‘Mula’ i ‘Beautiful boy’

'Mula' (Clint Eastwood) i 'Beautiful boy' (Felix Van Groeningen), dues pel·lícules basades en històries reals amb les drogues i la família de rerefons, les recomanacions de Jaume Cela per a les vostres pròximes visites a una sala de cinema.

Jaume Cela
 
 

‘Mula’

Mula és el títol de la nova pel·lícula interpretada i dirigida pel gran Clint Eastwood. Des del Gran Torino que no havia assumit les dues responsabilitats.  Basada en una història real, Eastwood dóna vida a un home d’uns vuitanta anys que s’ha dedicat plenament al cultiu de les flors abandonant la família a l’habitació dels trastos vells. Separat, sense mantenir relacions amb la seva filla i més acceptat per la neta, li arriba el moment de veure com la venda de flors cau en picat i els diners no li permeten mantenir-se. Aleshores, i sense saber ben bé que està fent, es converteix en un “mula”, un xofer que porta droga amunt i avall. Gràcies a les seves habilitats i als seus anys passa desapercebut en aquesta mena de tràfic, però sempre hi ha un policia que està alerta.

Mentre se’ns mostra aquesta activitat delictiva, som testimonis de la crisi que comporta el descobriment que la passió per les flors l’ha fet abandonar el que és més important: la seva família. Arriba el moment que els fets el situen en un punt on ha de triar entre feina i família, entre una passió i una necessitat. I qualsevol tria té conseqüències.

Eastwood ens regala una interpretació brillant, continguda i una direcció ferma que situa la càmera on l’ha de situar, sense moviments gratuïts. Plans on veiem el seu rostre ple d’arrugues, la seva pell d’home vell, les seves mans… el descobriment del pas del temps que dibuixa a la pell dels cossos humans.

Aquest actor i director és una pàgina de la història del cine. Amb aquesta pel·lícula afegeix un altre paràgraf. No us la perdeu.


‘Beautiful Boy’

Beautiful boy. Sempre seràs el meu fill és el títol de la pel·lícula dirigida pel belga Felix Van Groeningen i amb guió de Luke Davis, que s’ha basat en els dos llibres de memòries de David Sheff i del seu fill Nic.

Retrata la baixada a l’infern de les drogues d’una família. Nic consumeix tota mena de substàncies i el seu pare fa tot el que pot i més per ajudar-lo a abandonar-les abans de la destrucció total.

Pel·lícules sobre el món de les drogues i les seves terribles conseqüències n’hi ha per donar i per vendre. L’originalitat del que ens mostra Beautiful boy rau a analitzar el camí que emprèn el jove –un jove que pertany a una família benestant i aquest fet ens fa memòria que la droga afecta totes les classes socials– i el que transita el pare del jove que ha d’acceptar un aprenentatge molt dur: que per molt que faci tot depèn del seu fill. Ell i la resta de la família li poden donar tot el suport, anar-lo a recollir i acollir-lo cada vegada que reincideix -una vegada i una altra i una altra…- però el pare no pot viure pel seu fill. Mai no podem viure la vida dels altres, per ganes que en tinguem.

La pel·lícula ens estalvia la sordidesa que caracteritza altres films sobre aquesta malaltia, però la presència total d’aquest món a les vides dels protagonistes fa visible la duresa d’aquesta realitat.

Per transmetre aquestes vivències calen actors molt ben  preparats i aquí trobem un dels elements més destacats de la pel·lícula. Un Steve Carell que broda el seu paper de pare que mai abdica de la seva responsabilitat i el jove Timothée Chalamet, el qual a mi ja em va impressionar a Call me by your name i que ara ens torna a regalar una interpretació esplèndida.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*