Oskar Hansen al MACBA: Educar? Millor fer-ho jugant!

El MACBA acull una exposició sobre la teoria de la forma oberta de l’arquitecte finlandès, que reflexiona sobre la societat, l’art i l’educació

Mireia Biel
 
 
 

Hansen_AICA Congress

Oskar Hansen en un congrés a Varsòvia l’any 1975. / © Oskar Hansen Archive, Museum of the Academy of Fine Arts in Warsaw

Transversalitat i voluntat de trencament amb el sistema són dos conceptes que defineixen escrupulosament l’oblidat arquitecte finlandès Oskar Hansen. L’exposició que acull el MACBA fins el 6 de gener, ‘Oskar Hansen. Forma oberta’, no només repassa la seva trajectòria artística, sinó que també indaga en la psicologia de la seva teoria i en la seva aplicació a camps tan diversos com l’art, l’urbanisme i l’educació. Una obra arraconada d’un personatge enigmàtic i desconegut als ulls d’occident.

Nascut a Finlàndia, Hansen va viatjar per Europa i va viure a Lituània i Polònia, on va topar amb els règims soviètics que abanderen un socialisme fals per a ell. Soledad Gutiérrez, comissària de l’exposició i coneixedora a fons de la vida i obra de l’artista, recorre les dues sales del MACBA en les quals queda reflectit l’esperit crític i transgressor de Hansen, que amb un discurs no gens caducat, qüestiona els pilars de la societat actual a través de la que ell va viure als anys 60, en plena Guerra Freda.

La forma oberta va ser concebuda inicialment com una eina per al disseny de projectes arquitectònics, encara que la seva evolució i aplicació en els àmbits de la pedagogia, l’edició de pel·lícules i els jocs visuals va donar lloc a un conjunt d’experiments que situen la interacció amb l’altre i la socialització de l’objecte artístic en el centre d’atenció del creador. Hansen només va construir dos blocs de pisos i les seves dues llars.

Estudiants a l'estudi d'Oskar Hansen, treballant amb aparells per a l'exercici del ritme. / Warsaw Academy of Fine Arts Museum

Estudiants a l’estudi d’Oskar Hansen, treballant amb aparells per a l’exercici del ritme. / Warsaw Academy of Fine Arts Museum

“Hansen volia acabar amb la verticalitat de l’educació i amb la figura del mestre”, recorda Gutiérrez, que remarca que “malgrat era un personatge dogmàtic i amb un caràcter molt fort, volia dissenyar un projecte en què la formació arribés als alumnes a través del diàleg que hi pogués haver entre ells”. I és que la percepció, els instruments pedagògics d’experimentació i els jocs visuals recollits a la mostra corroboren la inquietud d’un Hansen que estava convençut que “el sistema, rígid com és, frustra les persones”, segons Gutiérrez.

En les dues sales de la mostra, s’hi poden apreciar els jocs visuals que l’arquitecte usava amb els seus alumnes. Plaques de fusta que al moure-les fan variar els colors i les formes de les que tenen al costat per treballar la percepció. Gràfics que expliquen la concepció de la forma oberta, alguns dels experiments amb vídeos que va fer, jocs d’interacció i una cinta en què els seus alumnes es rebel·len al seu estudi, en una demostració del que ell volia: que l’aprenentatge fos transversal.

Hansen considerava que “col·locar els alumnes en una classe en la qual no podrien fer res del que els venia de gust era traumàtic”. D’aquí el seu interès pel joc i l’experimentació, ja que “jugar implica acceptar unes regles de forma conscient i voluntària, sense imposicions”, amb la llibertat de descobrir i interrelacionar-se amb els companys. Aquests jocs, així com els seus experiments amb la televisió i el vídeo, porten Hansen, segons la comissària, a “educar persones, un concepte que va molt més enllà d’ensenyar”.