Quin cansament, tot el sant dia adoctrinant

La diferència entre adoctrinar i educar és molt tènue i un tema molt seriós i ara, perdoneu-me, em fa una mandra enorme prendre-m’ho seriosament sabent que ve del senyor Rivera

Jaume Cela
 
 

Jocs esportius a l’escola Auró de Barcelona el divendres a la tarda / Sergi Pitarch

Hem tingut els néts grans a dormir a casa. Quan s’han llevat, i mira que es lleven aviat, ja he començat a adoctrinar-los. Hem esmorzat i només els he deixat beure llet de soja. Com que els agrada disfressar-se hem tret de l’armari les disfresses de torero, però m’han dit que no se les volien posar perquè els toros pateixen quan estan a la plaça. Qui els deu haver educat, a aquests néts meus! Doncs poseu-vos el de legionari i el de la cabra, els he proposat, però es barallaven perquè tots dos volien el de la cabra. I he dit prou. Ara toca llegir una estona. No els he deixat pas triar la lectura i els he donat uns contes adoctrinadors que transmeten valors sòlids i la dona els ha volgut tallar els cabells segons la seva doctrina. Han quedat ben rebonics, ho són sempre, però amb aquest tallat adoctrinat fan patxoca de debò.

I després hem pensat: què fem per passar el que queda del matí? Doncs anem a adoctrinar-los visitant un centre educatiu del barri custodiat per famílies i mestres, que amb aquesta resistència miraran que no els tanquin l’escola. Quan hem arribat… quin espectacle: famílies senceres, totes adoctrinadores que jugaven a bàsquet, a futbol, a saltar corda… Que parlaven, reien, menjaven i tot sota el prisma de l’adoctrinament més escandalós. De sobte, arriba un grup de joves amb timbals de tota mena i la percussió es veu d’hora lluny que és adoctrinadora en el sentit més pur de la paraula. Només faltaven els castellers o els bastoners. Aquest adoctrinament festiu i pacífic no és com quan a les criatures els porten a una desfilada militar i el cel s’omple d’avions com els que diuen que hem comprat als Estats Units recentment. Aquesta mena d’activitats són mostres que ens han d’enorgullir. Les primeres han de ser perseguides i prohibides.

Ens hi estem una bona estona, al pati de l’escola, i quan ens ha semblat que estaven ben adoctrinats hem tornat cap a casa. De doctrina a doctrina ens hem situat a l’hora de dinar. Després els portarem a casa seva, perquè els adoctrinin els pares.

Tot això ve a tomb perquè el senyor Rivera, líder de Ciutadans, ha demanat a la Fiscalia que persegueixi les persones que utilitzen les criatures.

La diferència entre adoctrinar i educar és molt tènue i un tema molt seriós i ara, perdoneu-me, em fa una mandra enorme prendre-m’ho seriosament sabent que ve del senyor Rivera. M’estimo més agafar-m’ho amb sentit de l’humor. Recordo aquella fotografia del senyor Rivera nu com un pollet que acaba d’arribar al món, tapant-se el penjoll que té entre les cames. I penso que amb les dues manetes en tenia ben bé prou, però que necessita dotzenes de mans per tapar la vergonya que fa que tot un líder polític que té vocació de govern defensi que cal perseguir judicialment les famílies que van a defensar el que creuen de manera pacífica.

Que a la meva edat, seixanta-vuit anyets acabats d’estrenar, hagi de rebre lliçons del senyor Rivera fa que la tendresa em deixi xop com una onada inesperada un dia que vas a la platja. I dic tendresa perquè em pregunto què deu saber aquest xicot per recomanar actuacions fiscals sobre què és educar i què adoctrinar? Si els fiscals li fan cas tindran feina per temps.

Mentre escrivia aquest article sentia els crits del senyor Garcia Albiol que ahir va comparar les urnes amb el cistell que fa servir la seva senyora per recollir la roba bruta. Es veu que el senyor Garcia Albiol es d’aquells que escampa la roba per tot la casa i la senyora ja la recollirà. Només espero que pixi dins la tassa.

I un altre dia venceré la mandra que em fa sentir aquestes intel·ligències polítiques i podrem debatre sobre què vol dir adoctrinar i què educar sense necessitat de posar la fiscalia pel mig.

  • Álvaro de Campos

    No hauríem de permetre l’adoctrinament per cap de les dues bandes.
    No hauria d’haver-hi nens en manifestacions cridant ‘Puigdemont a presó’, però tampoc hauríem de consentir vídeos com els de el Super3 en què es dóna una visió conte de fades de l’1-O (en cap moment es parla dels catalans que volen continuar sent espanyols), ni que hi hagi professors recriminant a fills de guàrdies civils els que han fet els seus pares.
    Creure que solament adoctrinen els altres és part de la polarització i la falta de reflexió que vivim aquests dies.