Pedagogia rima amb tecnologia

No som simples gestors de continguts, som pedagogs que adaptem l’aprenentatge a la societat que ens envolta. I ara els dispositius mòbils i les xarxes ho fan.

Manel Trenchs
 
 
 

Les xarxes socials i les aplicacions mòbils són una gran oportunitat per un tipus d’ensenyament que aposti per la proximitat i l’empatia com a mitjà per fomentar l’aprenentatge. Tot l’entramat format per Youtube, Instagram, Facebook, Twitter… configura un núvol on l’oci hi està molt present i, amb les eines adients, permet utilitzar-lo com a eina pedagògica sense una possible resistència de l’alumne. Tot el contrari, configura un escenari conegut i còmode per ells.

Porto en la docència d’Història de l’Art més de 20 anys. Un dels meus objectius bàsics ha estat motivar els alumnes amb la matèria i fer-los veure la presència de la mateixa fora de l’aula. Com molts, vaig començar utilitzant diapositives, veient moltes imatges a l’aula i mirant d’obrir-los la ment. A partir de la integració de la tecnologia, la meva capacitat per motivar i ajudar els alumnes a generar i adquirir coneixement ha explotat en positiu.

Fa un temps veure un mòbil a l’aula per la meva part era un problema i em generava distensions a l’aula. Però avui dia ho veig com una eina indispensable i bàsica per a la meva activitat educativa i per als alumnes mateixos, tant dins com fora de l’aula.

I un altre aspecte que ha fet repensar la meva manera d’ensenyar i educar ha estat conèixer i aplicar el mètode flipped classroom o classe inversa. Precisament aquesta setmana se’n celebra el II Congrès Europeu a Saragossa.

Amb el flipped learning, el mètode –en sentit global i entenedor– que se segueix és simple. A la classe s’informa de la necessitat de visualitzar un vídeo fora de l’aula que servirà com a introducció al tema que es començarà a treballar en les properes sessions. Fem servir una eina, EDpuzzle, que per al professor és molt útil perquè pots tenir un control absolut de l’activitat en línea que van fent els alumnes. Es recomana visualitzar-lo les vegades necessàries per garantir que se n’ha fet una comprensió correcta. Com a usuaris habituals de Youtube o Vimeo que són els alumnes, per posar dos exemples no cal donar-los gaires instruccions.

Per tenir una millor idea sobre el flipped learning es pot accedir a la plana web The Flipped Classroom, el gran referent espanyol i europeu.

Per aconseguir que l’alumnat consolidi la comprensió també conté feines i activitats complementàries, algunes de les quals s’han de treballar a casa de forma individual. D’altres activitats es treballen directament a l’aula i amb el grup-classe.

La sessió posterior al visionat del vídeo es comença a l’aula preguntant i resolent les tasques, amb la qual cosa el professor pot comprovar quina informació han assolit els alumnes i aquests, al mateix temps, van consolidant continguts. A més, el professor té l’opció de demanar les tasques o feines que hi ha en el vídeo per escrit, amb la qual cosa té una eina complementària d’avaluació.

Com que el professor ja disposa d’uns coneixements previs i consolidats del que es treballarà en relació a l’obra d’art en concret, i a l’estil artístic en general, s’assoleix l’objectiu de treballar de manera participativa, i el seu rol es converteix en el de moderador-gestor.

No podem educar al segle XXI com es feia al segle XX. S’ha d’aprofitar la tecnologia per millorar l’educació i per descomptat, les noves apps o eines que van apareixent al mercat ens poden ajudar molt. Fa falta practicar amb elles, veure les aspectes positius o contraproduents, i llavors gestionar-ho a l’aula. Però la intervenció del professor és i serà bàsica per aconseguir l’objectiu formatiu vital. No som simples gestors de continguts, som pedagogs que adaptem l’aprenentatge a la societat que ens envolta. I ara els dispositius mòbils i les xarxes ho fan. Aprofitem els seus aspectes positius.

Manel Trenchs
Sobre Manel Trenchs

Professor d'història de l'art de l'escola Pia de Mataró i membre de la Flipped Learning Contacte: Twitter | Més articles