Parlem del rol dels alumnes

Parlem del rol dels alumnes; criatures, infants, adolescents o adults que tenen el propòsit de créixer, aprendre i construir el seu projecte vital, aquell que ha de definir el seu full de ruta a la vida.

Agnès Barba
 
 
 

Escola dels Encants

Segur que totes compartim la idea que cada alumne ha de ser el motor del seu propi aprenentatge, crec que tots els projectes educatius tenen un apartat on afirmen que l’alumne n’és el centre, però quin ha de ser el rol dels alumnes dins el model d’escola que vetlla per donar la millor resposta educativa a cada una i a cada un dels seus aprenents?

Em centraré en tres aspectes que considero bàsics perquè els projectes pedagògics de centre facin realitat que l’alumne sigui motor de l’aprenentatge. M’agradaria poder-ne citar més, però faria un article massa llarg i per tant haurem d’esperar a una segona entrega.

1/ Els centres educatius han de donar resposta a l’interfluvi que representen les dues vessants que formen a les persones: la personal i la social.

La personal definida pel jo individual, únic i diferent, amb drets i deures, amb necessitats i capacitat de donar. Tant de criatures com d’adults, cada una de nosaltres som úniques, diferents de les altres i és aquesta diferència la que ens ha de permetre brillar a la nostra manera, brillar amb llum pròpia. Per aquest motiu escoles i instituts han d’assegurar la personalització de l’aprenentatge oferint espais de creixement personal. Les investigacions personals i els ambients de lliure circulació, on cada alumne pot prendre les seves pròpies decisions a partir de les seves preferències, d’allò en què se sent més segur, dels àmbits on brilla més; permeten una construcció positiva de la identitat i de la capacitat d’autonomia. La lliure circulació del pensament, la presa de decisions, l’aprenentatge individual o de petit grup, la motivació per millorar en allò que jo prioritzo, la capacitat d’esdevenir expert, expert que s’empodera i que al mateix temps ajuda a créixer als altres.

Per altra banda, cal tenir present també la vessant social, aquesta on trobem un ésser que viu i conviu amb d’altres i que ha d’aprendre a valorar tots els avantatges del bé comú, aquells que responen a necessitats d’un grup i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres tot i que potser no amb les d’una persona en concret. Ser element actiu d’aquest interfluvi permet que els infants identifiquin quin és el seu rol dins l’escola.

2/ Els alumnes han de ser part activa en la presa de decisions, en el disseny i en l’aplicació del Pla General i la Memòria Anual de Centre. Els consells d’infants tenen un gran valor en ser òrgans que, formats per representants dels alumnes i acompanyats per un adult referent del centre, es reuneixen mensualment per liderar els aspectes que s’han marcat a l’inici de l’any escolar. També recullen noves necessitats que van sorgint al llarg del curs i miren la millor manera de donar-ne resposta. Els consells d’infants sempre tenen en paral·lel reunions de grup on es fa traspàs dels temes tractats, on es busquen propostes o bé on es debat sobre les diversitats d’opinions. Són d’una gran vàlua, ja que ajuden als infants a situar-se en actitud proactiva i conciliadora, crítica i respectuosa. Destacaria especialment com a valor pedagògic i humà el grau en què utilitzen els coneixements com a eina de participació i transformació social, ja que cada vegada que ho fan entenen una mica més quin és el seu rol dins l’escola.

3/ Les relacions que establim entre les persones dins del centre han d’estar fonamentades en el respecte total i l’acceptació de l’altre. Recordem aquella il·lusió que brilla als ulls quan un infant se sent reconegut, la pau interior que es viu quan un sap que pertany a un grup i que és important per aquest. El benestar col·lectiu de saber-se universal i equitatiu. I és que el món emocional està viu dintre de cada infant i com un orgue o una gralla interpretarà la seva vida segons com sigui el seu entorn, segons com sent i viu les relacions amb aquest entorn, segons si se sent estimat, valorat, reconegut, capaç… Les estones de conversa, de debat, de filosofar sobre qui som i com som, de conviure en un món de paraules on tots són semblants però diferents, ajudaran a entendre als infants quin és el seu rol dins l’escola.

Que això passi o no, depèn de nosaltres, dels adults que acompanyem a infants, joves i adolescents en el seu procés de creixement i de construcció. Cal fer una reflexió profunda al voltant d’aspectes claus quan ens plantegem què aprenem, com aprenem, per a què aprenem, què és important mantenir del que sempre hem fet i què cal deixar de fer. Tot tenint present l’objectiu de l’educació per a la vida, la que ens ha de donar eines per anar transformant de mica en mica el món on vivim a partir de l’actuació que ens ha de permetre fer del món un espai millor. Tot allò que els infants viuen a les escoles, a casa, en altres espais d’educació més o menys formals, els ajudaran a identificar que aquell rol dins l’escola, ha de ser també el rol a la vida i al món.

Agnès Barba
About Agnès Barba

Mestra d'infantil i primària. Exdirectora de l'Escola dels Encants Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*