PISA constata una millora de resultats a Catalunya en ciències i matemàtiques

Els alumnes catalans milloren en ciències (504) i matemàtiques (500) respecte a edicions anteriors i superen la mitjana europea i de l'OCDE. Destaca també la reducció del nombre d'alumnes amb baix nivell.

Sònia Calvó
 
 
 

Escola Josep Carner de Badalona / Foto: Enric Català

PISA situa Catalunya en la mitjana dels països desenvolupats / Foto: Enric Català

L’informe PISA 2015, la principal radiografia mundial de l’estat de l’educació, situa Catalunya just en la mitjana dels països desenvolupats, després d’una lleugera millor en ciències, matemàtiques i llengua -les tres competències que avalua- respecte de l’última edició, el 2012. L’estudi ha sotmès a examen els estudiants de 15 anys de 72 països de l’OCDE, amb especial atenció enguany a les ciències, on Catalunya ha obtingut 504 punts, 11 punts per sobre de la mitjana de l’OCDE (493). És la primera vegada que Catalunya obté aquests resultats, ja que en les edicions anteriors havia obtingut 492 punts (2012), 497 punts (2009) i 491 punts (2006).

En matèria científica, Catalunya queda per sobre de la mitjana d’Espanya, amb 493 punts, i de la Unió Europea, amb 495 punts. Pel que fa a comprensió lectora i a matemàtiques, els estudiants catalans se situen en tots dos casos als 500 punts. Respecte a l’edició anterior, en la primera hi ha una disminució d’1 punt, mentre que en la segona s’experimenta una millora de 7 punts.

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, considera que l’informe demostra que “la feina de tots, del sistema, dels centres i dels docents, van en la bona direcció”, atès que en el global de les edicions, la tendència dels resultats a Catalunya és d’augment. Amb tot, però, la majoria de variacions són de menys de 10 punts, un marge que, per bé o per mal, no és determinant -es calcula que 40 punts equivaldrien a un curs escolar-. Ruiz es mostra convençuda, tanmateix, que “les proves posen en evidència que Catalunya té un sistema educatiu que avança en qualitat i equitat”, i defensa el “canvi cap al model competencial” emprès amb la llei d’educació.

A PISA 2015 hi han participat 72 països i regions amb 537.591 alumes de 18.541 centres educatius d’arreu del món. Catalunya, que hi participa des de l’any 2000, ha comptat amb una mostra de 1.769 alumnes de 52 centres.

Pel que fa a la millora de ciències, de 12 punts, ha estat la més significativa de totes les comunitats autònomes espanyoles (de 492 a 504). “En competència científica, Catalunya, conjuntament amb Portugal, és qui ha tingut un increment més important de tots els països de l’OCDE”, ha valorat Ruiz. Tot i això, encara és per sota de comunitats capdavanteres des de fa anys com Castella i Lleó, que ha obtingut 519 punts, com en edicions anteriors. Andalusia ha recollit els pitjors estudiants en ciències, amb 473 punts, encara que potser una de les caigudes més significatives és la del País Basc, que històricament sortia reforçat a les proves PISA, i que enguany cau 23 punts (de 506 a 483).

Fortes desigualtats territorials a Espanya

Pel que fa a comprensió lectora, la mitjana de Catalunya, de 500 punts, la situa lleugerament per sobre de la d’Espanya (496 punts) i la UE (494 punts). El pitjor resultat a nivell estatal és per Extremadura (475 punts) i la millor, novament, per Castella i Lleó (522 punts). I en matemàtiques, la relació és molt similar: Catalunya torna a puntuar 500, aquest cop per sobre d’una mitjana Espanyola més preocupant (486), on Navarra obté 518 punts -fins i tot per sobre de països com Finlàndia o Dinamarca, i molt a prop d’asiàtics com Corea o el Japó- i comunitats com Canàries o Andalusia cauen per sota dels 470.

El fenomen de Singapur

Al llarg dels anys, PISA ha permès constatar també els avenços d’alguns països asiàtics pel que fa a matemàtiques o dels nord-europeus amb la comprensió lectora, una tendència que en general es manté. Les regions xineses de Hong Kong, Macau o Taipei superen els 540 punts, mentre que Singapur escala fins els 564, 50 per sobre de la mitjana de l’OCDE, de forma molt similar a l’anterior edició, quan ja va centrar la mirada de tots els analistes. El lideratge de Singapur en matemàtiques i ciències obliga els experts a interrogar-se sobre un model que, amb revàlides i rànquings de centres, posa molta pressió sobre els alumnes ja en acabar la Primària.

En matèria de lectura, han destacat les regions canadenques de British Columbia, Alberta o el Quebec, per sobre dels 530 punts, així com Finlàndia, Irlanda i novament Hong Kong i Singapur, que estarien entre els 10 països més punters. Moltes mirades s’hauran tornat a col·locar sobre els alumnes finlandesos, presos com a exemple per haver encapçalat els rànquings des de l’any 2000. Pels qui observen PISA en termes de guanyadors i perdedors, Finlàndia va perdre el lideratge de la prova l’any 2012 per la forta millora dels països asiàtics. Si bé és cert que en matemàtiques ha vist com empitjoraven significativament els seus resultats (511 enguany, quan el 2003 havia estat per sobre dels 530), en la resta de competències segueixen estant entre els països de referència, on les distàncies entre uns i altres no són tan grans.

Disminueixen els alumnes amb pitjor rendiment

Una de les dades més positives a Catalunya és la disminució dels alumnes amb pitjor rendiment acadèmic en totes les tres competències. En ciències, actualment hi ha un 15,7% d’estudiants amb el nivell més baix, en comprensió lectora, un 15,4% i en matemàtiques, un 17,7%. Si es compara amb l’última dècada, a l’informe PISA 2006, els estudiants amb més mala nota representaven un 18,6%, un 21,2% i un 21%, respectivament. Pel que fa als estudiants amb un nivell més alt, a ciències hi ha un 6,7%, a comprensió lectora un 6,2%, i a matemàtiques un 10,2%.

“Els resultats serveixen per situar-nos a escala internacional, però també per veure que les proves de competències bàsiques que estem fent a Catalunya queden avalats pels resultats de PISA”, ha conclòs Ruiz. Encara que aquests mèrits -igual que els demèrits, quan n’hi ha hagut- no són únicament atribuïbles al sistema educatiu, ja que la mateixa OCDE, com els experts s’encarreguen de recordar, admet que les competències que avalua -destreses que posen en pràctica coneixements- són “fruit de nombroses circumstàncies familiars, socials, culturals i escolars”.