Una de cada quatre adolescents de Barcelona reconeix haver patit assetjament sexual

L'enquesta elaborada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona detecta també que el una de cada cinc adolescents ha patit maltractament per part de la seva parella

Blanca Blay - Pau Rodríguez
 
 

Una de cada quatre adolescens barcelonines ha estat víctima d’assetjament sexual / © Sandra Lázaro

Les adolescents declaren cada cop més haver patit assetjament sexual, sobretot mentre van pel carrer i quan ja tenen una certa edat, de 16 a 18 anys. Una de cada quatre (26,4%) alumnes de Segon de Batxillerat i de Segon de Cicles Formatius de Grau Mitjà de Barcelona ha afirmat haver patit agressions verbals o físiques de caràcter sexual, segons una enquesta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La xifra ha crescut des de l’última edició de l’estudi, de 2012, quan les víctimes representaven el 16,3%.

La magnitud de la xifra és “molt preocupant”, segons Lídia Casanovas, educadora del col·lectiu Fil a l’Agulla especialitzada en visió de gènere. Però alhora cal relativitzar el fet que hagi crescut la xifra de víctimes. “Una explicació de l’increment pot ser que la sensibilització feminista té cada cop més impacte, hi ha més consciència”, expressa, i concreta en altres paraules: “Abans quan a una noia li tocaven el cul, potser no ho percebia com assetjament; ara cada cop s’hi oposen més”, celebra. Hi coincideix Gemma Altell, directora tècnica la Fundació Surt, que recorda que en els darrers anys s’han incrementat molt les campanyes contra agressions sexistes en llocs d’oci i festes majors. “Més enllà del seu efecte pràctic, contribueixen a la sensibilització”, sosté.

L’enquesta, que pregunta a gairebé 3.888 joves sobre diferents àmbits del seu benestar, evidencia també que l’assetjament sexual es fa més intens a mesura que les noies es fan grans. Mentre que només el 6,8% de les enquestades de Segon d’ESO reconeix haver estat víctima, al Batxillerat el percentatge arriba al citat 26,4% (enmig queda el 14,6% de Quart d’ESO). “És quan es construeixen com a dones que els assetjadors les identifiquen més com a objecte de desig”, conclou Casanovas.

Ara bé, els experts alerten també que la concentració de casos entre les joves en la cruïlla de la majoria d’edat no ha de fer que s’obviïn els que pateixen la resta de nenes. “També en pateixen, i s’ha d’anar amb compte perquè són més vulnerables: en un taller recent una noia de Sisè de Primària m’explicava com un home l’havia increpat pel carrer i ella havia hagut d’accelerar el pas”, sosté Casanovas.

I és que, tal com constata l’estudi, la gran majoria de les víctimes asseguren haver-ho estat a l’espai públic. Tant és així, que el 13% d’elles situa l’agressió al carrer, mentre les que l’han patit a casa o a l’escola no arriben al 3%. Segons detallen resultats de l’enquesta, s’observa un augment especialment en el nombre d’assetjaments al carrer però també en altres llocs com festes, bars o discoteques. Així doncs, és el carrer un lloc més perillós per a l’assetjament que la llar o el centre educatiu? No necessàriament. “Les males experiències al carrer són més fàcils de verbalitzar, parlar del que passa a casa costa molt més”, matisa Casanovas.

És aquí on hi ha un dels “grans reptes”, segons Altell. “Hem de treballar perquè els joves puguin posar nom a l’assetjament de les persones que coneixen, ja siguin companys de classe o persones amb qui tenen relacions: han d’identificar les agressions com el que són, i no com a bromes, com passa a vegades”, conclou.

Maltractament psicològic en les parelles

A banda de l’assetjament, una altra dels perills entre els adolescents és la violència de gènere dins les parelles. En aquest sentit, a l’estudi aflora com gairebé una de cada cinc joves (el 18,3%) ha patit maltractament d’algun tipus per part de la seva parella. En el cas dels nois, el percentatge és del 12%. Com amb les agressions, aquestes conductes s’intensifiquen amb l’edat: entre els de 16 a 18 anys aquesta xacra és molt més present (l’han patit el 23%) que entre les de 13 i 14 (6,6%).

La forma de maltractament més estesa entre els joves és l’emocional –o psicològica–, que consisteix en una conducta hostil sostinguda per part d’un membre de la parella cap a l’altre, sigui amb insults, amb amenaces o amb humiliacions, que té com a objectiu minar la seva autoestima. Gairebé totes les noies que han estat víctimes han patit aquesta forma de maltractament.

Però el que més preocupa és el maltractament físic i el sexual. I tot i que els percentatges són en aquests casos molt més reduïts, no deixen de ser preocupants. Al voltant del 4% de les adolescents de Quart d’ESO i de Segon de Batxillerat s’ha vist sotmesa per la seva parella a tenir relacions sexuals –o a dur a terme pràctiques sexuals concretes– en contra de la seva voluntat.

es un percentatge molt alt, si ja hi ha aquest pefcentatge violència severa, hi ha un substrat d’altres violències de baixa intensitat molt importants. perquè hi hagi 4% da’quest tipus el gruix d’atres normalitzades és molt gran.

El factor social i econòmic

L’Agència de Salut Pública de Barcelona s’ha fixat en si l’escola o l’institut on estudia l’alumna enquestada està en un barri amb una Renda Familiar Disponible mitjana alta o baixa. Tot i que la diferència no és molt notòria sí que hi és: un 15% de les alumnes de Batxillerat o CFGM en barris afavorits reconeix haver estat víctima d’assetjament enfront del 19% dels barris desafavorits. Per contra, el percentatge global d’alumnat víctima d’assetjament sexual no varia en els nois segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu.

En altres indicadors la incidència d’un resultat o un altre segons el nivell socioeconòmic és més accentuada. N’és un exemple el percentatge de mala salut percebuda, que gairebé es duplica entre les alumnes de centres ubicats en barris desafavorits respecte als situats en barris en major nivell socioeconòmic. Mentre que un 14% de les noies de barris desafavorits declaren tenir una mala salut (regular o dolenta), en els barris afavorits ho afirma el 8%. En el cas dels nois gairebé no varia: 6,3% i 6,7% en barris afavorits i desafavorits respectivament.