Sant Jordi i els llibres en vuit pensaments juvenils

Després de celebrar Sant Jordi durant tants anys, els joves alumnes de secundària sovint s'hi enfronten abúlicament perquè ja coneixen, prou o massa, els tòpics que es desfermaran

Jordi Badiella
 
 

Un noi llegint / cc by-sa Pedro Ribeiro Simões (Flickr)

A l’abril, a vegades abans i tot, es respira l’esperit de Sant Jordi a les aules. Després de celebrar-lo durant tants anys, els joves alumnes de secundària sovint s’hi enfronten abúlicament. Ja coneixen prou o massa els tòpics que es desfermaran; poden endevinar, amb un curt marge d’error, qui guanyarà els jocs florals ­–la qual cosa no els eximeix del sagrat deure d’escriure alguna cosa per passar el tràmit­–; saben com anirà el lliurament de premis –això encara els motiva, perquè es perd classe­–; i confien que aquesta festa preparada amb tanta antelació, quedarà colgada ben aviat dins l’agenda escolar fins a un altre any.

L’exercici d’entrar dins la clepsa de l’alumnat a cercar-hi orientacions per navegar per l’aula m’ha portat a resumir en vuit troballes ­–fictícies, és clar– l’estat de la qüestió de Sant Jordi a l’institut. El que en puguem treure el lector d’aquest article, o jo mateix, és un misteri que bé podria desvelar-se el curs vinent, quan de bell nou la llegenda i la feina que comporta tornin a aparèixer.

Heus aquí els vuit pensaments juvenils:

  1. Ja torna a venir Sant Jordi. Apa! A fer redaccions i a escriure poemes. Però de què es tracta, de fer una festa o de guanyar un concurs?
  1. Els profes, els pares, la gent gran es fan pesats de tant dir que els joves d’abans llegien més que els d’ara. No sé de què els ha servit…
  1. Per què he d’escriure per Sant Jordi? Els jocs florals són un invent dels profes? Per què en comptes de llegir he d’escriure? És ben estrany…
  1. No sé per què odio llegir llibres. Potser perquè a casa em diuen que deixi estar el mòbil i llegeixi. Però, si me’n faig tips, de llegir
  1. Reclamo el dret dels joves a ser com tothom. O és que els banquers, per Sant Jordi, escriuen poemes en lloc de comptar bitllets?
  1. No és un llibre, és una tortura: responeu les preguntes a mesura que aneu llegint, descriviu les descripcions, resumiu-lo… Una tortura, us ho ben dic
  1. Quan penso en la Diada de Sant Jordi, em mareja el càlcul de les pàgines que es quedaran a les fosques, sense veure mai més la llum, a dins dels llibres més venuts
  1. Jo sé que voldria regalar-me una rosa, però no ho farà perquè no es noti que fa temps que em va al darrere. Ara, tampoc calia que em fes sortir de princesa en un poema!

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles