El Ministeri d’Educació encarrega un informe a l’Alta Inspecció sobre els llibres de text d’història catalans

Ensenyament considera "greu" que el ministeri desconfïi del criteri dels docents catalans a l'hora de seleccionar els llibres, i acusa el sindicat AMES de "voluntat de descontextualitzar maliciosament" en el seu informe.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. (Foto: congreso.es)

El Ministeri d’Educació demanarà a l’Alta Inspecció de l’Estat que elabori un informe sobre diversos llibres de text d’història catalans, després que el sindicat AMES hagi denunciat que els seus continguts suposin un “adoctrinament ideològic”. Ho ha anunciat el secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, que ha avisat que si el que apareix als llibres “incumpleix la legislació bàsica”, ho faran saber a la Generalitat, amb la intenció d’anar “a través dels jutjats” si no hi ha rectificació.

La decisió del Ministeri parteix d’un informe del sindicat minoritari AMES, que fa un anàlisi dels llibres de Ciències Socials de Cinquè i Sisè de Primària a Catalunya. L’estudi sosté que en aquests llibres (de les editorials Barcanova, Baula, Cruïlla, Edebé, La Galera, Santillana i Vicens Vives) menyspreen el paper de les institucions i la història espanyoles en relació a la catalana, cosa que afavoriria que els alumnes “no adquireixin la identitat espanyola” i que inclús els generi odi.

La controvèrsia va arribar aquest dimecres al Congrés dels Diputats de la mà de Ciutadans, que després d’acusar els manuals escolars de “manca de rigor científic i terminològic” –per boca del diputat Juan Carlos Girauta– va reclamar al ministre Íñigo Méndez de Vigo que actuï per la via legal si la Generalitat no canvia els continguts. En aquell moment, el ministre va respondre que “la competència de supervisar els llibres de text és de les comunitats autònomes”, tot i que va afegir que els textos “han de complir els requisits de rigor i de respecte als valors constitucionals”. Un dia després, el seu Ministeri ha decidit encomanar un “informe detallat” a l’Alta Inspecció per comprovar si això es compleix.

El procediment consistirà en que en els propers dies l’Alta Inspecció presentarà les seves conclusions al Ministeri. Si són contràries a l’actual currículum català, o als llibres de text, enviarà un requeriment a Ensenyament perquè introdueixi els canvis pertinents. Si no ho fa, el cas passarà a mans de la justícia.

Ensenyament considera “greu” la “desconfiança” cap als mestres

La Generalitat s’ha mostrat “desconcertada” davant l’ordre del Ministeri de supervisar els llibres de text que hi ha a Catalunya. El secretari de Polítiques Educatives del departament d’Ensenyament, Antoni Llobet, ha respost a les declaracions de Marín que “fa temps que no és l’Administració qui decideix els materials que es fan servir als centres, sinó que es confia en la professionalitat dels docents per triar els que s’adeqüen al seu projecte educatiu”.

Així, Llobet ha considerat “especialment greu” la “desconfiança” del ministeri sobre els docents catalans i ha valorat com una “manca de respecte cap al rigor de la indústria editorial” que es doni crèdit a les acusacions del sindicat AMES. Sobre aquesta entitat, Llobet els ha recriminat que l’informe reculli només pàgines i exemples de llibres de cursos concrets, cosa que, segons ell, respon a una “voluntat de descontextualitar maliciosament”. Llobet ha conclòs la seva intervenció davant els mitjans de comunicació assegurant que a nivell pedagògic és “normal” que els continguts que s’imparteixen siguin “propers” a l’alumne.

Denuncien un compendi de “plantejaments ideològics”

L’informe d’AMES consisteix en un recull d’exemples del que ells consideren “plantejaments ideològics partidistes” a través de fotos de les pàgines dels llibres de sis editorials: Barcanova, Cruïlla, Edebé, Santillana, Baula i Vicens Vives. La llista de greuges per al sindicat és llarga: des de denunciar que s’anomeni “corona catalanoaragonesa” al que s’hauria de dir Corona d’Aragó fins a retreure que es consideri l’Estatut “la llei més important de Catalunya” quan “per sobre hi ha la Constitució Espanyola”.

“S’han trobat plantejaments que només els defensen determinats partits, que ho fan encara que no siguin plantejaments d’acord amb la nostra Constitució, motiu pel qual, en un estat de dret, no s’haurien d’ensenyar als centres educatius”, conclouen. El sindicat ha engegat també una recollida de signatures a Change.org que en porta al voltant de 700.

  • Ester

    Ja no només la desconfiança en els docents…Li he dedicat més de 5 minuts al informe per donar-me compte que realment qui l’ha redactat no s’ha dedicat a llegir-se ni els títols del que estava llegint.

    Poden dir que es centren més en Catalunya que en Espanya. Però no es dóna de forma més extensa Història d’Espanya al Batxillerat? Potser no sigui obligaròria per tothom però… què menys que conèixer primer el que ens és més “proper” i després endinsar-se en informacions més “externes”.

    La prioritat és crear persones que entenguin el que els envolta. I obviament el seu poble o ciutat és el primer i el que més els envolta perquè estàn vivint aquí. Després s’entén que és Catalunya i després el conjunt de totes les altres comunitats autònomes que formen juntament amb nosaltres Espanya. (No ens dedicarem a estudiar tota la història de totes les comunitats autònomes, oi que no?)

    Si és cert que molts llibres tenen moltes faltes d’ortografia i errors lògics. Aquests ens han acompanyat sempre, però precisament per això s’editen i hi ha llibres nous cada cert temps. Com a docent em veig amb la necessitat moral d’avisar a l’editorial dels error que localitzo perquè el puguin corretgir, però no tothom ho fa.
    A més a més, un bon docent no tindria mai un sol llibre per poder donar classe, ja que donaria informació adicional que pugui estar millor adaptada a la situació obtinguda d’altres materials i recursos.

  • Josep Maria Turuguet Salgado

    Però amb llibres de text i el que els mestres sols puguin aportar, no entendran el món. Cal molt més.
    Aquesta no és una polèmica d’educació sino de poder. Hi ha tanta gent que no entén què és l’educació!