Retrobada

Arribo aviat. Sé que la sala d’actes de Rosa Sensat s’omplirà com poques vegades. I no m’equivoco. Acte de memòria del CEPEPC. Ens convoca el CEPEPC. Tots i totes som CEPEPC.

Jaume Cela
 
 

M’assec i em giro. La veig que se m’acosta somrient. Jo li torno el somriure. Se m’abraça i l’abraço. Quant de temps! Sé qui és i ella sap qui soc però no ens posem a prova. No diem els nostres noms perquè no els recordem. És el que tenim els vells i les velles. Vells i velles que avui ens retrobem per manifestar que encara ens estimem, perquè vam compartir moltes coses, molts moments per construir una escola pública.

El veig i em dic: és ell. S’acosta i ens abracem i tampoc ens diem el nom, però sabem qui som. Ell sap qui sóc jo i no qui és ell, però els noms… Ai, els  noms com fuguen d’estudi! Miro la sala plena de cabells blancs, del calvícies, en Ramon, sí, el Ramon de Vic i de Manlleu porta un barret i amb quina gràcia dissimula la Tal els audifons. Quantes arrugues. Algú camina i coixeja una mica i una altra… penso si n’arriba a ser de bella la vellesa. Vella, però bella i bella perquè és vella.

Celebrem un acte que ens fa bells. De vells també en som, però encara, si convé, en peu de guerra. De pau, millor dit, perquè sempre hem  estat gent de pau  que hem plantat cara. I sento que l’Aymerich inicia el primer parlament. És guapu, l’Aymerich. No li he dit mai, però avui toca i que bé parla. I parla i somriu. I després la Neus Sanmartí que ens porta el record del seu company, d’en Carles, d’en Carles Martínez, que va ser el coordinador general del moviment. Ara deu estar passejant pel indrets  blaus d’aquest cel blau i deu seguir l’acte amb la tendresa d’aquells que no hi són, però que hi són i no em feu explicar de quina manera hi són. Quina absència tan present, la d’en Carles. Que bé que parla la Neus! I jo escanyo les ganes de plorar que tinc.

I després la Piguillem. A la Piguillem  algú li diu Anna, però és la Piguillem o la Pigui, i agafa els papers i llegeix i parla i riu i evoca i ens confessa com eren de complicades les reunions del CEPEPC, però quines ganes de treballar que tenia tothom. I fan pujar a l’escenari la tercera persona de la coordinació: la Carme Suaz, i la Carme és la Carme i la Carme no parla. Mira el públic i no cal que digui res. No li cal obrir la boca per dir-nos el que sent. Quina sort, penso, que la meva vida hagi coincidit amb la d’aquesta gent.

I clou l’acte en Jordi Maduell que ens convoca a treballar, a recollir el que va significar el CEPEPC. Una memòria històrica i una memòria sentimental. I diu que hem de fer via, perquè la Desconeguda no respectarà els nostres ritmes vitals. I tots riem. I ens aixequem i aplaudim la memòria d’en Carles, la presència de la Piguillem i de la Carme. I ens aplaudim i ens tornem a mirar i somriem i sabem que continuarem retrobant-nos per seguir tossudament construint una escola pública sense exclusions. Surto al carrer i una veu em diu: que no penses saludar-me… La miro i dic: I tant, Roser. Sé qui és i sé el seu nom.

6 Comentaris on Retrobada

  1. Paloma Azpilicueta // 09/04/2019 a les 8:23 // Respon

    Quina meravella d’article! Jo no vaig poder anar-hi,però m’hi he sentit “transportada”.
    Moltes gràcies!
    De memòria també es viu…

  2. Un article preciós, Jaume. De veritat!

  3. Neus Sanmartí // 09/04/2019 a les 11:33 // Respon

    Gràcies Jaume per aquest resum tant especial

  4. Carme Bosch // 11/04/2019 a les 12:14 // Respon

    Una excel.lent crònica
    Moltes gràcies, Jaume
    (no hi vaig poder ser, però ho he viscut)

  5. Roser Batlle // 12/04/2019 a les 9:05 // Respon

    ¡Qué bonic, Jaume! Jo no vaig estar vinculada al CEPEPC al seu moment però aquesta crònica m’ha transmet totalment l’emoció d’un l’acte a l’alçada de persones admirables com vosaltres.

  6. Anna Piguillem // 25/04/2019 a les 20:51 // Respon

    Benvolgut Jaume,toca anar esborrant molts watsaps xò em resisteixo a esborrar els del Cepepc. I sobretot em resta agraïr-te les teves bones paraules parlant de mí, d’en Carles,de la Neus, i de la Carme, després de la inesborrable i emotiva trobada del Cepepc del 4 d’abril del 2019 a Rosa Sensat. I tb les d’abans amb en Juli. Sempre les columnes dels J.J.
    Aprofito x agraïr al grup dels 5 mestres, en Quim, en Ricard, en Jordi, l’Enric i en Carles. També en Plandi, advocat oficial del Cepepc en el trancurs del traspàs a escoles públiques. Aquest grup són els responsables d’engegar aquesta nova etapa del Cepepc q ens demana la participació de totes les persones q en vem formar part, en l’elaboració de la memòria del Cepepc més tot allò q ens anem proposant.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*