Què és l’Alta Inspecció d’Educació? Un cos limitat i burocràtic que el PP vol que supervisi escoles

L'Alta Inspecció Educativa està pensada per supervisar que la legislació autonòmica no xoc amb l'estatal, per això compta amb poc personal

Pau Rodríguez / Laura Galaup
 
 

El ministre Méndez de Vigo, a la comissió d’Educació del Congrés / Font: congreso.es

No és cap secret que PP i Ciutadans volen intensificar el control sobre el que passa a les escoles catalanes, dins les quals asseguren que es donen casos greus d’adoctrinament polític. Els populars volen reforçar el paper de l’Alta Inspecció d’Educació perquè assumeixi aquesta tasca, i així ho han deixat per escrit en una proposició no de llei que s’ha votat aquest dimarts al Congrés dels Dipitats. Però, ¿aquest cos està pensat per supervisar les escoles? ¿Compta amb suficients efectius? ¿No és aquesta una funció que correspon als inspectors de cada comunitat autònoma?

Les competències de l’Alta Inspecció, que depèn del Ministeri d’Educació, consisteixen principalment en comprovar que els programes educatius i la legislació de cada comunitat autònoma no xoca amb les lleis i els currículums estatals. Una “supervisió burocràtica” que el PP, amb la seva proposició no de llei  (PNL), volia superar perquè aquest cos pugui fer també requeriments i inspeccions als centres educatius, una funció que ha correspost en les últimes dècades a la Inspecció Educativa, que depèn de les administracions autonòmiques. La proposta, tanmateix, ha estat rebutjada per la majoria parlamentaria.

“Si es tirés endavant, seria una recentralització”, assegura Francesc Colomé, inspector durant anys i primer director de l’Alta Inspecció a Catalunya, coincidint amb el mandat socialista de Felipe González. “L’Alta Inspecció no està pensada per anar als centres”, incideix Colomé. Durant els seus vuit anys al capdavant de l’organisme, només va acudir una vegada a una escola per aixecar una acta, mentre que, assegura, va dedicar bona part del seu temps a “prevenir” conflictes competencials entre el Govern i la Generalitat, vinculats a decrets i lleis educatives.

A banda d’aquesta competència, l’Alta Inspecció també té com a finalitat, segons la LOE –la darrera llei que especifica les seves funcions–, comprovar les condicions per a l’obtenció de títols i per a la concessió de beques, així com “vetllar” per “la igualtat de tots els espanyols” en matèria d’educació, amb menció especial “als seus drets lingüístics”. Si en el futur el Govern espanyol assumís les proposta del PP al Congrés, a aquestes funcions caldria afegir-hi l’actuació “d’ofici o a instància de part” per fer inspeccions en centres i, fins i tot, garantir “la neutralitat ideològica i política dels centres docents”, encara que no especifica com ho faria.

Un equip molt reduït

Amb tot, per reforçar l’Alta Inspecció no n’hi hauria prou amb estendre les seves competències, sinó que caldria ampliar substancialment el cos. A Catalunya, per exemple, l’alta inspecció està integrada només pel seu director i un inspector –tots dos càrrecs de lliure designació–, a més d’una petita oficina per atendre les qüestions més administratives. Res a veure amb els 243 professionals del cos d’inspecció català, on cada inspector assumeix la supervisió d’entre quinze i vint centres aproximadament.

Colomé veu absurda la voluntat de PP i Ciutadans d’intensificar la supervisió a les escoles. “El paper de l’inspector ha de ser de prevenció de conflictes: encara que posis deu, quinze o cinquanta persones a l’Alta Inspecció és improbable que sàpiguen el que passa a les aules quan es tanca la porta”, afirma.

Un altre dels inspectors consultats per aquest reportatge, Antoni Domènech, que va dirigir l’Alta Inspecció a Catalunya de 2005 a 2011, veu un motiu d’alerta afegit a l’hora de donar competències a l’Alta Inspecció perquè controli l’activitat dels centres: li preocupa que tot i  ser personal de lliure designació, l’alta inspecció “podria passar per sobre de la inspecció tècnica, que accedeix al lloc per oposicions, que consisteixen en capacitats i mèrits”.

Domènech recorda que si la inspecció depèn de les comunitats autònomes és perquè aquestes són l’Administració educativa a Espanya. No tindria sentit, argumenta, que fos una altra administració la que gestionés i analitzés les queixes quan correspon en aquest cas a la Generalitat resoldre-les.

La coordinació entre inspeccions

Des de la Unió Sindical d’inspectors d’educació (USIE) veurien un error que l’Alta Inspecció interferís en les tasques adjudicades a la inspecció territorial. Sí que creuen que aquests dos cossos haurien de “col·laborar i coordinar-se” per garantir un millor funcionament de la supervisió als centres. “Són competències diferents, i han d’anar coordinades. La visita al centre és pròpia de la inspecció territorial, si algú de l’alta inspecció necessita alguna cosa sobre aquest tema hauria en posar-se en contacte amb els inspectors territorials”, apunta un portaveu de la USIE.

De fet, acaben sent aquests inspectors ordinaris els que s’encarreguen d’investigar bona part de les queixes que el Ministeri d’Educació trasllada al departament d’Ensenyament, com ha succeït amb els dos requeriments posteriors l’1 d’octubre relacionats amb suposats casos d’adoctrinament.

El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va parlar també de la inspecció educativa en la seva última compareixença a la Comissió d’Educació,  i va convidar els grups polítics a que reflexionessin sobre això en les negociacions del Pacte. “La meva impressió és que l’Alta Inspecció té poca capacitat de reacció immediata i depèn de la bona voluntat i de la bona disponibilitat de la inspecció de les comunitats autònomes”, va apuntar, i va assegurar que la intervenció d’aquest cos és “subsidiària”. En el seu cas, no va anar més enllà en la proposta.

Una agència independent a proposta de Ciutadans

Aquest dimarts s’ha debatut també al Congrés dels Diputats una proposta de llei de Ciutadans sobre la inspecció, que també ha estat rebutjadaAmb aquesta iniciativa, la formació taronja pretenia crear una agència independent que assumeixi les funcions de l’Alta Inspecció. “És importantíssim per al futur d’Espanya que aquesta llei es posi en marxa, els únics que poden posar-se en contra d’això són els que pengen propaganda, els que manipulen els nens, els que manipulen llibres de text o els que no compleixen la llei”, va assegurar Albert Rivera en la presentació d’aquest articulat.

A més de les funcions actuals d’aquest organisme, Ciutadans volia que els professionals d’aquesta agència “visitin els centres docents públics i privats”, accedeixin a documentació acadèmica i administrativa que necessitin i que es dirigeixin a la Fiscalia General de l’Estat “si aprecien alguna il·legalitat de rellevància o transcendència penal”. De nou, haguessin assumit funcions de la inspecció territorial.

En la proposta presentada també han inclòs una disposició per garantir “la neutralitat ideològica del sistema educatiu i la protecció del denunciant”. Entre les mesures destacades, aquesta agència hauria d’acordar l’adopció de “mesures cautelars” contra docents o responsables d’un centre educatiu. La formació taronja proposa que aquesta institució estigui formada per un director i un consell, format per membres elegits pel Govern.

PSOE i Units Podem, en contra

Units Podem ja van avançar que la funció de la inspecció s’hauria de debatre a la subcomissió del Pacte i no al ple, com ha passat amb les propostes de PP i Ciutadans. “No sé si pretenen rebentar les negociacions, ja que és un dels temes que més desacords pot generar”, responia Joan Mena, diputat d’En Comú Podem, abans del debat. “L’adoctrinament no és un problema generalitzat i s’està fent servir de cara a una eleccions catalanes per legitimar el seu relat”, apunta Mena. Sobre aquest assumpte, creu que “hi ha una competició entre el PP i la formació d’Albert Rivera per posicionar-se”. La seva formació, i també el PSOE ja van deixar clar que s’oposarien a la iniciativa.

Mena, que ha estat molt crític al Congrés amb la tesi defensada per Ciutadans sobre l’adoctrinament a l’escola, considera que amb aquestes propostes s’està “legislant per a casos molt concrets”. Aquest grup considera que aquesta iniciativa va en contra de la postura defensada pel grup de Rivera centrada en “aprimar” l’estructura de les administracions públiques, ja que segons les seves estimacions tirar-la endavant podria suposar dos milions d’euros.

Domènech coincideix que “el replantejament de l’alta inspecció caldria fer-ho amb calma i consens”. “No es pot fer en calent, perquè aquesta comunitat i altres podrien sentir ofeses perquè envaeixen les seves competències: s’està replantejant el model d’Estat autonòmic i no sembla el moment més oportú”, sosté aquest inspector barceloní.