Per què és una irresponsabilitat que els substituts no comencin l’1 de setembre

Els primers dies són essencials per a la programació general del curs. Són uns dies en què es fa una feina excepcional quant a la preparació de les matèries.

Àlex Rosa i Gandia
 
 
 

El primer dia de curs per als mestres comença amb l’absència de substituts als centres. La consellera Meritxell Ruiz ha comunicat a la premsa el mateix 1 de setembre que les substitucions es cobriran enguany amb més antelació que els darrers cursos, ja que el dia 8 ja s’incorporaran substituts i substitutes. No són més que unes declaracions beneficioses cap a la seva persona amb una interpretació clara d’autolloança. Però és una realitat molt tergiversada que intenta camuflar la seva irresponsabilitat i, per extensió, la del govern de Junts pel Sí.

Des de les escoles entenem que el titular objectiu ha de ser que arriben 8 dies més tard del que haurien i que fins que l’anterior consellera, Irene Rigau, no va fer-se càrrec d’aquesta conselleria, la normalitat era que les substitucions s’incorporessin a treballar el dia 1 de setembre, com ho fem la resta de la plantilla.

Les declaracions de la consellera no tenen altra intenció que acontentar la gent i fer-la mirar cap a un altre costat per a camuflar la seva mala gestió. Tenim memòria i som persones crítiques que no ens conformem amb les molles. Els substituts tindran 2 dies per preparar el que bonament els doni temps, però el curs 2016-2015 començarà en molts casos sense cobrir les baixes del professorat fins el quinzè dia de la seva absència i, per tant, seguim igual, però amb un petit pegat. No demanem la lluna, volem el que teníem.

¿Per què és una irresponsabilitat de la consellera que les plantilles no estiguin al 100% el dia?

1. Hi ha caos general a les escoles. La configuració de les plantilles es mira molt als centres. Som polifacètics i tenim els nostres punts forts i els nostres punts febles. Quan es configura un equip intentem ser equitatius i compensar les nostres habilitats per construir equips cooperatius al llarg de tota l’etapa. Si la plantilla és incompleta i desconeixem qui ha d’ocupar un lloc, pot ser que ens trobem amb sorpreses i que haguem de modificar l’organigrama amb la feina a mig fer.

2. No hi ha preparació del curs. Els primers dies són essencials per a la programació general del curs. Són uns dies en què es fa una feina excepcional quant a la preparació de les matèries. És una tasca minuciosa que requereix la professionalitat que hi dediquem i que, si no hi ha ningú, els nens i nenes comencen el curs amb un mestre sense res pensat ni preparat. No us feu il·lusions que és la realitat. Si realment féssim el que diu un llibre de text, com molta gent pensa, a ningú se li hagués acudit que per a exercir la nostra gran professió calgués una carrera universitària. Si ens preparem durant anys és perquè ho requereix la tasca docent.

3. No es coneixen les novetats que el propi departament imposa. Cada any tenim canvis respecte a diferents termes. Els equips directius ens fan sempre la posada a punt de tot allò que canvia, dels programes pilot… Tot això requereix temps per a explicar-ho i per aprendre-ho.

4. Es trenca el ritme de la preparació. És graciós veure com diu la senyor Ruiz, com si ens fes un regal, que podran conèixer el claustre i l’escola. Aquesta feina ja està feta perquè portarem 8 dies treballant. Quan estarem ultimant detalls deixarem de fer-ho tot perquè ens pugin conèixer i els haguem d’ensenyar l’escola i, per tant, és un sistema que altera el ritme de treball i perjudica tant als substituts com a la resta de plantilla.

5. Hi ha mestres que tenen desconeixement del centre. Cada escola és diferent i aquesta es la màgia amb la que juguem i amb la que ens sabem moure el professorat. Cal identificar les debilitats i les fortaleses de tot aquell entorn en el qual estarem treballant. Us adoneu de la salvatjada que suposa posar al front d’un curs escolar un mestre que porta un rodatge de només 12 hores?

6. Els mestres no coneixen el projecte del centre. Pot ser que treballem per projectes, racons, per grups cooperatius… Per a programar, pensar i crear cal tenir presents quines dinàmiques es fan per al reforç de la lectoescriptura, si es fa manipulació a l’aula i si se segueix algun material concret o autor, si hi ha quinzet, ortografia eficaç de Daniel Gabarró, lletra de pal, lligada, impremta, script, llapis, bolígraf, pauta…? Hi ha mil coses que necessitem saber abans de començar! Resulta que la LEC dóna llibertat d’elecció de centre perquè les famílies puguin escollir projecte però, a l’hora de la veritat, ningú et garanteix que allò que tu esculls es compleixi perquè el mestre no pot seguir un projecte que no coneix.

7. No hi ha traspàs d’informació. Potser al grup hi tenim cinc alumnes amb necessitats educatives específiques –que hem de saber–, hi ha un alumne que porta audiòfons i hem de vigilar si segueix la classe, un alumne que té molts mals de cap i hauríem d’estar alerta a què ha dit el neuròleg després de les proves que li han fet a l’estiu… Treballem amb persones, no amb congelats. Necessiten la nostra màxima atenció i dedicació i no pot ser que per aquesta gran tasca, aquesta gran responsabilitat, se li donin dos dies a una persona perquè ho domini tot.

8. Desconeixem les famílies. Les escoles plantegem dates de reunions d’inici de curs perquè cal que les famílies ens coneguin. Compartim l’educació dels seus fills cada dia durant moltes hores. També hem de tenir en compte els casos que requereixen més atenció. Som escoles inclusives i, per tant, ho hem de dur a la pràctica amb professionalitat. Durant els primers dies fem moltes entrevistes amb pares i mares perquè ens hem de posar al dia i hi ha casos que ho requereixen.

9. L’aula no està preparada. Si algú es pensa que les taules i les cadires de les escoles es mouen soles és fals. També haurem de procurar crear un ambient de caliu per als nens i nens, hi passaran moltes hores. La realitat, i em sap greu desvetllar-vos el secret, és que els mestres no som addictes al paper d’embalar sinó que intentem tapar les parets que ningú pinta i els forats que ningú tapa perquè els nens i les nenes estiguin confortables i en un espai agradable.

10. Hi ha estrès des del minut zero. No es pot començar d’aquesta manera. Estem parlant d’una de les etapes més importants de les persones i no pot ser fruit de la improvisació.

És difícil trobar on posar el punt i final per no oblidar-nos res. És impossible detallar, sense deixar-nos res, com d’important és la nostra feina i que cal ser del minut zero als centres. El que sí que queda clar és que, en cap cas, aquesta retallada es pot justificar. Amb les condicions de la consellera Ruiz l’escola passa a ser un dret de baixa categoria que només afecta a les persones de l’escola pública. Organitzeu-vos, ajunteu-vos i lluiteu. ¡Lluitem!

Àlex Rosa i Gandia
About Àlex Rosa i Gandia

Mestre de l'escola pública, activista social i regidor per la CUP a Tiana Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*