Segregació escolar: la concertada assumeix menys de la meitat dels alumnes pobres que li tocarien

A l'escola concertada li correspondrien més de 17.000 alumnes pobres més si el sistema fos equilibrat, tal com preveu la llei d'educació. Fins a 69 escoles públiques catalanes tenen més de la meitat dels seus alumnes amb beca menjador i 267 superen el 30% d'alumnat amb aquest perfil.

Arturo Puente - Pau Rodríguez
 
 

Pública i concertada són els dos models d’escoles sufragats amb impostos per garantir el dret a l’educació dels nens i nenes en edat escolar. A priori, l’única diferència és que en el primer model la gestió és totalment pública i en el segon són empreses o fundacions les que ofereixen aquest servei. Però a la pràctica hi ha més, com la desigualtat entre la renda de l’alumnat de cadascuna. Segons les dades obtingudes en exclusiva per eldiario.es, a Catalunya la concertada solament assumeix el 15% dels alumnes més pobres, menys de la meitat dels quals li tocarien en una distribució equilibrada.

Encara que la pública representa el 66% del total de places escolars a Catalunya, hi estan escolaritzats fins al 84% dels alumnes que obtenen beques menjador. Això significa que la bretxa de nens pobres entre la pública i la concertada és de 8 punts percentuals, una dada que indica l’alt grau de segregació que la xarxa d’escola concertada introdueix en un sistema fortament privatitzat com el català, almenys en comparació de la resta d’Espanya.

La segregació escolar s’explica, entre altres factors, per les barreres econòmiques que els centres concertats imposen a les famílies, en forma de quotes mensuals que dissuadeixen les més pobres. El curs 2016-2017, any que s’ha pres com a referència per a les dades d’aquest reportatge, per accedir a una beca de menjador els ingressos d’una família de quatre membres havien d’estar per sota dels 17.900 euros anuals.

Encara que tant els percentatges com les xifres absolutes poden tenir importants variacions d’unes zones a unes altres, la bretxa entre alumnes becats a públiques i privades és una magnitud comparable i clara. A Sant Adrià del Besòs, la concertada té un 6,8% d’alumnat en risc de pobresa sobre el total de la seva matrícula, i la pública un 29,2%. A Salt la diferència és de 9,3% a la concertada i 28,3% en la pública. Altres municipis amb una elevada segregació són Badalona (5,1%-23,1%), Santa Coloma de Gramenet (7,3%-21%) o la mateixa capital de Catalunya, Barcelona (5,7%-27,7%).

En el següent gràfic es pot apreciar la desigualtat existent en algunes de les ciutats de més de 10.000 habitants, amb el percentatge de beques a la pública i la concertada sobre el total de la ciutat. En aquest cas no apareixen en funció d’aquesta diferència, sinó ordenades per nombre d’habitants:

Les dades obtingudes per eldiario.es, i que el departament d’Ensenyament de la Generalitat va facilitar després de ser requerit per la Comissió de Transparència (GAIP), es refereixen al conjunt de nens en edat d’escolarització obligatòria el curs 2016-2017, en les etapes d’infantil, primària i secundària. Aquell va ser un any de rècord, en el qual es va superar el milió d’alumnes a Catalunya. D’aquests, una mitjana del 10,2% va tenir accés a beques menjador, segons les dades del conjunt de Catalunya, amb l’excepció de les comarques del Maresme i la Vall d’Arán, que no han facilitat les seves dades.

A la resta de comarques es reparteixen unes 100.000 beques en total, una xifra que ofereix una perspectiva sobre la situació de pobresa infantil en el conjunt del territori. D’aquests 100.000, una distribució equitativa, tal com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), faria que dues de cada tres acudissin a l’ensenyament públic, i l’altre a la concertada. Però no succeir així.

La segregació per renda que introdueix la concertada comporta que aquesta solament aculli uns 15.000 nens en situació de vulnerabilitat, derivant els altres a la pública, que ja assumeix 65.000 que hi van per distribució territorial. El resultat són escoles amb percentatges d’alumnes becats que sobrepassen el 30% i fins al 50% en alguns casos. A Catalunya hi ha ni més ni menys que 69 centres públics que tenen més de la meitat dels seus alumnes amb ajuda per al menjador. I n’hi ha 267 centres més on els alumnes en risc de pobresa superen el 30% del total.

Centre per centre, les xifres territorials d’escolarització dels alumnes desfavorits mostren encara més l’efecte segregador que té l’educació concertada. Els llocs on la pública assumeix una diferència percentual més elevada de pobres respecte de les concertades solen ser les ciutats que concentren més pobresa infantil. Són llocs com la ciutat de Salt, a Girona, o Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

En totes aquestes zones, la penetració d’escolars amb dret a beca menjador supera el 20%. El rècord el tenen 10 escoles situades a Girona i Barcelona (repartides entre els districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sants-Montjuïc), on els alumnes becats superen el 70%. Són les anomenades ‘escoles gueto’, que les famílies de classe alta i mitjana tendeixen a esquivar, cronificant encara més la seva situació. Barcelona és també una de les ciutats amb més percentatge d’escola concertada.

Com la capital, altres localitats amb gran presència de la concertada i alta segregació són Badalona, Sant Adrià del Besòs, Granollers, Esplugues de Llobregat o L’Hospitalet. Hi hagi més o menys alumnes sota el llindar de la pobresa, a totes aquestes ciutats la concertada té un percentatge menor de beques menjador que la mitjana catalana, i un de major a l’escola pública.


Beques menjador, un índex per sota de la pobresa

Les beques menjador són una bona referència per calibrar la pobresa infantil a cada escola o institut, utilitzada en estudis anteriors com el que va elaborar el Síndic de Greuges el 2015. No és un indicador perfecte, ja que cal tenir en compte que hi ha alguns nens i nenes pobres que mengen a casa, sobretot a ciutats petites. Així doncs, la dada de beques menjador estarà sempre una mica per sota de l’índex de pobresa, però sí permet una aproximació veraç a la segregació que alberga el sistema.

Les dades aconseguides per eldiario.es, a través de Transparència, tenen una altra particularitat. Encara que la petició va ser obtenir les beques separades per Infantil, Primària i Secundària, Ensenyament les va lliurar sense distinció en el cas dels centres concertats, que solen oferir les tres etapes. Això ha impedit per al càlcul treballar només amb Primària, que hagués estat ideal, ja que a la Secundària pública els instituts, a diferència de la concertada, no acostumen a tenir menjador.

És a dir, que segons els acadèmics consultats, si la comparació es fes solament entre alumnes de Primària, la bretxa entre pública i concertada podria ser significativament més elevada, ja que el baix percentatge de beques als instituts públics rebaixa la mitjana, encara que no és perquè no tingui alumnes pobres, sinó perquè no es queden a dinar.

Aquest article l’ha publicat originalment eldiario.es

1 Comment on Segregació escolar: la concertada assumeix menys de la meitat dels alumnes pobres que li tocarien

  1. Hi ha una població, Abrera, amb 0 beques a la privada. Clar: no hi ha centres privats ni d’educació primària ni d’educació secundària. Una altra, Sant Andreu de la Barca, també té xifres molt descompensades: clar, no hi ha centres privats que ofereixin places d’escolaritat obligatòria, només un centre amb educació infantil. Dir, per tant, que hi ha segregació per titularitat dels centres a aquestes poblacions seria, com a mínim, inexacte.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*