Presenten una proposta horària per superar el binomi hora/matèria i el debat jornada partida/compactada

Els horaris escolars d’avui poden semblar “els normals”, però no ho són. Al contrari, són massa rígids i homogenis, desaprofiten les possibilitats educatives de l’entorn, generen estrès a l’alumnat i el professorat… Aquest és el diagnòstic de la Fundació Bofill i la FMRP, entitats que han presentat una proposta per sacsejar la distribució horària d’infantil, primària i secundària.

Víctor Saura
 
 
 

Elena Sintes, Ismael Palacín (director de la Fundació Bofill) i Jaume Aguilar, a la presentació

 

Educació a l’Hora. Proposta d’horaris escolars en clau d’educació a temps complet és el títol del document de 70 pàgines presentat aquest matí en roda de premsa per la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP). L’ha dirigit la sociòloga Elena Sintes (membre del grup promotor del Pacte per la Reforma Horària) i és fruit d’un treball en seminari organitzat entre els mesos de gener i març, amb la participació de Jaume Aguilar (expresident de la FMRP), Sílvia Lombarte (cap d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi), Montse Ros (mestra i portaveu de CCOO), Martí Teixidó (inspector i president de la Societat Catalana de Pedagogia) i Jesús Viñas (director dels SSTT del Vallès Occidental), a més de molts altres experts i membres de la comunitat educativa amb els quals s’ha volgut compartir la proposta abans de presentar-la.

La idea de fons és trencar amb l’esquema actual d’Hora 1: assignatura A; Hora 2: assignatura B; i, per suposat, adequar-se al Pacte per a la Reforma Horària, segons la qual un dels principals problemes del sistema horari de la nostra societat és que els alumnes (especialment, els adolescents) dormen massa poc perquè acaben les extraescolars massa tard i comencen l’institut massa d’hora.

Com a novetats més destacables, la proposta de la Fundació Bofill i la FMRP incorpora criteris de flexibilitat en la primera hora del dia (tothom entra quan vol, mentre famílies i mestres interactuen, sobretot a infanti); demana que l’esbarjo de secundària tingui la consideració de temps lectiu (com passa a primària); reintrodueix el dinar als instituts mentre a la primària escurça la pausa del migdia (la franja horària sobre la qual es defineix menys, diuen els promotors que per respectar el procés participatiu obert pel Departament); preveu que el centre romangui obert fins a les 18 hores i que les extraescolars que s’hi organitzin formin part del projecte educatiu; i introdueix la possibilitat que part de les hores lectives es puguin fer fora del centre, com a crèdits de lliure elecció.

“Hem de superar el debat sobre jornada partida o jornada compactada, i pensar en un tipus d’horari amb el qual tothom hi guanyi, i molt especialment l’alumnat”, assegura Sintes, per a la qual “parlar d’horaris és parlar també de benestar, de lluita contra l’abandonament, de millora en la coordinació dels docents, etc.” La posada en marxa de la jornada compactada a la secundària, l’any 2013, va suposar l’última reforma horària. Una reforma, segons la recorda Jaume Aguilar, que no es va fer pensant en l’alumne sinó en compensar el professorat per les retallades salarials i en l’estalvi econòmic per l’administració (menys beques menjador, menys despesa de llum i calefacció), i que va suposar un trencament sobre l’acord no escrit en matèria d’horaris que venia regint des del 1993 entre l’administració i la comunitat educativa. Tant Sintes com Aguilar subratllen també que els criteris que presenten són aplicables a qualsevol tipus de centre, públic o concertat, situat en entorns urbans o rurals.

Horaris més saludables, equitatius i eficients

Amb la proposta s’aconsegueixen diversos beneficis, afirmen els promotors: són horaris més saludables (ja que la flexibilitat permet que siguin més adaptables a cadascú i s’endarrereix l’hora d’entrada); són horaris més equitatius (ja que faciliten unes extraescolars accessibles a tot l’alumnat, i també es preveu que una part del temps dins del centre es dediqui a la realització de deures i estudi assistit); milloren els aprenentatges (perquè s’adapten als objectius de l’aprenentatge competencial i contemplen un increment de les activitats lectives opcionals); milloren el treball en xarxa amb el territori; i milloren també el temps de coordinació entre docents i d’atenció a les famílies.

En concret, segons senyala el document, les millores de la proposta per als docents i altres educadors  són: 1) les millores en les condicions per a l’aprenentatge també repercuteixen positivament en la salut laboral i motivació dels docents; 2) un horari no compartimentat per assignatures “permet treballar millor des d’altres pedagogies”; 3) el professorat passa a treballar amb més recursos (de l’entorn) i en col·laboració amb altres educadors; 4) es dona més autonomia als centres per triar els seus horaris, dins d’un marc normatiu; 5) la flexibilització els permet més opcions de tria en l’inici i finalització de la seva jornada al centre; 6) la diversitat d’activitats educatives permet una major proximitat a l’alumnat; entre d’altres.

Petició al Departament

Amb la proposta a la mà, que ahir ja va ser presentada a la comunitat educativa –amb presència de representants del Departament–, els promotors també incorporen una petició expressa a Educació en matèria legislativa. “Passem de centre escolar a centre educatiu, i això és un canvi substancial”, subratllat Aguilar. Es tractaria d’aprovar una ordre (hi ha una proposta de redactat a les pàgines 58 a 60 del document) que reguli la posada en marxa d’un pla experimental en base a aquests criteris en alguns centres públics d’infantil, primària i secundària, i que per tant oficialitzi el que ja hi ha escoles que posen en pràctica de forma extraoficial. El Departament ja ha expressat en alguna ocasió la seva predisposició a activar un pla pilot d’aquest tipus, si bé de cara al curs 2020/21.

 

Com podria ser un horari escolar segons la proposta?

En el document, els promotors també descriuen una hipòtesi d’horari a infantil i primària, i a secundària, d’acord amb el seus criteris. No és la proposta, ja que, segons insisteixen, el document no és una proposta tancada sinó un marc a partir del qual es poden dissenyar diversos camins.


Infantil i primària
  • 8h-9h: Acollida
  • 9h-9.30: Entrada flexible amb activitats participatives i d’explicació del programa del dia.
  • 9,30h-12h: es fan activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball grupal o individual.
  • 12h-14h: temps de migdia, que s’escurça a una hora i mitja, admetent la flexibilitat d’entrada a l’alumnat, especialment aquell que marxa a casa a dinar.
  • 14-16h: activitat lectiva de tarda (segons el temps que es destini al menjador).
  • 16h-17h: el centre proveeix una estona de temps lliure, berenar, i espai d’estudi assistit on l’alumnat pot fer reforç o tasques escolars, en funció de les seves necessitats i amb supervisió docent. Les famílies poden recollir als seus infants durant aquest espai horari.
  • 16h-18h: en paral·lel o a continuació, el projecte educatiu de centre preveu una oferta d’activitats no lectives fins a les 18h. Algunes es fan al centre i d’altres en equipaments de l’entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s’interrelaciona amb el personal educador que les realitza, generant algunes activitats conjuntes.

El dia estàndard d’un infant, avui

El dia estàndard d’un infant a partir de la proposta

 


Secundària
  • 30h-9h – Entrada amb horari flexible
  • 9h-12.30/13h: activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores forma part del temps lectiu.
  • 13h-14h: temps de migdia, amb horari d’entrada i finalització flexible.
  • 14-16h: entre una i tres tardes hi ha activitats lectives en el mateix centre. La resta de tardes es fan activitats lectives de lliure opció, que poden ser dins o fora del centre. Poden incloure un rang ampli d’activitats: estudi assistit, estudi autònom o el treball en grups, a activitats de tipus artístic, cultural, esportiu o científic, en combinació amb equipaments i educadors de l’entorn, que treballen en xarxa amb l’institut.
  • 16h-18h: s’organitzen altres activitats educatives no lectives que l’alumnat pot triar segons el seu interès, que podran fer-se dins o fora del centre en col·laboració amb l’entorn.

El dia estàndard d’un adolescent, avui

El dia estàndard d’un adolescent a partir de la proposta

 

5 Comentaris on Presenten una proposta horària per superar el binomi hora/matèria i el debat jornada partida/compactada

  1. Josep Maria Turuguet Salgado Josep Maria Turuguet Salgado // 04/07/2019 a les 10:56 // Respon

    Em sembla una innovació necessària, almenys començar-la a experimentar fins que cada lloc trobi els seus ritmes. Ara, dintre d’aixo, faltarà, crec jo, trobar la manera que els nens vagin comprometent-se amb el seu aprenentatge i arribin a dirigir-lo (sota lasupervisió dels mestres, és clar).

    A la llarga crec que la innovació en els horaris serà inseparable de la innovació en la concepció del currículum. I aquí raurà el problema del protagonisme de l’alumne.

  2. Neus Ferran // 05/07/2019 a les 9:03 // Respon

    Hola,
    Jo aniria més enllà pel que fa a secundària.
    Les primeres hores de secundària que es fessin les matèries transversals com mates, llengües (català, castellà, anglès, francès) i les posteriors treballs per projectes, itineraris… on l’alumnat fos el centre i auto regules els seus plans amb pautes i observacions per totes les altres matèries, i que aquestes es treballessin de forma diferent.

    Tot i això no descarto en el futur que es pugui treballar tot per projectes, de forma inclusiva, no necessàriament sempre amb els mateixos grups d’alumnat, mesclant-los per no avorrir els equips; d’alumnat; basant tots aquests projectes en competències mesclades dins problemes quotidians o no tant quotidians però amb una base que sigui un repte per ells. I per això cal molta flexibilitat i sobretot defugir de la por al canvi.

  3. Foix Sogas // 05/07/2019 a les 9:52 // Respon

    Perill en tema d’inclusió. El Departament d’Ensenyament realment es comprometerà i s’obligarà a assumir el cost del suports dels infants i joves amb discapacitat fins les 16h, dinar inclòs? Quan ara hi ha problemes a primària per veure qui assumeix el cost del monitoratge extra que es requereix i no han estat capaços de definir de qui són les competències en materia d’horaris no lectius de menjador en el decret 150/2017?
    Esperem que si però permeteu-me que ho dubti. Llavors aquesta reforma horaria vetllarà per aquests infants i joves?

  4. Alícia Vargas // 05/07/2019 a les 12:00 // Respon

    Em sembla força interessant la iniciativa. Jo també destacaría l’exercici físic, començant la jornada escolar així, fent sport. On cadascun dels alumnes poden triar cada dia quin tipus d’exercici realitzar: natació, bicicleta, caminata, correr, entre d’altres. I després, dutxa i esmorzar.
    S’ho podeu imaginar? En quina gana aniran a classe? D’aquesta manera implementem i potenciem dos aspectes de per vida: com ens cuidem i com afronten el dia a dia. Vos podeu imaginar amb quina força i ganes començarien les classes? Amb un altra mirada, i amb il.lusió. Penseu-ho per un moment, quina escola més xula, veritat? Totes i tots estarien allí perquè ho desitgen de veritat. Què hi penseu?

  5. Manel Florit Puigdengoles // 06/07/2019 a les 21:48 // Respon

    Com sempre, quan tornem al món real, ens trobem que els que haurien d’ajudar a implementar aquest “horari” no es comprometen amb un presupost també real: tot molt maco, però hi ha uns professionals als que se’ls ha de pagar, i no demanar més voluntarisme: hi ha un presupost per tot això, si ni per ampliar vetalldores o disminuir ratios, o simplement, adecentar escoles donen res? Pregunto.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*