Reforçar a les aules el llenguatge de la matèria i els materials

No és fins a l’adolescència –quan la capacitat d’integrar llenguatges és menor– que introduïm els alumnes en el llenguatge de la matèria, un llenguatge central per interpretar el que ens envolta, ja que tot, també nosaltres mateixos, és fet de matèria. Cal que el llenguatge dels elements químics de la taula periòdica sigui de tots, i des de ben petits.

Javier Peña
 
 

A les escoles de tot el món ensenyem els alumnes, de tres o quatre anys, el llenguatge de les lletres amb l’objectiu que aprenguin a llegir el món. Amb la mateixa edat, els eduquem en el llenguatge dels números, per tal que completin la seva lectura amb criteris de proporció, mesura i quantificació. Poc després, els endinsem en el llenguatge de la música per despertar-los la seva part artística. Però sovint no és fins a l’adolescència, quan la capacitat d’integrar llenguatges és menor, que els introduïm en el llenguatge dels elements químics, de la matèria, un llenguatge que és central per interpretar tot el que ens envolta, ja que tot, també nosaltres mateixos, és fet de matèria. El llenguatge de la matèria ens permet interpretar amb més criteri allò que significa dir que matèria i energia són una mateixa cosa o que tenen capacitat de transformació. És el llenguatge que ens ajuda a donar sentit als problemes derivats de l’escalfament global. I el que ens permet interpretar els objectius de desenvolupament sostenible amb la visió holística necessària per fer-los realitat en un lloc divers com el planeta Terra.

Sovint es diu que la química, els materials i els elements químics no es poden ensenyar tan d’hora, ja que són actius que no es veuen. Que són massa petits, que són difícils de mesurar i que estan a una escala difícil d’explicar. Però els números, les lletres i les notes musicals tampoc són visibles, són interpretacions abstractes o identitats d’alguna cosa que combinades generen il·lusions, ritmes, melodies, algoritmes, històries, etc.  A aquestes identitats ens apropen des de petits de forma progressiva amb jocs i de forma didàctica. Contràriament, l’aproximació pedagògica als elements químics, que podríem dir que també són interpretacions abstractes o identitats d’alguna cosa que combinades generen la vida, el cos, els arbres, els cotxes i els aliments, entre moltes altres coses, arriba massa tard i sense eines per entendre el que realment és important: la seva capacitat de relació i generació de realitats diverses. Una aproximació poc basada en l’experimentació i que en molts casos allunya els alumnes del llenguatge de la matèria i els materials. Potser per entendre la vida des dels elements químics, no cal començar parlant de mols, orbitals o valències. Potser és necessari començar parlant, fent un símil amb les lletres, de quines són les vocals, quines són les consonants i quines són les regles bàsiques de combinació. I les vocals serien: H, Fe, Si, C, O, és a dir, Hidrogen, Ferro, Silici, Carboni i Oxígen.

La reivindicació aquí és clara: cal que el llenguatge dels elements químics de la taula periòdica sigui el llenguatge de tots, i que ho sigui des de ben petits. És un punt d’inflexió, ja que el coneixement d’aquest llenguatge ens empodera com a individus i com a societat: ens permet entendre i intervenir en l’entorn, especialment en la societat actual en què els avenços tecnològics i industrials es vinculen a elements com el silici o a materials com el grafè que podem dir que bàsicament és carboni. Si i C.

Si considerem que el concepte d’economia circular va més enllà dels paràmetres tecnològics i industrials i que té una forta implicació social, cal fer algunes consideracions: els materials que diem que contaminen el planeta estan formats per combinacions d’elements químics, les fonts d’energia que fem servir cada dia són combinacions d’elements químics, els aliments que produïm són combinacions d’elements químics i el nostre cos –encara poc conegut– està format per elements químics. Torno a dir: tot el que ens envolta està format per elements químics que no coneixem suficientment. Només cal preguntar a 10 persones a l’atzar si el Calci o el Sodi són metalls. Vuit de cada 10 diran que no són metalls, però la realitat és que són tant o més metàl·lics que el Ferro. Difícilment podríem llegir sense entendre què fa la A o la B però diem que interpretem el nostre entorn i reciclem ampolles de vidre i de plàstic sense entendre què és el Si i el C.

Aprofitem l’oportunitat que representa el fet que el 2019 se celebra l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, un reconeixement de les Nacions Unides a un dels assoliments més significatius de la història de la ciència. Cal que entre tots introduïm a les aules noves línies i elements d’aprenentatge d’aquests elements i dels materials, amb propostes innovadores, lúdiques i atractives pels alumnes. Des d’ELISAVA treballem en aquesta línia, en col·laboració amb escoles de primària de Catalunya com l’Escola Lurdes, i la resposta per part dels alumnes ha estat excepcional: receptiva, divertida i enriquidora.

Aquest canvi en l’aproximació al llenguatge de la matèria i dels materials a les aules també serà clau per incrementar les vocacions científic-tecnològiques entre els més petits a la vegada que integrem la part més humana. La societat i economia actuals demanen cada vegada més professionals digitals i tecnòlegs, i els llocs de treball d’un futur molt immediat requeriran cada vegada més coneixements i competències que ajudin a interpretar l’entorn d’una manera diferent i segurament més holística. L’enginyeria, la tecnologia, la innovació… seran eines de millora. I en aquest context, el coneixement profund dels materials serà clau perquè els nostres professionals encarin l’evolució constant en la indústria, l’economia, la cultura i la societat.

Javier Peña
About Javier Peña

Director general i científic d’ELISAVA, l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Doctorat en Ciències Químiques i Materials, reivindica la importància de conèixer la matèria per interpretar el món. El seu últim llibre és 'Elementos', amb el qual apropa de forma novel·lada a majors de 12 anys la matèria i els elements. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*