han malmès molt el sector de la investigació i la cultura i això, poc a poc, et va tancant portes laborals”, opina en David.

En aquesta situació es trobava la Marta U., graduada en periodisme: “és molt difícil trobar feina a una redacció”, apunta. Des que es va graduar, ara fa tres anys, no ha tingut cap feina relacionada amb el seus estudis. “Havia pensat vagament en la docència per a un futur, si mai veia que no trobava feina a les redaccions, però encara no era una opció, fins que vaig veure que la borsa s’obria a graduats i que molts amics i companys estaven apuntant-s’hi”, explica. Però finalment, la Marta ha decidit no provar sort a l’ensenyament, “al menys de moment”, perquè els periodistes sense màster en formació del professorat només poden accedir a impartir classes “molt allunyades del meu coneixement com Ceràmica o Dibuix Tècnic en alguns graus superiors”.

La Marta considera que aquesta mesura no apel·la a ningú que no s’hagi plantejat mai ser mestre; “entenc el rebuig dels mestres a tenir companys sense màster, però en una situació de precarietat com en la que estem, llençar-te a estudiar i pagar aquesta titulació superior sense garanties de res és arriscat”. Però, què en pensen els joves que, estant en la mateixa situació, l’any passat van obtenir el màster de formació de professorat?

“Jo sempre m’he vist acabant com a mestre. Potser he començat massa d’hora, pressionat per la precarietat del sector”, diu l’Enrique, de 25 anys, qui afegeix que “crec que el màster és molt necessari, tot i que també considero que no és prou preparació”, opina. “En el meu cas el màster no ha estat garantia de res: a mi em van ensenyar a impartir biologia, no matemàtiques”. Però, més enllà del fet d’estar en una especialitat que no és la seva, l’Enrique destaca que la mancança més gran del màster és que “no m’ha ensenyat res per afrontar el que m’he trobat a l’aula. No sé res de gestió de grups. Puc ensenyar els xavals a fer funcions, però no sé ensenyar-los a comportar-se”.

“Pots ser el millor matemàtic del món, però aquí el que has d’ensenyar són conceptes molt més bàsics com el respecte o el companyerisme i per això no et prepara cap màster, només l’experiència i la pràctica”, reflexiona. Per això considera que la polèmica aixecada arran de la mesura adoptada pel Departament d’Ensenyament va més enllà del màster en sí. “L’educació és clau i el problema no és tenir un màster o deixar de tenir-lo: això va de respectar-l’ensenyament i tenir en consideració la tasca dels mestres”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*