Reflexions al voltant del pla d’incorporació dels infants de 2 anys als CEIP valencians

Fa dos anys que un pla experimental de la Conselleria d’Educació va encabir els infants valencians de 2 anys als CEIP. Llavors i encara ara, ens continuen arribant mostres que els espais, els materials, els horaris, la filosofia i les condicions laborals dels professionals que en formen part no s’adeqüen a les necessitats d’infants tan menuts.

Equip de l’Escoleta El Trenet Cooperativa Valenciana
 
 
 

Foto: Escoleta El Trenet Cooperativa

Fa dos anys, la Conselleria d’Educació fa presentar un pla experimental per escolaritzar als infants de 2 anys en les escoles públiques valencianes, macroestructures que, al nostre parer, fan molt difícil respectar les necessitats dels infants tan menuts.

De fet, des que es va implantar, diverses famílies ens han fet arribar mostres de la improvisació i la inadequació del pla, la qual cosa ens fa ratificar-nos en les hipòtesis que, al seu dia, formulàrem amb molta preocupació i pena en aquest article del Diari la Veu.

Dos cursos després que arrancara aquest pla (ja no tant) pilot, ens en continuen arribant exemples: aules habilitades sense finestres i sense canviadors de bolquers, aules plenes de taules i fins i tot amb una taula de mestres de Primària, espais plens de tanques que, en pro de la seguretat dels infants en un espai no pensat per a ells, els impedeixen la llibertat de moviments, tan necessària en aquestes edats; horaris inflexibles de 5 hores ‘lectives’ (el concepte mateix de ‘lectiu’ ja esgarrifa) i, consegüentment, infants que no dinen fins a les 14 h, famílies que no poden accedir i romandre a l’aula lliurement, criatures que no es queden al menjador i tornen de casa després de dinar i han de ser despertades a la força abans d’entrar a l’escola…

Motius més que suficients, sens dubte, perquè la Conselleria reflexione i rectifique de manera immediata sobre un pla en què s’ha prioritzat el factor econòmic (la gratuïtat), el qual defensem plenament, però que ha menystingut tots els criteris i experts pedagògics que, de manera unànime, el reproven.

No debades, aquest pla allunya radicalment l’educació infantil pública valenciana de l’esperit amb què s’han forjat projectes educativament capdavanters com Reggio Emilia o les escoletes municipals de Pamplona; i amb què, a casa nostra, va començar el 1979 el primer curs escolar al Patronat Municipal d’Escoles Infantils de València, una gran xarxa d’escoletes infantils (de 0 a 6 anys) de barri, cooperatives, obertes, participatives, respectuoses, arrelades i compromeses amb els moviments de renovació pedagògica.

Una xarxa pública que el PP va desmantellar en 1994 de manera unilateral i, com posteriorment va dictaminar el TSJCV, de manera il·legal, per afavorir la proliferació de les ‘guarderies’ privades actuals, moltes de les quals (fins i tot les municipals) estan en mans de grans empreses alienes a l’educació i que només busquen negoci.

El pla experimental posat en marxa fa dos anys per la Conselleria, però, esquartera més encara el malaguanyat cicle 0-6, i, de manera indirecta, afavoreix que s’assimilen les necessitats dels infants de 2 anys a les de criatures molt més majors pel simple fet que, per una mera decisió política, comparteixen ara un mateix edifici amb els infants de 3-12 anys.

D’altra banda, no podem oblidar dos aspectes claus quan parlem d’educació infantil, com són la ràtio, escandalosament excessiva, i les condicions laborals a què totes les educadores estem sotmeses, començant per un sou, segons conveni, vergonyós, que no es correspon, en absolut, a la importància i la responsabilitat que implica la tan delicada, i tan transcendental, etapa de 0-3 anys.

Sempre defensarem l’escola pública, perquè pública és la vocació amb què vam nàixer a recer del Patronat Municipal d’Escoles Infantil,  i pública és la vocació amb què hem fet camí des de 1979, resistint i enfrontant-nos a la política educativa reaccionària, privatitzadora, elitista i mercantilista del Partit Popular. Però no era això, companys, no era això. No és això pel que tant hem lluitat i no és això el que els infants, les famílies i les professionals valencianes mereixem.

Malauradament, ens trobem en una societat en què l’única conciliació que es planteja és l’avançament de l’escolarització, amb la qual estem categòricament en desacord. Per això, mentre lluitem incansablement per conscienciar la societat, els estaments polítics i l’empresariat de la necessitat de comptar amb permisos molt més llargs, hem de treballar i dedicar tots els nostres esforços i coneixements per donar als infants la millor educació infantil possible, fet que passa també, per descomptat, per la dignificació de la nostra professió.

Necessitem escoletes públiques pensades per al 0-3, una etapa amb entitat pròpia, amb equips educatius amb condicions laborals dignes que permeten respectar els diferents temps, ritmes i necessitats dels infants, i abraçar i atendre la seua diversitat. Una educació infantil en un espai que puguen fer seu, ‘amanós’, proper i familiar, i que permeta l’entrada flexible i la presència natural de les famílies en el dia a dia; un espai agradable, no saturat i a la seua mida on els materials, adaptats a ells, estiguen al seu abast i en què les persones que l’integren formen un equip de professionals reduït i fix que conega la personalitat i les circumstàncies de cadascun dels xiquets i de les seues famílies; i que els els acompanye oferint-los el consol, l’afecte i la confiança que necessiten per sentir-s’hi segurs, desenvolupar la seua personalitat i satisfer el seu desig d’autonomia, exploració i experimentació a través del joc lliure.

Un espai també en què puga haver-hi una cuina pròpia, atesa la importància educativa que té el dinar, especialment en etapes més primerenques, i la qualitat que suposa poder oferir als infants menjar casolà, no processat i basat en aliments de temporada, frescos i de proximitat. A banda d’això, tindre la cuina a l’escola ofereix possibilitats molt enriquidores per als infants d’aquestes edats per a familiaritzar-se amb els nous aliments, ja que permet, per exemple, que puguen col·laborar amb el cuinar/a manipulant-los aquests aliments a l’aula (pelant carxofes, trossejant lletuga…), que puguen portar al cuiner/a allò que poden han anat a comprar al mercat del barri o del poble, etc.

D’altra banda, no considerem adequat que siguen els monitors dels càterings els que s’encarreguen de donar el dinar als infants de 2 anys, ja que les educadores som les persones de referència dels infants i, al nostre parer, les persones més adequades, per tant, per a acompanyar-los en una estona tan íntima, afectiva, delicada i educativament tan important com és el dinar en edats tan primerenques.

Aquest fet, però, no pot suposar que les educadores no tinguen el seu necessari temps per a dinar i el descans.

El tema, en conjunt, és força complex i malgrat que en l’article original hem ferit algunes sensibilitats (per això hem rectificat i demanat disculpes) de manera inintencionada perquè no hem sabut transmetre el que preteníem, només voldríem que quedara la nostra voluntat de lluitar per una educació infantil pública, gratuïta i de qualitat. Agraïm els comentaris, també els negatius, i, tot i que ens han fet sentir molt malament els malentesos originats, celebrem que, almenys, haja servit per visibilitzar allò que fem els i les educadores d’infantil, i la necessitat que posem el tema sobre la taula. Que en parlem, que ens escoltem, que intercanviem parers i experiències des del respecte, i que lluitem tots a una pel que tots volem.

I és que la volem pública, la volem gratuïta, però la volem a la seua mida i amb professionals amb condicions laborals dignes. I per a això no valen ocurrències, sinó que cal escoltar primer els experts (pedagogs, psicòlegs…) i també els mestres i els educadors que, alguns des de fa més de trenta anys, treballem per avançar contra corrent en el camí cap a una educació que acompanye de manera respectuosa i conscient els infants durant els fonamentals, apassionants i irrepetibles primers anys de la vida.


Nota de la redacció d’El Diari de l’Educació: Les autores d’aquest article han decidit reescriure’l arran dels comentaris i malentesos que havia provocat la primera versió. Advertim que potser alguns d’aquests comentaris no s’entenguin amb la publicació d’aquesta segona versió

31 Comentaris on Reflexions al voltant del pla d’incorporació dels infants de 2 anys als CEIP valencians

  1. Eugenia Beltran // 05/06/2018 a les 21:44 // Respon

    Completamente d’acord, de cap manera Ho podría dir millor.
    37 anys acompanyat als menuts a creixer, algo podría aportar no?

  2. Voro Sanmartin // 05/06/2018 a les 23:03 // Respon

    Conec el Trenet des del temps del Patronat. De fet la meua escola, la Lluna, estava entre Trenet i Xiquets. I em pena de veure com des d’una anàlisi del tot superficial i que defuig d’entrar al fons del maltractament laboral que pateixen les educadores, es permet desqualificar no sols la legitimitat de la seua mobilització, sinó el col.lectiu en el seu conjunt, la seua formació i. professionalitat.
    Posats a assenyalar incoherències, no deixa de sorprendre el posicionament drclaratiu a favor de l’escola pública, fet des d’un centre privat, tota la trajectòria del qual s’ha nodrit de diners públics, des del Patronat fins ara, si més no com a col·laboradors en la formació de les educadores d’eixe projecte pilot que tant qüestionen, políticament i pedagògica.
    Així mateix, tot i estar d’acord en la importància transcendental de disposar de cuina i personal propi, no han d’oblidar que la decisió de privatitzar els serveis de menjador no l’han pres les educadores, ha estat l’administració. I podem estar d’acord en que no es pedagògicament defensable i ens aboca a una situació absurda. No més absurda, però, que el fet que amb les titulacions amb les quals totes accedírem als nostres treballs en les escoles del Patronat, fins i tot les mestres d’infantil, ara no disposarem dels requisits mínims de titulació per a ocupar aquest llocs d’Educadores, a les quals consideren pedagògicament del tot desorientada.
    Més incoherent però, és sacsejar la bandera de Regió Emília per a defensar unes escoles que en oferir tan sols un cicle contribueixen a desvertebrar una etapa educativa que en temps reivindicàvem de zero a vuit anys. I en aquest desmembrament no hi ha cap criteri pedagògic defensable. Ací, la patronal mai no ha parlat d’altra cosa que no foren diners.
    Les educadores de la Generalitat Valenciana també hem qüestionat des del primer un projecte experimental que pot tenir moltes motivacions, però en cap cas s’ha fet pensant en els drets educatius del nostre alumnat. Per a defensar els nostres arguments, però, mai no hem hagut de desprestigiar ni desqualificar cap dels professionals amb els i les qui compartim, o no, centres, alumnat i concepcions educatives.
    Potser ja toca abandonar concepcions docent-centristes del sistema educatiu les qual, en el fons, palesen concepcions estratificades i piramidals de les relacions humanes i laborals que no sols no compartim, sinó que estem disposades a combatre fins al final.
    Salut companyes

    • Voro, comparto una por una tus palabras. Gracias por explicarlo tan bien.
      Bon día.

    • Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana // 06/06/2018 a les 10:19 // Respon

      Bon dia, Voro,
      Gràcies per les teues paraules. Tot i que no són gens positives cap a l’article, entenem que això és precisament el que necessita l’educació infantil valenciana, parlar del tema i intercanviar, des del respecte, experiències i parers.
      No obstant això, volem fer unes puntualitzacions al teu comentari:
      – En primer lloc, volem demanar disculpes si tu o qualsevol altra persona s’ha ofés amb l’article. No hi ha res més lluny de la nostra intenció. De fet, en l’últim paràgraf ens referim precisament a això, en la necessitat que reflexionem i no que ens enfrontem o recriminem res.
      – En cap moment hem volgut desprestigiar el col·lectiu d’educadores de 2 anys, en absolut. Només hem expressat la nostra disconformitat amb els motius que s’al·leguen en la petició que s’enllaça en l’article. Això és: demanar que siguen els monitors del catèring els que donen de dinar als infants i queixar-se que poden ser requerides durant la migdiada. Res més. En la petició no hi havia cap motiu més.
      – En cap moment hem dit que és responsabilitat de les educadores que el dinar vinga d’un catèring. Només faltaria.
      – La superficialitat o la profunditat de l’article és una qüestió subjectiva. De tota manera, tampoc era el lloc, ni tampoc tenim la capacitat, per a fer un estudi més minuciós. La nostra intenció era només posar el tema sobre la taula i la necessitat d’abordar-lo amb calma, trellat i amb tota l’estima que sabem que compartim per l’educació infantil.
      – Creu-nos que som conscients de la precarietat i el maltractament dels professionals de l’educació infantil. No debades, ho patim en carn pròpia. El conveni que tenim (i al qual arribem a males penes al Trenet) és vergonyós i no s’adiu en absolut a la responsabilitat i la importància que creiem que té l’educació infantil.
      – Ens posicionem a favor de la pública, sí, i tant. Per què és això contradictori? I per què no podem citar projectes de referència com és Reggio Emilia? Volem l’educació infantil pública, gratuïta i de qualitat, i això passa per fer-ho, al nostre parer, en escoletes (municipals, de la Generalitat o per mitjà d’altres vies, com ara el Patronat), i per moltes coses més, però. Això mateix, per cert, era el que van prometre que farien en el seu programa electoral.
      Saps que som una cooperativa i que el fet mateix de ser-ho ens impedeix l’ànim de lucre (i així creiem que ha de ser l’educació). Rebem l’ajuda, però, que reben totes les escoles infantils privades que compleixen els requisits (bo infantil i xec escolar). Amb eixa ajuda econòmica i la que rebem dels pares ens dóna per a pagar els sous (de conveni) d’educadores i mestres, el lloguer, i les despeses de llum, aigua, etc. I res més, ja que si hi ha algun romanent (que normalment no n’hi ha, o és molt menut), es reinverteix en l’escoleta en forma de xicotetes millores.
      L’acusació que ens aprofitem dels diners públics ens sembla, per tant, completament inadequada.
      – Les titulacions que tenim són Magisteri o de tècnic superior d’educació infantil.
      – Al 1979, el Patronat Municipal, per mitjà de cooperatives, era el que hi havia. Que no era perfecte, clar que no, perquè almenys permetia tindre una xarxa d’escoletes públiques que treballaven per una educació respectuosa, arrelada, oberta, participativa i compromeses amb la innovació pedagògica.
      – Vam col·laborar en la formació de les educadores de 2 anys dels CEIP, sí. I sempre ho farem si ens ho demanen, per descomptat. Per què no anàvem a poder fer-ho? Per què si hem col·laborat, de manera puntual i brevísima, no podem criticar el pla?
      La nostra col·laboració van ser dos matins i van vindre, només, dues educadores. Dues educadores, per cert, formadíssimes i encantadores.
      – Ens responsabilitzes d’oferir només el cicle 0-3, quan, si per nosaltres fóra, no haguérem trencat mai el cicle 0-6. Oferíem també el 3-6 però des que aquest tram s’incorporà als CEIP, va ser impossible mantindre’l. No hi havia apenes xiquets, ja que el fet de no incorporar-se a les escoles als 3 anys dificulta molt després entrar-hi.
      Som cooperativa, i no tenim anim de lucre, però hem de poder arribar, com és lògic, a poder pagar els sous de conveni per poder subsistir.
      Bé, Voro, ja continuarem, tant de bo, parlant-ne… Disculpes novament per si hem pogut ofendre algú, insistim que no era la nostra intenció, en absolut, sinó estendre ponts i sumar forces per demanar que la Conselleria repense aquest pla i puguem treballar per oferir als infants l’educació pública, gratuïta i de qualitat que mereixen.
      Una abraçada,
      Equip de l’Escoleta El Trenet Coop.

  3. Elena de Troya // 06/06/2018 a les 8:07 // Respon

    “Aules de dos anys: acollida, innovació i escolta” con este título tres profesionales del equipo educativo “El Trenet” impartieron una formación del Cefire en El Campello el pasado curso, para las profesionales que formamos el proyecto experimental. En aquella ocasión, no criticaron el modelo de implantación de las aulas, claro que, no es lo mismo “llamar que salir a abrir”. Podían haberse negado a participar en semejante despropósito y renunciar al dinerito que les pago la Consellería por desplazarse hasta allí y contar las bondades de su centro. Cuando les pregunté de donde sacaban los recursos para tener esa escuela envidiable, me contestaron: “de Consellería de Educación”. Las compañeras que trabajamos en el proyecto experimental estamos luchando por un modelo de calidad, solas en los centros, sin recursos, con titulaciones por encima de la exigida, con profesionalidad y reivindicando que se tenga en cuenta la trayectoria de nuestras antecesoras. Se pueden cuestionar muchas cosas de este proyecto, pero el derecho a huelga, es legítimo compañeras y habéis pecado de desconocer la mitad del cuento. No se muerde la mano del que te da de comer, pensaréis, pero es, como mínimo, poco elegante por vuestra parte atacar a las compañeras. Saludos.

    • Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana // 06/06/2018 a les 10:22 // Respon

      Hola, Elena, lamentem profundament que us pogueu sentir ofeses. Per això, us demanem disculpes.
      No era, en absolut, la nostra intenció, sinó la contrària, estendre ponts i sumar esforços
      en la lluita per una educació pública, gratuïta i de qualitat.
      Està clar, però, pels comentaris, que no hem sigut capaces de transmetre el que volíem.
      Només critiquem el pla, del qual no en teniu cap culpa, i només expressem
      el nostre desacord amb les raons de vaga
      que s’al·leguen en la petició. Res més.
      Que hi ha moltes altres raons per a anar a la vaga, òbviament, i això
      diem precisament en l’article.
      Si vam acceptar col·laborar en la formació
      és perquè pensàvem que podíem aportar alguna cosa.
      No va ser amb el Cefire ni vam anar al Campello, sinó que la formació va ser, dos matins, al Trenet mateix, a Patraix (València). Per tant, qui va fer eixa formació al Campello no som nosaltres.
      A la formació van vindre només dues educadores. Dues educadores, per cert,
      formadíssimes i encantadores.
      Clar que part dels diners que rebem vénen de Conselleria, com la de totes les escoles infantils que
      compleixen els requisits tècnics. I, en l’article, a qui critiquem únicament és a Conselleria,
      per haver anteposat els criteris econòmics als pedagògics (és molt més parat traslladar
      els infants de 2 anys als CEIP que construir escoletes públiques per al 0-3).
      Sense el bo infantil i el xec escolar (Conselleria i Ajuntament) seria impossible que subsistírem al Trenet.
      La resta de diners vénen de les famílies, i, en total, ens dóna, a males penes, per a pagar els sous (de conveni),
      el lloguer i les despeses de llum, aigua, etc. Res més. D’idíl·lic, per tant, res, ja que, com saps, el conveni és baixíssim.
      A més, som una cooperativa i això ens impedeix l’ànim de lucre (així pensem que ha de ser l’educació).
      Si hi ha algun romanent, que no en sol haver-hi,
      o, si n’hi ha, és poquíssim, és reinverteix en xicotetes millores en les instal·lacions.
      Bé, disculpes novament, Elena. Lamentem no haver sabut transmetre el que volíem
      i que s’entenga com un atac a les companyes. La lluita és compartida, i el que menys necessitem ara és la confrontació.
      Una abraçada.

  4. Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana // 06/06/2018 a les 10:23 // Respon

    Hola, Elena, lamentem profundament que us pogueu sentir ofeses. Per això, us demanem disculpes.
    No era, en absolut, la nostra intenció, sinó la contrària, estendre ponts i sumar esforços
    en la lluita per una educació pública, gratuïta i de qualitat.
    Està clar, però, pels comentaris, que no hem sigut capaces de transmetre el que volíem.
    Només critiquem el pla, del qual no en teniu cap culpa, i només expressem
    el nostre desacord amb les raons de vaga
    que s’al·leguen en la petició. Res més.
    Que hi ha moltes altres raons per a anar a la vaga, òbviament, i això
    diem precisament en l’article.
    Si vam acceptar col·laborar en la formació
    és perquè pensàvem que podíem aportar alguna cosa.
    No va ser amb el Cefire ni vam anar al Campello, sinó que la formació va ser, dos matins, al Trenet mateix, a Patraix (València). Per tant, qui va fer eixa formació al Campello no som nosaltres.
    A la formació van vindre només dues educadores. Dues educadores, per cert,
    formadíssimes i encantadores.
    Clar que part dels diners que rebem vénen de Conselleria, com la de totes les escoles infantils que
    compleixen els requisits tècnics. I, en l’article, a qui critiquem únicament és a Conselleria,
    per haver anteposat els criteris econòmics als pedagògics (és molt més parat traslladar
    els infants de 2 anys als CEIP que construir escoletes públiques per al 0-3).
    Sense el bo infantil i el xec escolar (Conselleria i Ajuntament) seria impossible que subsistírem al Trenet.
    La resta de diners vénen de les famílies, i, en total, ens dóna, a males penes, per a pagar els sous (de conveni),
    el lloguer i les despeses de llum, aigua, etc. Res més. D’idíl·lic, per tant, res, ja que, com saps, el conveni és baixíssim.
    A més, som una cooperativa i això ens impedeix l’ànim de lucre (així pensem que ha de ser l’educació).
    Si hi ha algun romanent, que no en sol haver-hi,
    o, si n’hi ha, és poquíssim, és reinverteix en xicotetes millores en les instal·lacions.
    Bé, disculpes novament, Elena. Lamentem no haver sabut transmetre el que volíem
    i que s’entenga com un atac a les companyes. La lluita és compartida, i el que menys necessitem ara és la confrontació.
    Una abraçada.

  5. Voro Sanmartin // 06/06/2018 a les 11:31 // Respon

    Bon dia companyes,
    Tot i agrair la resposta, i entendre part dels arguments. I tenint en compte que aquests espais virtuals no són el fòrum per a un diàleg imprescindible si no volem entonar un rèquiem definitiu per l’etapa educativa a la qual algunes de nosaltres hem dedicat tota una vida de treball i il·lusions compartides -i la preescolarització implícita al projecte experimental porta la llavor d’eixa desfeta-, no puc deixar d’assenyalar que alguns aspectes de l’article són del tot desafortunats.
    En primer lloc, l’afirmació literal “se suma ara l’evidència de la manca de formació de les educadores, a partir de les raons que addueixen per a anar a la vaga.” no és pot interpretar de cap manera diferent a una desqualificació genèric i general a la totalitat de les nostres companyes. Com a treballadores i com a professionals de l’educació. I això, en cap cas, no admet cap justificació.
    Així mateix, per a explicar el posicionamen a favor, o en contra de cap proposta, plataforma reivindicativa,projecte, o el que siga, no cal posicionar-se en un argumentari invalidant de les raons per a la mobilització de cap col·lectiu. Una vaga mai no es cap festa i us puc assegurar que les treballadores no és poden permetre a la babalà renunciar a un dels salaris més miserables de tota la funció pública Valenciana. En tot cas, eixa tasca de desprestigiar els motius d’una convocatòria de vaga, els deixem per a la patronal, o per a l’administració, que ho fan d’allò més bé i no necessiten cap ajuda.
    Respecte a altres qüestions de les quals parleu, com ara el txec escolar, cadascú tenim la nostra opinió i no es aquest l’espai. No seré jo, però, qui qüestionen les decisions que haja pres la vostra cooperativa per a mantenir viu un projecte com el Trenet, patrimoni i supervivent d’un temps en què els patronats de València, Elx o Granada eren referent d’una etapa educativa en construcció. Entre altres coses, perquè jo també vaig viure eixa aventura en el patronat durant una dècada prodigiosa i vaig patir l’arribada de la dreta regionalista i la infecció Garcia Broch.
    Però potser, el camí passe per tendir ponts i continuar mirant allà on no han renunciat a fer les coses com cal. Com ara Granada que no fa tant ha blindat les seues escoles zero-sis. Rebeu una cordial salutació educadora

    • Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 12:29 // Respon

      Gràcies, Voro.
      Tens raó, l’entradeta de l’article és desafortunada
      i, per això, reiterem les nostres disculpes per això i per
      la malinterpretació a què hem donat peu amb la nostra crítica cap a la vaga.
      No era ahí on volíem apuntar, sinó a la Conselleria, però està clar que
      no hem sabut capaces d’expressar-ho com calia.
      Sabem, com hem dit, les condicions econòmiques de les educadores.
      Són també les nostres, i són, efectivament,
      absolutament miserables.
      Tot i que lamentem molt les reaccions que ha originat l’article,
      ens quedem que, almenys, hem generat debat i això pot ajudar
      a augmentar la consciència, de les famílies i dels estaments polítics,
      sobre la necessitat de tractar l’educació infantil de primer cicle
      com mereixen els infants. Pública, gratuïta i de qualitat.
      Una abraçada,

      • Elena de Troya // 06/06/2018 a les 13:51 // Respon

        Bienvenidas las disculpas, está bien recoger cable cuando uno se equivoca. Se agradece. Sin embargo el mal ya está hecho. También podéis volver a editar el post o eliminarlo. Llevo 8 días de huelga este curso, no conozco otra manera de luchar por mis derechos laborales y por la dignidad de mi trabajo y mis alumn@s. Saludos.

        • Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 15:31 // Respon

          Hola de nou, Elena,
          Reiterem les nostres disculpes per si us heu sentit ofeses. Està clar, per les reaccions, que no hem sigut capaces d’expresar el que volíem.
          Tot i això, continuem pensant que els motius que s’al·leguen en la petició, que és l’única cosa que hem criticat, no són adequats. Pensem que hem de ser les educadores les que donem de dinar als infants i considerem que entra dins de la normalitat que puguem ser requerides pels infants quan aquests fan la migdiada. Res més.
          També voldríem, però, que miràrem més enllà d’això, ja que, de fet, compartim de ple amb tu i amb la resta de persones que heu comentat l’article, la reivindicació d’una educació infantil pública, gratuïta i de qualitat, tant pel que fa a la nostra tasca amb els infants com pel que fa a les nostres condicions laborals.
          És una llàstima que estiguem parlant en estos termes, i no en el sentit general que perseguia l’article, que era instar, des de tots els mitjans i àmbits possibles, a la Conselleria perquè repense el pla i busque la manera de respectar els drets dels infants tan menuts i dignificar la figura dels mestres d’infantil i dels educadors.
          No entenem, per això, que ens recrimineu que no critiquem a la Conselleria quan, precisament, era això bàsicament el que féiem en l’article.
          Tot i les reaccions negatives que ha generat l’article, ja ho tenim bé si, almenys, serveix per debatre, per intercanviar parers i opinions i per a visibilitzar la nostra tasca i el menyspreu a què estem sotmeses les persones que treballem en la tan delicada, i tan trascendental, etapa del 0-3.
          Una abraçada i ens veiem a l’escola, al carrer o on calga, en la lluita per una educació infantil pública, gratuïta i de qualitat.

  6. Me parece increíble esa respuesta soy técnico,maestra y Orientadora por titulación.
    He trabajado en pública y en privada.Tengo referentes de escuelas libres hace más de 20 años .
    Me parece que sí un docente no está en condiciones de tener su tiempo de recuperación y descanso no lo estará de cuidar a los niños.
    Es el principio de estar bien y positivo.Las condiciones de los comedores son deplorables para alumnos de infantil y no digamos de 2 años.
    Si vamos a la huelga es por algo .Me parece una vergüenza hablar con esa ligereza.
    Partiendo que en aula de 2 años hay una maestra y la escuelas de consellería personal monitor de apoyo .
    Con ratios imposibles como las escuelas infantiles públicas de Elche.
    Podemos hablar de titulaciones y experiencia. Creo que hay que ser más coherente y no dar tantas palmaditas en la espalda. Ya sabemos que va implícita la ayuda de consellería.

  7. Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 12:07 // Respon

    Bon dia, Ssavane,
    Lamentem, com hem dit en els comentaris anteriors,
    que us hagem ofés.
    No era la nostra intenció, en absolut, i, per això, us demanem disculpes. Esperem que ens les pugueu acceptar.
    De tota manera, el focus de la crítica va cap a la Conselleria, per això no entenem
    que ens digues això de la “palmadita”.
    Si l’article serveix, almenys, perquè en parlem, bé està.
    Només volíem expressar la nostra disconformitat amb el pla experimental, i, tot i que, potser, no encertadament, hem expressat també
    el nostre desacord amb les raons per a anar a la vaga
    que es manifestaven en la petició que s’enllaça en l’article.
    Només amb eixes.
    En l’article, a més, apuntem la raó que, al nostre
    parer, origina gran part dels problemes, la ràtio, i, en cap cas, diem que no tinguem dret a dinar i a descansar, només faltaria.
    En fi, disculpes de nou, i, tant de bo, en puguem continuar parlant i intercanviant parers i experiències des del respecte. La lluita és compartida,i és junts que hem de treballar per una educació infantil pública, gratuïta i de qualitat.
    Una abraçada,

  8. Elida Puig // 06/06/2018 a les 15:32 // Respon

    La veritat es que les vostres paraules no han estat gens acertades.Les educadores que portem anys lluitant per la nostra DIGNITAT PROFESSIONAL, no podem estar més que decebudes al llegir aquest article d’ opiniò.Em consta que les educadores del trenet sou unes excel.lents professionals, però les educadores que lluitem per la nostra lamentable situació laboral també som unes excel.lents professionals que volem una escola inclusiva de qualitat PÚBLICA i en valencià.

    • Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 15:40 // Respon

      Hola Elida,
      Reiterem, com hem fet en altres comentaris, les nostres disculpes per si hem pogut ofendre les educadores dels CEIP. No era, en absolut, la nostra intenció. Està clar, però, que no hem sabut capaces d’expressar-ho com calia.
      En l’article, però, només manifestàvem que no compartim les dues raons que, segons la petició de vaga, s’al·legaven. Pensem que hem de ser les educadores les que donem de dinar als infants i considerem que entra dins de la normalitat que puguem ser requerides pels infants quan aquests fan la migdiada.
      Compartim una mateixa lluita, que és la lluita per una educació pública, gratuïta i de qualitat.
      Tot i les reaccions negatives que ha generat l’article, ja ho tenim bé si, almenys, serveix per debatre, per intercanviar parers i opinions i per a visibilitzar la nostra tasca i el menyspreu a què estem sotmeses les persones que treballem en la tan delicada, i tan trascendental, etapa del 0-3.
      Una abraçada i ens veiem a l’escola, al carrer o on calga, en la lluita per una educació infantil pública, gratuïta i de qualitat.

      • Elida Puig // 06/06/2018 a les 16:00 // Respon

        Disculpes aceptades, tant sols dir-vos que al meu centre el menjador escolar el porta una empresa privada la qual contrata al seu personal i les educadores estem allí fent de mà d’ obra barata.El dia que els menjadors escolars deixen de ser privatizats parlarem de menjadors curriculars, mentre les empreses privades que doten de recursos humans per a poder atendre el alumnant en condicions i no s aprofiten de funcionaries públiques.

        • Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 16:19 // Respon

          Ahí anem, Elida, al moll de l’ós, a que el pla experimental, no sabem si per improvisació o per desconeixement polític, no s’adequa a les necessitats, als drets, d’infants tan menuts.
          La situació que ens descrius és inacceptable, i la Conselleria no ho hauria de permetre.
          El dinar és un moment educatiu importantíssim, i més en edats tan primerenques. No pot estar, de cap manera, privatitzat.
          Esborraríem l’article, perquè pensem que no hem sigut capaces d’expressar el que volíem, i ens fan sentir malament les reaccions que ens esteu fent arribar, però ni que siga pel mínim debat que s’ha obert, així com dels ponts que això obri per conéixer les diverses realitats a què ens enfrontem, ja és un passet més en la visibilització i la reivindicació de la tasca, tan delicada, i tan trascendental, que fem cada dia.
          Una abraçada,

          • Les paraules han sigut prou desacertades. Som un colectiu bastant extens en que la finalitat es el benestar i l’educacio dels xiquets-tes.
            No hi hauria alguna possibilitat de modificar aquest article?

  9. Me parece que deberíais rectificar y borrar el artículo o al menos reeditarlo. Lo siento pero habéis metido la pata hasta el fondo. Como maestra y educadora que soy no me vale que ahora digáis que sois conscientes de que os habéis equivocado y que el foco de vuestras críticas iban para consellería (debe ser que me he perdido esa parte). Está bien crear debates y que se oigan a nuestro colectivo, pero siempre y cuando sea para mejorar la situación y no para tirar piedras sobre el tejado de vuestras propias compañeras. Recapacitad y pensad que este artículo lo verán infinidad de personas que desconocen la situación y cuando lo lean no pensarán nada bueno de las Educadoras que sólo luchan por sus derechos y por el bienestar de sus alumnos.

  10. emma herraiz // 06/06/2018 a les 17:49 // Respon

    Yo sí veo la crítica a la Conselleria como parte central del artículo, y considero que hay muchas partes del artículo contundentes, sí, pero acertadas. Además, tampoco comparto las razones que se manifiestan en la petición de huelga, que es lo que el Trenet ha criticado únicamente.
    En los comentarios contáis experiencias de esas aulas que, a mi modo de ver, son razones suficientes para ir a la huelga, pero en la petición a la que se refieren en el artículo esas reivindicaciones no estan. En la petición solo se habla de que se pide que sean las empresas del cátering las que den de comer a los niños y que durante el tiempo que los niños estén haciendo la siesta, las educadoras no puedan ser requeridas.
    Considero que quizá el tono de ciertas frases no sea el adecuado, pero ya han reiterado sus disculpas varias veces sobre ello.
    No sé, creo que en el fondo estáis pidiendo lo mismo, educación pública, gratuita y de calidad para los niños y para vosotras.

  11. Estaba esperando que alguien dijera algo coherente. Gracias Emma, no hay más ciego que quien no quiere ver. ¿No será que los motivos de la huelga no están bien argumentados?. Cuando la leí, en su momento, pensé que se primaba demasiado el bienestar profesional, y se dejaba de lado el bienestar infantil. Y creo que con este artículo, no se pretende otra cosa más que visibilizar esta realidad.

  12. Francisca // 06/06/2018 a les 20:37 // Respon

    Yo también considero que las reacciones que están recibiendo estan siendo inadequadas.
    En el artículo se critica el plan, cuya responsibilidad es de Conselleria, i expresan también, sin embargo, sus desacuerdo no con la huelga, sino con las razones que, en la petición, se alegan para ir a la huelga.
    De hecho dicen que encuentran muchas razones para ir a la huelga pero no coinciden con las dos que se alegan en la petición. Yo, de hecho, tampoco entiendo esas razones.
    Además, se les acusa en los comentarios de hechos que, uno a uno, han ido desmontando en las respuestas, como por ejemplo que no critiquen “a la mano que les da de comer”, cuando, precisamente, es eso lo que estan haciendo en el artículo.
    Por otro lado, han pedido disculpas por ciertas partes y han reconocido que han sido desafortunadas.
    No sé, creo que, despúes de sus disculpas, es tiempo de que valoremos las cosas tan interesantes que dice el artículo sobre como querríamos que fuera la educación infantil pública valenciana.
    Finalmente, creo que debemos ser conscientes de dónde venimos, de cuál es la historia de la educación infantil valenciana, de qué pasó en 1994 y por qué, de por qué estamos como estamos ahora, de qué es una cooperativa y qué implica, etc.
    En fin, no pararíamos, verdad?
    Un abrazo a todas, todas las que aquí hemos escrito luchamos por lo mismo: educación pública, gratuita y de calidad, y condiciones dignas para las profesionales.

    • Granito de Arena // 06/06/2018 a les 22:29 // Respon

      Este artículo se refiere a una actualización de una petición en Change.org que recoge 5.916 firmas de apoyo y a un manifiesto que cuenta con adhesiones de sindicatos, entidades sociales, asociaciones de familias, FAPAS, partidos políticos, etc. A ellas os remito mediante este enlace: https://www.change.org/p/vicent-marz%C3%A0-dignidad-profesional-para-las-educadoras-de-la-gva
      Sin duda todas estas personas pueden estar equivocadas, sin embargo y a pesar de la re-edición del artículo me parece intolerable que se citen frases como esta “De fet, aquests motius ens evidencien la desorientació de les educadores d’aquestes aules”.
      Más de tres años de reivindicaciones, que está claro que desconocéis, se merecen algo más de respeto por vuestra parte.

  13. Disculpeu-me però crec que primer deuríeu conèixer el conjunt dels motius de la vaga, no sols els que vos interessen. En l’article doneu a entendre que les educadores de dos anys no volem treballar a l’hora del menjador i el descans, doneu a entendre que no ens preocupem pels xiquets i que vosaltres esteu el 100% en tot moment a disposició dels xiquets. Com ha dit abans una companya si no descansem i desconnectem una mica no podem estar actives per a donar tot el que es mereixen els xicotets. També he de dir, per si no ho sabeu, que en l’hora de dinar dels Ceip és quan la mestra-tutora dels xiquets està preparant o coordinant amb altres companys les tasques del dia a dia, mentre nosaltres estem en el menjador, sense poder participar, ni fer, ni preparar res, això implica que no tenim temps per a fer la feina com cal. Heu pensat en algun moment perquè les mestres no estan presents a l’hora del menjador? Elles són tutores i nosaltres segons conselleria som només el reforç de la mestra, no és important el vincle per igual amb la mestra que amb l’educadora.
    Perquè no veieu correcte que no vulguem treballar per a empreses de menjador privades i us sembla bé que les mestres només estiguen presents durant les hores lectives? Si treballem de 9 a 17, les educadores de conselleria quan dinem?

  14. Escoleta El Trenet Cooperativa // 06/06/2018 a les 22:39 // Respon

    Hola, Raki, insistim en les disculpes amb què estem contestant cada comentari. No volíem ofendre a ningú i està clar que, tot i que inintencionadament, ho hem fet.
    No són, però, els motius que ens interessen, sinó els motius que hem vist en la petició que enllacem, on només es parlava del fet de donar de dinar als infants i de ser requerides durant la migdiada.
    Pensem que no és adequat que qui done de dinar en edats tan primerenques als infants siga un monitor del catèring, però en cap cas volíem dir, en absolut, que les educadores no tingueu temps de dinar i descansar, per favor. Només faltaria. També, però, considerem que a eixes reunions de coordinació cal que puguen assistir les educadores, clar. Desconeixem la manera organitzativa d’aconseguir quadrar les dues coses en un CEIP, però considerem que, tant l’una com l’altra, s’haurien de poder fer.
    Hi ha molta cosa, i, sincerament, ens hem quedat prou afectades per les reaccions que hem generat, perquè res més lluny que això de la nostra intenció.
    Ho lamentem i demanem, per això, disculpes novament.

  15. Em sap molt greu que no s’haja entès el que les companyes del Trenet volen dir. De veres, pareu. Obriu els ulls. “Nuestros horarios para comer y descansar no son respetados y durante nuestra pausa para comer podemos ser requeridas para atender a l@s alumn@s. Del mismo modo debemos atenderlos de 9 a 17 durante todos los días lectivos.” Això és el que s’argumenta per anar a la vaga. No han de conéixer cap motiu més, si no hi ha cap altre motiu explicat. El problema, és que hi ha molts més motius que no estan explicats, i també ho manifesten al seu escrit. Què pensariem d’una família que es queixa perquè el seu xiquet no li deixa descansar durant 8 hores, tal i com recomana la OMS?; UN DESGAVELL, VERITAT?
    Llig atònita com les meues companyes demanen que s’esborre o s’edite aquest article. De veres, companyes, trobeu que eixa és la solució? De veres només trobeu ahí el fons de l’article? De veres no compartiu aquestes paraules :”Està clar, com s’expressa en la petició, que mestres i educadores tenim dret a dinar i a descansar, però això no té per què suposar que es vulnere el dret dels infants a dinar amb la seua educadora, que és la seua figura de referència a l’escola i la persona més adient, per tant, per compartir amb ells i elles una estona tan important com aquesta.”?.
    No entenc res. No entenc que educadores infantils no donen suport a aquestos arguments.
    Al món, fan falta molt més articles d’opinió com aquest, concrets,amb seguretat, amb valentia i amb la força de defensar i de revolucionar l’Educació infantil de qualitat des de fa tants anys.

  16. Elida Puig // 07/06/2018 a les 7:06 // Respon

    Bon dia, crec que les companyes del trenet en cap moment han volgut ofendre i han demanat disculpes.Ara bé motius per a la vaga hi han, us convide a que us poseu en contacte amb la Plataforma d’ Educadores d’ educació especial i infantil de la Comunitat Valenciana, el seu correu es:comitedeeducadorad@gmail.com.Elles us poden explicar tota la trayectoria que porten i així podreu argumentar amb fonament.Gràcies

  17. Elida Puig // 07/06/2018 a les 7:37 // Respon

    Disculpeu no he escrit be el correu:comitedeeducadoras@gmail.com

  18. Escoleta El Trenet Cooperativa // 07/06/2018 a les 8:22 // Respon

    Moltes gràcies, Elida, i les nostres disculpes de nou a tu i a totes.
    Hi ha moltes qüestions organitzatives, de dins, que només vosaltres sabeu, com ara eixa diferenciació que comenteu que hi ha entre les funcions de mestres i educadores, i que potser en la petició no estaven del tot ben expressades, almenys per a la gent que no estem dins, o bé que nosaltres no les hem sabut entendre, i entre això i que nosaltres no hem estat encertades en el to i la redacció en certes parts de l’article, s’ha creat una situació molt desagradable que, de cor, ens dol moltíssim.
    Per com us heu pogut sentir i per com ens hem sentit nosaltres en adonar-nos-en, així com, també, per haver rebut, en alguns comentaris, certes acusacions alienes a l’article, algunes incertes i d’altres, al nostre parer, inadequades, que ens han fet sentir també molt malament.
    Atés, però, que tot ha sorgit arran de l’article escrit per nosaltres,
    demanem disculpes de nou.
    Està clar que les necessitats d’infants tan menuts són molt diferents a les dels xiquets més majors, i considerem que el fet que se’ls haja volgut encabir en els CEIP en lloc d’apostar per escoletes públiques,
    fetes i pensades per a ells, ho complica i dificulta tot (encara) més.
    Ens posarem en contacte amb el correu que ens has facilitat per a informar-nos-en, reiterar les nostres disculpes i donar-vos el nostre suport.
    Gràcies de nou i una abraçada,

  19. Tots els plans experimentals han d’estar sotmesos a crítica, revisió i modificació. Però la desqualificació global del pla es contradiu amb la declaració de defensar el servei públic.
    Heu pensat en algun moment què en pensen les famílies que hi han inscrit als seus fills i filles? Heu pensat per quin motiu la demanda d’aquestes places duplica l’oferta? Seria preferible que, mentre no es donen les condicions òptimes, tot l’alumnat que es beneficia d’aquest pla continuara a casa sense poder ser escolaritzat? És una generalització afirmar que als CEIP no hi ha les condicions que necessita l’alumnat de 2 anys. N’esteu segures? Coneixeu la realitat de totes les aules en funcionament? Evidentment, cal lluitar per les millores necessàries, però això no ha d’implicar desconèixer els esforços que s’està fent per part de les persones que hi estan treballant dia a dia per donar un servei digne a l’alumnat i les famílies.

  20. Gilberto Lobato // 08/10/2018 a les 13:37 // Respon

    Soy padre de una alumna de el trenet. A parte de las buenas referencias que recibí de primera mano, le inscribí allí entre otras cosas, porque no se gastan el dinero en tablets, eventos rimbombantes, alto rendimiento sino en que los maestros estén contentos y los niños consecuentemente también.
    Sé que hay otras escuelas infantiles en Valencia que trabajan en esa dirección. Recorrí 8 centros, y allí en el patufet es donde encontré lo que buscaba.
    Pueden presumir de priorizar sus inversiones.
    Apenas lleva un mes, pero suficiente para estas conclusiones.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*