Què hi ha de nou en el futur de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu?

Aquesta setmana s'ha celebrat la novena edició del congrés ITWorldEdu sobre transformació tecnològica a les escoles, amb la participació de 800 docents, experts i empreses del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

César Coll en la seva intervenció a l’ITWorldEdu

Aquesta setmana s’ha celebrat la novena edició del congrés ITWorldEdu sobre transformació tecnològica a les escoles, amb la participació de 800 docents, experts i empreses del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. L’oganitzen el Clúster Edutech –agrupació de més de 40 d’empreses que desenvolupen productes i ofereixen serveis tecnològics pels centres educatius no universitaris– i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya que reuneix l’experiència de més de 600 professionals que generen un volum d’ingressos de 43 milions d’euros anuals i presta servei a més de 1.000 empreses.

En la conferència inaugural a càrrec de César Coll, Catedràtic de Psicologia per a l’Educació de la UB, es va posar l’accent amb el que es considera el principal repte de futur del sistema educatiu: oferir programes d’aprenentatge recolzats per les tecnologies digitals, amb una transversalitat de continguts i una connexió directe entre el que s’ensenya a l’aula i allò que els alumnes aprenen fora d’ella. “La pregunta no és si hem de personalitzar l’aprenentstge, sinó com ho fem i com resoldre les dificultats”, afirmava.

En les conclusions es destacava “el creixent nombre de projectes pedagògics que treballen el pensament computacional com element clau per incorporat la tecnologia a l’aula”, i el fet que cada escola necessita un sistema tecnològic diferent, flexible i dimensionat en funció del seu context i necessitats. En el transcurs de les ponències i presentació d’experiències s’ha parlat del poder d’atracció de les eines tecnològiques per captar els estudiants de totes les edats i que cal aprofitar aquesta curiositat per implicar-los ens els processos de transformació del seu aprenentatge. En aquest sentit s’ha comentat que les TIC-TAC no es poden veure com un bolet aïllat, sinó que les noves eines i llenguastges s’han integrar al projecte educatiu i relacionar amb el canvi metodològic –les maneres d’ensenyar, aprendre i avaluar– i la reorganització dels temps i els espais a l’aula i al conjunt de l’escola. En les pràctiques exposades hi eren molt presents el treball per competències, l’aprenentatge cooperatiu, la resolució de problemes i els projectes de treball.

Miquel Àngel Prats, professor a la Universirtat Ramon Llull i membre del comitè científic del congrés, va donar a conèixer una de les dades més emblemàtiques d’un estudi recent de la consultora Ipsos: “Vuit de cada deu professors utilitzen les TIC a l’aula com a mínim una vegada a la setmana, però només un 20% en fa un ús innovador”. Sosté Prats que les TIC s’utilitzen majoritàriament per buscar informació i que queda molt camí per fer en la introducció d’aplicacions innovadores en àmbits com l’aprenentage en dispositius mòbils, la realitat augmentada o la geolocalització.

Heus aquí un parell de pràctiques especialment innovadores que es van presentar. La primera, Metodologies i aules. Fem realitat els somnis!, de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallés, sobre un ampli i sostingut procés participatiu que va consistir en redissenyar els espais amb la implicació dels alumnes del centre, organitzats en grups de treball, i d’estudiants d’Arquitectura. A partir d’un treball de documentació prèvia, recerca i pluja d’idees es van debatre diferents propostes de distribució de l’aula, d’optimització de l’espai, reducció de la contaminació acústica i de nous mobiliaris fins arribar a la consecució de l’aula pilot, amb espais sempre flexibles i canviants, per tal de fer un ús creatiu de les TAC, amb espais adaptables al treball cooperatiui a diverses aactivitats d´ensenyament-aprenentatge.

La segona experiència, de lEscola Virolai de Brcelona, es centra sobre el big data, on els alumnes de Batxillerat aprenen a llegir i analitzar dades de maneres diferents. Cada curs es treballa un projecte interdisciplinar entre les àrees de Ciències Socials i Tecnologies. Se’n va fer un sobre l’anàlisi de l’ús de les llengües a Catalunya a través de Twitter; i aquests curs s’està treballant el tràfic de persones i refugiats sirians a partir de dades públiques i del programa Pyton.