Sant Jordi: un passeig per les lectures dels nens i els joves de Mataró

A El Diari de l'Educació ens fixem en els centenars de nens i joves que s’han apropat fins la Plaça Santa Anna de Mataró aquest matí -així com els seus pares, mares i mestres-, a la recerca del seu títol d’aquest Sant Jordi. Els agrada llegir? Què llegeixen? En quin suport ho fan?

Mireia Biel
 
 
 

Un grup de nens observa els llibres d'una parada de Mataró.

Un grup de nens observa els llibres d’una parada de Mataró.

Al matí, d’escolars; a la tarda, famílies i parelles. Durant tot el dia, el centre de Mataró -com el de tots els municipis de Catalunya- bull de passejants. A El Diari de l’Educació ens fixem en els centenars de nens i joves que s’han apropat fins la Plaça Santa Anna aquest matí -així com els seus pares, mares  i mestres-, a la recerca del seu títol d’aquest Sant Jordi. Els agrada llegir? Què llegeixen? En quin suport ho fan?

“Llegim menys, però també llegim diferent”. Aquesta és la sentència de Núria Dòria, propietària de Dòria Llibres. “No és que els joves hagin deixat de llegir, sinó que han canviat els hàbits”, explica Dòria, que remarca que “tenim molts suports diferents per llegir: el problema és que no consumim literatura”.

Futurs lectors

Tal com demostrava l’enquesta ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2013’, un 40% de catalans ni compren ni llegeixen llibres amb regularitat. Però hi ha lectors potencials, adolescents que han trobat en la lectura un refugi “per distreure’s i transportar-se a històries imaginàries”, tal com explica l’Aral, de 15 anys, una aficionada devota de les històries de ‘Els Jocs de la Fam’.  O la Duna, que explica que “quan agafo una novel·la romàntica o fantàstica no la puc deixar fins que l’acabo”.

El mercat literari juvenil és cada vegada més gran i més variat. Sílvia Valle és bibliotecària en un institut de secundària i ha comprovat, al llarg dels anys, que els alumnes segueixen les tendències del moment. Per exemple, Valle cita títols com ‘El Diario de Greg’, ‘Buenos días, princesa’, ‘No està escrit a les estrelles’ o el còmic ‘Fone bone’ com els més llegits actualment. Si les vendes en paper han disminuït notablement no és sols per la crisi, sinó també perquè el suport digital va guanyant terreny, segons Valle, que detalla que “cada vegada són més els joves que utilitzen l’e-book per llegir”.

Explorar nous camins

Sílvia Delcor és mestra de cinquè de primària a l’escola Pia Santa Anna i reconeix que “malgrat hi ha alumnes que no llegeixen gens, n’hi ha molts que sí que s’han enganxat a la literatura”. I què llegeixen, a banda dels títols obligatoris a l’escola? Principalment, “novel·les d’aventures i fantàstiques”, explica, tot i que ja hi ha lectors més madurs que aposten per una literatura més realista i reflexiva. En aquest centre educatiu, precisament, compten amb una activitat voluntària, ‘Exploradors de llibres’, durant la qual els estudiants han de llegir quatre títols al llarg del curs: “23 dels 26 alumnes de la meva classe s’hi han apuntat”.

L’escola hi té molt a dir, però els hàbits de la lectura també es cultiven a casa. Delcor i Valle coincideixen a l’hora d’afirmar que “el paper de les famílies és importantíssim per inculcar als nens la rutina de llegir, però sobretot perquè a mesura que es fan grans no la perdin”.

Pels petits, els contes de sempre

Ara bé, per Sant Jordi, els que més embadalits queden són els més menuts. Sortir de l’escola en fila i passejar-se pel centre de la ciutat ja és tota una aventura -i una estampa que no se sol veure a Barcelona-, però si a això s’hi suma la llegenda del drac i la princesa, el dia ja acaba sent rodó. Observen les parades de llibres i roses amb una barreja de curiositat i il·lusió, però escolten els contes que els expliquen com si fossin històries reals.

“Als nens sempre els ha agradat que els expliquin contes”, afirma Laura Moliner, mestra de parvulari. Els temps canvien i actualment, les imatges i les il·lustracions són imprescindibles, motiu pel qual “utilitzem la pissarra digital com a suport visual per captar la seva atenció”. També els agraden les revistes infantils com Cucafera o Tiroliro, i per llegir a casa, “els contes de les editorials de tota la vida com Vaixell de Vapor guanyen per golejada”, segons Moliner.

Més oferta i més diversa

Aida Roda, mestra de P4 i P5 d’una escola pública, assegura que “cada vegada hi ha més llibres per nens i joves i això pot ajudar a què agafin gust per la lectura”, una condició que tenen en compte quan elaboren la llista dels contes que es treballen al llarg del curs: “Llegim sobre les estacions de l’any, llibres molt curts com el de la mona i sobretot funcionen molt els contes tradicionals dels Tres Porquets o la Caputxeta Vermella”.

Avui, tanmateix, els nens han tornat a casa amb una sola història al cap: la llegenda de Sant Jordi, explicada des de diversos prismes, des de la versió més tradicional fins a la més actualitzada i moderna. Al cap i a la fi, la història del cavaller, la princesa i el drac.