Recursos didàctics com a motors de la innovació: una proposta per avançar

En aquest article proposem alternatives que poder convertir els recursos didàctics en motors de la innovació educativa als centres, facilitadors de millores metodològiques necessàries

Jaume Ríos
 
 
 

És ben comú que molts centres escolars que inicien processos d’innovació educativa comuniquin a pares i mares de l’escola que abandonen l’ús dels llibres de text. És un missatge clar i molt mediàtic: els llibres de text són el passat, igual que els exàmens.

Aquest missatge respon a una anàlisi massa simple i poc reflexionada, però molt efectista. Ni els llibres de text impedeixen la innovació ni l’ús dels dispositius electrònics connectats a la xarxa asseguren cap bondat didàctica en si mateixos. El debat no ha de ser aquest.

Els llibres, de la mateixa manera que tots els altres recursos educatius, són eines, elements que actuen de mitjancers entre el coneixement i les competències, l’aprenent i l’educador. Només eines, però eines útils al servei d’una determinada metodologia didàctica.

Per ser honestos, cal reconèixer el paper que han desenvolupat els llibres de text com un recurs valuós en l’ensenyament al llarg dels anys. Són un recull ordenat, rigorós i actualitzat dels continguts, exposats de forma entenedora i organitzada, que faciliten la seva comprensió a l’alumnat i donen seguretat al professorat en l’organització del currículum.

Amb tot, el llibre de text té moltes limitacions. D’una banda, la manca de flexibilitat –les pàgines estan relligades segons una estructura epistemològica indiscutible però rígida–; de l’altra, la centralitat dels continguts i la simplicitat competencial proposada, i, per últim, la impossibilitat de personalització davant realitats educatives diverses.

Però això té solució.

En aquest article proposem alternatives que poder convertir els recursos didàctics en motors de la innovació educativa als centres, facilitadors de millores metodològiques necessàries per operar canvis significatius en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Un nou ecosistema d’aprenentatge

L’ecosistema que envolta l’aprenentatge ha adquirit actualment una dimensió més sofisticada. Aprendre no és ara tan senzill com abans, ja que demana l’ús expert d’intel·ligències variades més enllà de la memòria i requereix la intervenció de mitjans i recursos diversos. Per tant, no es tracta d’aparcar el llibre de text o de convertir-lo en llibre digital. La qüestió és més complexa.

Hem de tenir clar que una descripció precisa de l’objectiu d’aprenentatge permet endevinar el grau d’innovació que es vol assolir. Descriure els objectius d’aprenentatge no és un exercici merament teòric, sinó que fixa el caràcter més o menys innovador de la proposta de treball. Els materials, siguin en paper o digitals, han d’anar en funció d’aquells objectius.

En realitat, quan estan ben formulats, els objectius d’aprenentatge preconfiguren els recursos que seran necessaris per assolir-los. És a dir, al marge de l’opció que es prengui a l’hora d’utilitzar uns materials didàctics o uns altres, cal plantejar-se d’entrada i amb claredat una opció metodològica que ha d’estar orientada a assolir unes finalitats ben precises. Els mitjans o recursos educatius són això: mitjans que es deuen a un fi.

Per tant, cal que tinguem clar per a què eduquem, què volem que aprenguin els alumnes, com ho intentarem i com n’avaluarem el resultats. Aquestes decisions són determinants per dibuixar el tipus de metodologia didàctica per la que optem i els recursos que utilitzarem.

Modernitats que suposen poca novetat

Els darrers anys, els materials curriculars en format digital no han fet cap aportació metodològica, en general, i s’han limitat a reproduir l’esquema dels llibres impresos sobre paper en format electrònic, mantenint en bona part les seves limitacions sense aprofitar les possibilitats de l’entorn digital.

En ocasions, l’ús prioritari de dispositius connectats a la xarxa sota la premissa que “tot està a internet” ha llençat els alumnes a una navegació a la deriva en un oceà d’informació en el qual de ben segur naufragaran.

L’abandonament dels llibres de text, en general, no ha disposat d’una alternativa més orientada a adquirir les competències, més empoderadora i més avançada.

Com ja hem analitzat, la qüestió és una mica més complexa que la simple introducció d’una tauleta a l’aula. Primer cal definir amb claredat quina és la finalitat triada per orientar l’aprenentatge, el seu objectiu i, tot seguit, buscar el mitjà més adequat per aconseguir-lo.

Es pot innovar quan l’opció metodològica ofereixi oportunitats als alumnes i els seus educadors per viure experiències educatives que els suposin la construcció conjunta d’aprenentatges profunds, duradors i transferibles.

Oportunitats que deixen el pas als alumnes, per cedir-los el protagonisme que fins ara tenien els continguts.

Oportunitats perquè el rol del professorat permeti que els alumnes puguin créixer amb autonomia i alhora els asseguri el suport proper del professorat, atent en la distància.

Oportunitats per equivocar-se, per refer el camí, per treballar col·lectivament, en cooperació, en la superació de reptes versemblants que donin autenticitat a les situacions d’aprenentatge.

Moltes d’aquestes oportunitats pedagògiques s’associen ràpidament a l’anomenat treball per projectes. Aquest aspecte mereix una reflexió que proposaré en aquest mateix espai pròximament.

Quan la metodologia emprada incorpori, entre d’altres, aquestes oportunitats, estarem davant d’una proposta educativa innovadora. És en aquest marc pedagògic quan cal rumiar quins recursos didàctics poden ser un suport, el motor, una eina que faciliti la feina a aprenents i docents.

I doncs, ¿quina alternativa als llibres de text pot imaginar-se en un ecosistema educatiu avançat?

Els recursos innovadors

La innovació metodològica que ha de suposar una millora en la pràctica educativa vindrà definida sempre per la determinació de la finalitat de l’aprenentatge, el seu objectiu. La innovació en els recursos ha de fer visible sempre aquella millora.

Per tant, els canvis profunds es produeixen en el moment de definir dels objectius d’aprenentatge, que han de permetre que professorat i alumnes s’aventurin a millorar les pràctiques escolars tradicionals. Els recursos didàctics han de contenir propostes i materials dissenyats i desenvolupats expressament amb la intenció d’aconseguir l’objectiu pretès. No pot ser només un canvi de suport o una digitalització de models caducs.

Per fer-ho possible, els recursos didàctics innovadors haurien de tenir unes certes qualitats:

  • Contenir una proposta de seqüències didàctiques on l’alumnat participi –poc o molt– en les decisions de què i com treballen.
  • Aportar un entorn virtual d’aprenentatge que permeti una relació fluïda entre els continguts, l’entorn digital, la seqüència didàctica i l’aula (resta de la classe i el professorat).
  • Compilar un conjunt de recursos textuals, audiovisuals i multimèdia en llengües diverses, adaptats a les necessitats i possibilitats del nivell educatiu: un material de consulta indispensable per resoldre els reptes proposats en la seqüència didàctica.
  • Vertebrar la proposta didàctica en el treball competencial que faculti els alumnes a aprendre a aprendre en entorns de treball col·laboratius digitals.
  • Suposar una oportunitat de resolució de reptes intel·lectuals, manipulatius o artístics que es presentin com reptes a resoldre de forma individual o en grup, en un entorn versemblant, amb finalitats autèntiques que posin en pràctica habilitats diverses relacionades amb les intel·ligències múltiples.
  • Permetre la personalització dels materials a la realitat dels centres i de les necessitats dels alumnes. El professorat ha de poder fer-se’ls seus ampliant-los, convertint-los o reduïnt-los en funció de les necessitats del grup classe, de determinats alumnes amb necessitats educatives singulars i dels interessos de l’alumnat.
  • Permetre l’avaluació formativa entesa com una oportunitat d’aprenentatge i regulació.
  • Anar acompanyat d’un suport al professorat de caràcter documental (programacions, orientacions, eines d’avaluació) i de programes de formació que permetin l’aprofitament de les possibilitats didàctiques del material.
  • Permetre el treball en xarxa de docents i d’alumnat en episodis d’intercanvi i aprenentatge entre iguals que fomenti la col·laboració i la connectivitat.

Repensar l’educació no és feina fàcil, però no ha d’esdevenir una quimera impossible. Els recursos didàctics han de servir per facilitar aquest trànsit. Estem davant d’un moviment estratègic dels centres que demana coratge i audàcia però no es pot demanar heroïcitats al professorat. És més fàcil llençar envans i dissenyar espais amables que construir-se els materials didàctics que permetin viure experiències didàctiques a les aules.

Esperem que els dissenyadors de recursos didàctics proposin solucions amb aquestes característiques que facilitin el camí de la comunitat educativa per aconseguir els reptes d’innovació que la societat reclama. Hi ha mostres aplicades ja en alguns centres que permeten ser optimistes.

Avancem!

Jaume Ríos
Sobre Jaume Ríos

Professor col·laborador als estudis de Psicolgia i Ciències de l’Educació de la UOC. Cap de projectes de l'Editorial Teide (Barcelona). Contacte: Twitter | Més articles

  • Manel Sayrach

    Hola Jaume,
    Comparteixo moltes de les idees que apuntes al teu article… Però per mi, el punt fonamental està evidentment no només en el que volem que aprenguin els alumnes, sinó sobretot el COM. I per tant entren en joc multituds d’aspectes que hauran de conformar el projecte d’un centre: espais, agrupacions, horaris, metodologia, recursos, etc.
    Els recursos no hi ha cap dubte que són importants, però abans trobo prioritari el convenciment del docent en el camí d’innovació que s’ha traçat, sense aquesta actitud prèvia, qualsevol esforç serà en va per molts recursos que posem a les seves mans o aula. Un dels mestres que més em va impactar de jove, n’era un que vehiculava tot l’aprenentatge a partir de notícies o articles d’actualitat…
    Les qualitats que comentes que haurien de tenir els recursos didàctics innovadors, comporten abans, per poder-los dur a terme, un canvi de mentalitat, implicació i rol del docent. És quelcom més complex que dissenyar un gran recurs…. Com si no, donar veu a la participació dels alumnes en el disseny del seu aprenentatge? Vertebrar una aula digital per comunicar, compartir…? Cercar, classificar o inclús dissenyar i personalitzar materials pels alumnes? Estar disposat i preparat a treballar realment en equip i en xarxa…?
    A la nostra escola, E. Sadako, ja fa alguns cursos que hem implementat aules col·laboratives amb entorns de multi docència; i amb una estructura d’aprenentatge, que curiosament també anomenem “seqüències didàctiques”, i que intenten recollir moltes d’aquestes qualitats que comentes.
    De la mateixa manera que la mera introducció de tecnologia no implica cap innovació, tampoc l’adquisició d’innovadors recursos didàctics, si abans no tenim clar perquè els volem…
    Sóc optimista i estic segur que avançarem, i com dius, no podem demanar heroïcitats al professorat, però donar espais per reformular el nostre rol crec que sí, és del tot necessari i penso que és la clau de tot.
    Salutacions,
    Manel Sayrach
    @msayrach