No discutir per whatsapp, activar la privacitat a instagram i altres consells d’educació digital per adolescents

Una hora de classe es fa curta per tractar tot allò que els joves han de tenir en compte pel que fa a les xarxes, mòbils i videjocs. Assistim a la xerrada d’un expert a un grup de 1r d’ESO amb moltes alertes als ‘phishing’, ‘grooming’, ‘ciberbullying’, ‘sexting’ i més.

Assumpta Baig
 
 
 

Istockphoto

“Quants de vosaltres escriviu ‘bon dia’ quan comenceu una conversa amb algú per whatsapp?”. Ni un sol de la quarentena d’alumnes de 1r d’ESO presents a la biblioteca del centre aixeca la mà. El Sergi Llorca hi torna. “A quants de vosaltres us crea malestar veure que han llegit el vostre missatge pel double check blau i que no us contesten?”. Aquí són majoria els qui s’hi identifiquen. “És que et comences a preguntar què passa”, diu un. “A mi no m’enfada, però em molesta”, diu un altre. “Et ratlles!”, afegeix al mateix temps una altra veu.

Estem assistint a una xerrada sobre educació digital impartida per la consultora Second News a l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca (tristament cèlebre per les denúncies contra professors, però aquest ara no és el tema). La xerrada, que forma part de les propostes formatives que la Diputació de Barcelona ofereix als centres de la demarcació, pivota sobre dues vessants: la seguretat i la identitat digital. I són tants els missatges que s’han de transmetre en l’hora escassa de classe que el Sergi Llorca, politòleg, community manager i expert en educació digital, salta d’una idea a una altra sense pausa.

Primera idea a retenir: a la xarxa tot queda registrat i d’aquí uns anys es podrà saber tota la vida dels nens que estan naixent ara només pel rastre digital que hauran anat deixant. O sigui que tot el que hi penges sobre tu es conserva i has de saber que, per exemple a l’hora de buscar feina en el futur, possiblement valdrà més el rastre que hagis deixat a Internet que el que digui el teu currículum. Ves al Google, posa-hi el teu nom i mirant què hi surt començaràs a tenir una idea de la identitat digital que t’estàs construint. El Sergi ho rebla amb un exemple il·lustratiu: el del futbolista a qui el Barça B volia fitxar fins que algú va descobrir que dos o tres anys enrere havia insultat grollerament al Barça des del seu compte de twitter. “Us sembla bé que al final no l’agafés per aquest motiu?”. Disparitat de respostes.

Alguns consells sobre identitat digital. 1) Tota xarxa social vol que estigueu el més oberts possibles però té opcions de privacitat, activeu-les i feu-ho acompanyat d’un adult. 2) Sigueu conscients del que deixeu escrit, penseu-vos-ho dues vegades abans que se us escalfi la boca o el teclat (un altre exemple: la de la dona que va insultar una coneguda política desitjant-li que la violessin; resultat: ha perdut la feina i ha acceptat una pena de 10 mesos de presó). 3) No us deixeu etiquetar per qualsevol. 4) Compte amb fer ‘memes’ de mal gust sempre sobre el mateix company o companya (podria ser entès com ciberbullying). 5) I òbviament no us ratlleu si no us contesten de seguida, perquè de vegades un llegeix un missatge i no pot contestar al mateix moment.

Qui té instagram? Tots els braços en alt. I qui té facebook? Només tres o quatre alcen la mà. “Jo el tinc, però no el faig servir”, deixa anar una alumne. I qui té mòbil i whatsapp? Potser seria més fàcil preguntar qui no en té. Els nanos d’aquesta edat es comuniquen també a través dels jocs de la PlayStation. El Fifa, per exemple. O el Fornite, que és el que ara mateix la peta. “Compte amb les converses que manteniu. Abans marxaves de l’escola i te n’oblidaves fins l’endemà, ara les situacions complicades continuen amb les xarxes i els videjocs, us emporteu els problemes a casa”, els comenta el Sergi. I a continuació una recomanació a subratllar: “El whatsapp genera molts malentesos, no intenteu mai resoldre conflictes per whatsapp”.

El Sergi Llorca, durant la xerrada | Foto: VS

Seguim: “I al mòbil escriviu bé?”. Rialles. “Jo només amb els meus pares, perquè ells escriuen amb totes les lletres, amb accents i comes”, diu un alumne. “Compte que després escriviu igual quan venen els dictats…”, continua el Sergi i més d’un admet que en algun examen se li ha colat una “k” allà on hi hauria d’haver hagut un “que”.

Alguns consells de seguretat: 1) Compte amb la informació que doneu de vosaltres mateixos: per exemple si el vostre compte d’instagram és obert no escriure mai quan marxeu de vacances. 2) De fet, millor tenir activada la opció de privacitat: “Imagineu que anuncieu el dia del vostre aniversari, amb això i el vostre nom de pila o les vostres inicials gairebé esteu donant la vostra contrassenya a tothom!” (cal més imaginació amb les contrassenyes). 3) Recordeu-vos de tancar la sessió del correu electrònic si useu un ordinador públic o li deixeu el mòbil a un amic. 4) Protegiu el mòbil amb contrassenya. 5) Protegiu l’ordinador amb antivirus. 6) Molt de compte també amb el phishing (pàgines falses que et conviden a que posis les teves dades).

I molt, molt important: assegureu-vos que els amics amb qui compartiu xarxes o videojocs sabeu qui són. “Esteu segurs que coneixeu a tots els vostres amics d’instagram?”. Se senten uns quants sí, però són més aviat tímids, insegurs. És una mesura bàsica per prevenir el grooming (assejtament sexual per part de persones que s’amaguen sota perfils falsos). “També al Fornite s’apropa aquesta gent, són a tota arreu –comenta el Sergi–. Al menor indici, aneu a un adult, sigui els vostres pares, els vostres mestres o els mossos d’esquadra”.

Punt delicat: la supervisió parental. “Us molesta que els vostres pares us mirin el mòbil?” Cridòria de sís. “Però de qui és el mòbil?” Alguna veu diu “meu!”. “Però qui paga la línia?”. Silenci… És obvi que ningú dels presents. El Sergi els dona una mala notícia: “Si els pares us demanen el mòbil estan en el seu dret, la seva obligació és protegir-vos, i aquesta obligació és més important que la vostra intimitat”.

Altres temes delicats: el sexting, que tothom menys el cronista sembla saber què vol dir [“intercanvi de fotografies de contingut eròtic”, aclareix el Sergi], si bé en aquesta ocasió es cuida prou de preguntar en veu alta qui dels presents l’ha practicat. Tan sols els diu que vagin amb compte “perquè cada cop que envieu una foto vostra deixa de ser vostra”. “I aneu amb compte també als vestuaris si veieu un company amb el mòbil, als vestuaris es roben fotos, no ho feu”, afegeix.

Al respecte, el Sergi explica que a Dinamarca facebook va detectar que per la seva xarxa corria  un vídeo de dos menors d’edat mantenint relacions sexuals i ho va posar en coneixement de la justícia. Ara un jutge ha obert una causa contra el miler de persones que van compartir aquest vídeo, i molt probablement en el futur aquestes persones tindran prohibida qualsevol feina que impliqui treballar amb menors.

Tot això ho diu el Sergi en un institut on el mòbil està permès. Com que porta temps passant per molts (la xerrada s’imparteix a grups que van de 5è de Primària a 2n de Batxillerat de qualsevol centre de la demarcació de Barcelona que el demani), un cop acabada la xerrada comenta que la diferència amb el que els prohibeixen la nota sobretot als patis: “Allà on està permès veus com molts nens i nenes es passen l’estona del pati mirant el mòbil en comptes de jugar o parlar entre ells”. A la sortida una professora ens explica que fa poc van descobrir que un alumne havia gravat amb el mòbil a un professor mentre feia classe (precisament en aquest institut!) i que la gravació havia corregut entre diversos alumnes via whatsapp fins que es va acabar descobrint. L’alumne ha estat expulsat uns dies i els altres també han tingut una sanció.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*