#Mestres

La prova que els bons mestres són una espècie rara és que de grans en recordem un o dos, a tot estirar. Però per què els recordem, a aquests? És un bon mestre: escolta abans de parlar, somriu abans de renyar, aprèn després d'ensenyar i, quan s'equivoca, ho admet abans de continuar.

Jordi Badiella
 
 

Jordi Badiella és professor a l’Escola el Cim de Terrassa i membre de la xarxa Espurn@

Al juny, els alumnes desapareixen de les aules. Com ells, tambése’n van els mestres que els han ajudat a ser. I els mestres, sabem com són?

Mestre és qui aprèn més que no ensenya, qui fa més que no diu, qui lidera més que no mana, qui suma més que no resta, qui fa pensar i pensa.

La distància entre un mestre i un professor és variable: el professor és lluny i el mestre a prop, encara que semblin una mateixa persona…

Qui es veu amb cor de discutir que els mestres van a l’escola a educar els alumnes? Però, siguem francs, els alumnes no són prou perillosos?

 #alumnes

La majoria dels mestres que he tingut feien cara de no saber per quès’havien llevat al matí. Jo gairebého feia perquèno passessin gana…

Si escric amb bona lletra i passa el mestre i em somriu, em vénen ganes de saltar i m’he de contenir perquèno séescriure suspès en l’aire.

He de confessar que sempre m’han agradat més els mestres que aprenen que no pas els que només ensenyen. I se’ls coneix d’una hora lluny…

Un dia vaig trobar una pàgina del Facebook dedicada a un mestre que havia dit 98 vegades sisplau en una classe. I resulta que no era anglès.

Els mestres sovint no s’adonen que treballen amb la vida de les persones. Molts es pensen que aixònomés és cosa dels metges. I aixíens va.

El pitjor de tot va ser quan el mestre va intuir que com més difícil és aprendre alguna cosa, més costa que l’oblidem. Quin curs més bèstia!

El millor d’un mestre no és la nota que et posa a final de curs, sinóles emocions que ha compartit i les realitats que t’ha fet descobrir.

#mestres?

Jo conec molts mestres que actuen com si el que fan no tingués conseqüències. Vénen ganes de cridar auxili, oi? O de sortir cames ajudeu-me.

Un mestre que no voldria conèixer és el que de la manca de motivació n’atribueix la responsabilitat als altres, i confon horari amb feina…

Un mestre que no voldria conèixer és el que espera que pensin i actuïn els altres mentre ell s’atrinxera darrere els tòpics de la professió.

Un mestre que no voldria conèixer és el que constantment practica el negativisme i viu pendent de les debilitats i les amenaces del sistema.

Un mestre que no voldria conèixer és el que practica l’exigència amb els alumnes i, pel que fa a ell, balbeja excuses, o ni tan sols això…

Un mestre que no voldria conèixer és el que confon l’urgent amb l’important perquèveu l’educaciócom un autocar tot ple d’alumnes marejats

#mestres!

La prova que els bons mestres són una espècie rara és que de grans en recordem un o dos, a tot estirar. Però per què els recordem, a aquests?

És un bon mestre: escolta abans de parlar, somriu abans de renyar, aprèn després d’ensenyar i, quan s’equivoca, ho admet abans de continuar.

Un bon mestre fa que els peus dels alumnes no toquin al terra i que sovint surtin volant per la finestra. El mal mestre només els examinarà.

El 90% dels mestres criden, menys quan es queden afònics, cosa que els passa sovint. Però, tot i el soroll, qui es recordarà d’ells? Shhh…

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles