Nemrod Carrasco, el professor de filosofia que li fa les xuletes a Merlí

Ens apropem al rodatge de la segona temporada de Merlí per conèixer Nemrod Carrasco, professor de filosofia i assessor de la sèrie, que defensa "trencar la barrera salvatge que separa acadèmia i realitat"

Andrea Pérez
 
 
 

L'actor Francesc Orella, en un moment del rodatge. / SANDRA LÁZARO

L’actor Francesc Orella, en un moment del rodatge. / SANDRA LÁZARO

“Vull que la filosofia us faci trempar!”, proclama un dels professors més populars de la televisió. La nova temporada de Merlí, que s’estrena aquest 19 de setembre, ve carregada de novetats. A la sala de professors, la Coral·lina suplantarà l’Eugeni com a cap d’estudis, molt més tranquil sense tantes responsabilitats. L’Oksana, una nova alumna d’origen ucraïnès, revolucionarà l’aula. La Tània, que fins ara s’havia limitat a un paper testimonial de les peripècies d’en Bruno i els seus companys, tindrà molt més pes. Com en Marc, que es veurà immers en una trama familiar amb el seu germà petit, en Pau. Però la sèrie té uns altres protagonistes: els filòsofs. I qui hi ha darrere la selecció i adaptació dels pensadors que il·lustren cada capítol?

En ple mes de juliol, ens apropem al rodatge de la segona temporada de Merlí per conèixer Nemrod Carrasco, assessor en filosofia de la sèrie. Mentre els actors passegen d’un lloc a l’altre de l’IES Àngel Guimerà, l’institut abandonat on es graven gran part de les escenes, i el seu creador i coproductor executiu, Héctor Lozano, presencia la filmació de les noves trames, el filòsof ens explica com s’escullen els pensadors que protagonitzen cada capítol -amb algunes dosis d’autocrítica-, i ens transmet una concepció particular sobre què és per ell la filosofia i quin és el seu paper en una societat, i en unes aules, tan complexes com les nostres.

Ensenyar filosofia mitjançant la ficció televisiva  

Fascinat per les seves classes de Filosofia de la Cultura de la UB, Héctor Lozano va demanar a Nemrod Carrasco que l’assessorés en aquesta matèria per redactar els guions d’un projecte, Merlí, que Carrasco va rebre amb molta il·lusió. Des del primer moment li va semblar una manera de “trencar la barrera salvatge que separa acadèmia i realitat”.

D’aquesta manera, alumne i professor van iniciar una aventura que ha portat al primer a crear un producte televisiu en què cada capítol rep el nom d’un filòsof, i prova de desenvolupar algunes de les tesis del pensador en qüestió a través de la trama i les seqüències a l’aula. Un format que ha triomfat primer a TV3 i després a La Sexta, i que ha obert les portes a una nova manera de veure un temari que resulta força feixuc per a molts dels alumnes de Batxillerat.

Habitualment, Lozano escriu la trama del capítol i Carrasco busca un filòsof amb el qual relacionar-lo. Aconseguir que els pensadors i el guió conjuguin de forma que la filosofia no quedi excessivament simplificada és un repte complicat. No obstant això, Carrasco està “francament molt content de fins a quin punt hem aconseguit aquesta articulació precària”. 

Al novè capítol (Epicur), un grup d’alumnes fa una gran festa que acaba a l’hospital, després que en Joan pateixi un coma etílic. Aquesta és la manera amb què la ficció trenca amb el tòpic que Epicur feia de l’hedonisme el seu imperatiu vital, ja que mostra que l’excès –i les seves conseqüències negatives– no formen part del seu pensament.

A banda d’aquestes referències que a primer cop d’ull podrien semblar contradictòries, a la ficció cada capítol té un parell de seqüències en què apareix el professor fent classe. La intervenció de Carrasco es concentra bàsicament en aquests guions, ja que és el moment en què s’expliquen els arguments principals de l’autor que donaran consistència al capítol.

Tanmateix, hi ha moltes escenes en què el cos filosòfic de cada autor apareix també dins la trama. És el cas del mite de la caverna de Plató, explicat tant literal com metafòricament a través de l’agorafòbia de l’Ivan Blasco.  

Un dels problemes que s’han trobat a l’hora d’escollir els pensadors, és que “era molt més fàcil trobar filòsofs de l’antiguitat que parlessin de problemes contemporanis que no pas filòsofs contemporanis que parlessin de la realitat més immediata”, explica Carrasco. Per exemple, el capítol dedicat a les xarxes socials va rebre un nom, Guy Debord, més desconegut per l’audiència, malgrat que la intenció inicial era que l’índex de pensadors pogués ser reconegut pel gran públic. Tot i la preeminència de filòsofs antics a la primera temporada de Merlí, a la segona apareixeran noms com el de Freud, entre d’altres més contemporanis, malgrat que clàssics com Descartes o Kant hi seran també presents.

D’altra banda, malgrat que Carrasco s’ha centrat en assessorar la sèrie en matèria filosòfica, també ha intervingut en la definició del personatge de Merlí, sobretot en “intentar que no es perdés mai el component àcid, corrosiu, que fa de la seva comprensió de la filosofia un element genuïnament crític”, un aspecte de la construcció del caràcter del professor que Carrasco considera vital.

Nemrod Carrasco, professor de la UB i assessor de 'Merlí'. / SANDRA LÁZARO

Nemrod Carrasco, professor de la UB i assessor de ‘Merlí’. / SANDRA LÁZARO

Una manera diferent d’entendre la filosofia

El pensament filosòfic impregna la sèrie tant de forma directa, a les seqüències de classe en què s’exposen els arguments cabdals que donaran consistència al capítol, com d’una manera metafòrica a les converses que té el professor Merlí amb la resta de personatges. Més enllà dels fonaments de cada pensador concret, Carrasco vol reivindicar una manera diferent d’entendre i ensenyar aquesta disciplina partint de la base que “potser la filosofia no està en aquest món per donar solucions sinó per plantejar problemes”. Aquest professor defensa que cal fugir de “convertir la filosofia en un conjunt de conceptes més o menys fossilitzats que només tenen un rendiment acadèmic”. “Si la filosofia té algun sentit és perquè s’apropa a la realitat i té capacitat per qüestionar-la”, conclou.

L’objectiu d’en Merlí és convertir els seus alumnes en persones crítiques, que pensin per si mateixes. En aquest sentit, la filosofia és l’instrument ideal, segons el creador i coproductor Hèctor Lozano. Carrasco creu que “ens hem acostumat a viure en una societat que anul·la la possibilitat de fer preguntes, que converteix en dogma la seva capacitat de fer-nos crítics però demana resultats”. El filòsof defensa que “l’intent de la sèrie és mostrar que la filosofia t’ajuda a pensar d’una manera que no necessàriament és la prefabricada”.

Carrasco, a les seves classes i també a la ficció Merlí, busca transmetre la “passió per la negativitat” com a impulsora del pensament filosòfic: una “actitud interrogadora sense límits” que es veu frenada, segons el filòsof, pel sistema educatiu actual. De fet, el professor critica que s’associï la pràctica filosòfica a la recerca de la felicitat, com un instrument de realització personal, perquè el pensament, creu, existeix precisament per generar conflicte: “Una part molt significativa de la filosofia contemporània postula la necessitat de conjugar harmoniosament filosofia i felicitat. Fins que no puguem qüestionar aquest ideal, la filosofia es pot convertir en una altra cosa”.

Aquest plantejament està relacionat, entre altres aspectes de l’educació, amb un “excés de protecció de la infància que té a veure amb crear un món als nens on la trobada amb la realitat sigui el menys traumàtica possible”, segons opina Carrasco. Aquesta idea es veu reflectida a la trama de Merlí amb la caricatura que es fa del paper de l’AMPA i dels mateixos pares quan es produeixen incursions en l’àmbit dels professors. En aquest sentit, Carrasco creu que, sovint, “en l’exageració podem trobar la veritat”.

Amb la voluntat de mostrar una forma diferent d’ensenyar filosofia, a la segona temporada, en Merlí sortirà molt més del seu escenari habitual: l’aula. Carrasco vol plantejar mètodes d’ensenyament més heterodoxos, que la forma en què s’ensenya sigui tan trencadora com el contingut que s’explica.

L'actriu Elisabet Casanovas, que encarna la Tània, en un moment del rodatge. / SANDRA LÁZARO

L’actriu Elisabet Casanovas, que encarna la Tània, en un moment del rodatge. / SANDRA LÁZARO

L’assignatura pendent: un biaix masclista?

Per què no hi ha hagut cap filòsofa donant nom a un capítol en tota la primera temporada? Carrasco hi reconeix aquí un defecte, que es corregirà, explica, en una segona temporada que incorporarà dues pensadores en la segona temporada: Judit Butler i Hipàrquia.

Però no només l’absència de pensadores ha estat la protagonista de les crítiques rebudes per Merlí. Malgrat la indubtable acollida per part del públic jove, la sèrie ha rebut missatges de desaprovació pel seu biaix de gènere. El personatge de Merlí, que el seu creador, Héctor Lozano, descriu com un professor que “si no l’has tingut, t’hagués agradat tenir-lo”, ha estat titllat de misogin per la seva forma de relacionar-se amb els personatges femenins. D’altra banda, s’ha criticat que el paper de les dones a l’IES Àngel Guimerà sigui absolutament secundari en l’àmbit docent, ja que els personatges femenins adquireixen protagonisme a la sèrie només en la mesura en què tenen un affaire amb els protagonistes masculins.

Preguntat per aquesta qüestió, Lozano exposa que no està “gens d’acord” amb aquestes crítiques i argumenta que la sèrie no pretèn fer “cap tasca social”. El creador de Merlí explica que per a incloure personatges femenins amb més pes, caldria que dramàticament aportessin quelcom a la sèrie, i avança que la segona temporada comptarà amb la Mireia (l’actriu Patrícia Bargalló), professora de Llatí, una mestra que sí apareixerà fent classe: “Però no per cap crítica, sinó perquè ja ho tenia escrit així”, explica Lozano. D’altra banda, defensa que el model de dona que presenta a la sèrie prova de ser versemblant, i tenir les mateixes contradiccions que els personatges masculins: “Si el que volen és que jo presenti que les dones són angelets, fantàstiques, que no s’equivoquen en res i que no necessiten els homes, jo no ho faré”, conclou.

Carrasco admet, per la seva banda, que malgrat ser ficció “s’ha d’anar amb cura de no reproduir determinats rols de gènere”, i fins i tot aventura que ‘Merlí’ podria hever estat més “transgressor” amb una dona com a protagonista.

'Merlí' estrena dilluns la seva segona temporada. / SANDRA LÁZARO

‘Merlí’ estrena dilluns la seva segona temporada. / SANDRA LÁZARO