Mirar el cel i veure

Al costat del coneixement de la gramàtica, cal situar un conjunt d’habilitats lingüístiques amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a formalitzar el pensament, a facilitar l’expressió d’idees i a millorar la seva capacitat de relació amb els altres.

Jordi Badiella
 
 

Jordi Badiella es professor a l’Escola el Cim de Terrassa i membre de la xarxa Espurn@

M’ha agradat molt aquesta història [El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry] i de gran m’agradaria fer-ne una de semblant. (Dani Pérez, 1r d’ESO).

L’alumnat, quan arriba a secundària, té una llarga experiència en l’estudi de la llengua, perquè porta 12 anys parlant i comunicant-se i, com a mínim, ja ha fet 6 anys d’estudis reglats.

A l’Ensenyament Secundari Obligatori rep un ensenyament gramatical (en els aspectes morfològic, sintàctic, fonètic, d’estructuració del vocabulari i de domini de l’ortografia), és a dir: aprofundeix l’estudi dels registres més formals i acadèmics de la llengua, i el professorat de l’Àrea de Llengua i Literatura és, per definició, el responsable que s’assoleixin els objectius pedagògics en aquest àmbit.

Ara bé, l’estudi de la llengua no és exclusivament instrumental. Al costat del coneixement de la gramàtica, cal situar un conjunt d’habilitats lingüístiques (la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió de missatges orals i la redacció de textos escrits) amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a formalitzar el pensament, a facilitar  l’expressió d’idees i a millorar la seva capacitat de relació amb els altres. Dins d’aquest conjunt d’habilitats, la lectura hi té un paper fonamental: serveix per adoptar una actitud crítica, afaiçona la personalitat i també és clau en l’aprenentatge de l’expressió escrita, perquè obliga a resumir, a interpretar, a recensionar.

Des d’aquesta consideració, la presència constant de la lectura en totes les àrees ha de plasmar-se en el marc del currículum de l’etapa. La lectura, entesa com una matèria que ha de ser ensenyada de manera global i col·legiada, és, doncs, un eix transversal del currículum de l’alumnat i, en aquest sentit, cal admetre que tant els aspectes referits a la mecànica lectora com a la comprensió del text són presents en les diferents situacions d’aula i que, per tant, cal treballar-los d’una forma comuna en les diferents àrees, tot i l’especificitat de cadascuna, perquè llegir i comprendre és descobrir la realitat:

Jo crec que llegir aquest llibre [El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry] és com llegir un manual d’alguna cosa, perquè tot el que diu i explica una vegada o altra l’has posat en pràctica o t’hi has trobat en aquesta situació. Cada pàgina que jo anava llegint eren unes veritats “intatxables”, és a dir, aquest llibre està basat en la vida que les persones adultes no entenen ni aprecien, a vegades. (Anna Maria Tomey, 1r d’ESO).

De l’adquisició del conjunt d’habilitats que abans hem esmentat, però, no en podem responsabilitzar només el professorat de llengua i literatura: el professorat de totes les àrees del currículum i les mares i els pares de l’alumnat han de contribuir-hi en la mesura de les seves possibilitats.

En efecte, tots som “profes” de llengua. Tots hem d’ajudar a millorar les capacitats de comprensió i d’expressió de l’alumnat perquè és clar que, d’una banda, les mares i els pares tenen un paper fonamental en el procés de l’adquisició de les habilitats lingüístiques dels seus fills, i el fet que avui el català no sigui la llengua familiar d’un nombre important d’alumnes no hauria de ser cap impediment i, menys encara, una excusa per defugir responsabilitats: hi ha una quantitat considerable de coses que les mares i els pares poden fer per ajudar els seus fills, i no totes requereixen una especialització. Per exemple: mantenir un clima familiar afectiu i motivador; valorar els èxits escolars, els esforços i acceptar les limitacions; proposar metes possibles; tenir una visió positiva de la vida, de les persones i de l’educació; escoltar els punts de vista i les inquietuds del fill.

De l’altra banda, cal admetre que és la totalitat de l’equip docent qui s’adreça oralment a l’alumnat i li demana comptes dels ensenyaments que aquest ha rebut mitjançant proves escrites i resums orals. La responsabilització global en l’ensenyament de les habilitats lingüístiques però, no pot ser espontània, no ha de dependre de la conscienciació o la voluntat del professional: és necessària la coordinació  del professorat que intervé en un grup d’alumnes amb uns objectius comuns que, pel que fa a la qüestió que ens ocupa, són: orientar l’alumne a reconèixer que tenir repertori lingüístic afavoreix la competència; promoure les finalitats i la utilitat de la llengua com a eina comunicativa; afavorir la consciència lingüística: fomentar la sensació de pertànyer a una determinada comunitat lingüística; cercar l’autonomia i la creativitat en l’ús de la llengua; prioritzar les activitats que afavoreixen  la comprensió lectora i l’expressió escrita i oral.

El punt de partida de la corresponsabilització en l’ensenyament de les habilitats lingüístiques es troba en la interpretació dels desigs i les necessitats de l’alumnat. Ell és copartícip de l’acció educativa i té moltes coses a comunicar-nos:

A mi també m’agradaria mirar el cel i veure totes les estrelles com cascavells o rient i pensant que allà, en una d’elles hi ha un petit príncep. Que potser un dia me’l puc trobar. (Jessica Berbel, 1r d’ESO).

Cal donar una resposta educativa col·legiada a la qüestió de l’ensenyament de les habilitats lingüístiques. I cal fer-ho, no per un motiu sentimental, sinó perquè el futur de la nostra cultura depèn, en bona part, d’això.

 

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles