Selectivitat, entre l’estrès i el repte per a 31.000 estudiants catalans

Els joves catalans que han superat ja el batxillerat porten mesos preparant-se per a l'últim obstacle que els separa de l'ensenyament superior. Alguns ho viuen amb més ansietat que d'altres. L'estrès va bé per afrontar els reptes, però sempre que sigui moderat.

João França - Pau Rodríguez
 
 
 

Exàmens de selectivitat al País Basc / CC by-sa Joxemai (Wikimedia Commons)

Exàmens de selectivitat al País Basc / CC by-sa Joxemai (Wikimedia Commons)

D’aquest dimecres fins al proper divendres, 31.025 estudiants s’enfronten a les proves d’accés a la universitat (PAU), els examens de selectivitat que tenen lloc en 153 tribunals de tota Catalunya. D’aquests, 25.623 han acabat fa pocs dies el segon de batxillerat i porten mesos preparant aquestes proves per fer el pas cap a l’ensenyament superior.

“Són vuit proves que segons com et vagin condicionen el teu futur, la immensa majoria ho viu amb estrès, pateix, i suposo que és normal”, diu Ferran Armengol, estudiant de segon de Batxillerat a l’Institut Montserrat de Barcelona. José Gutiérrez-Maldonado, professor de psicologia a la UB, corrobora la opinió de l’estudiant: “Pràcticament el 100% dels alumnes viu les proves de selectivitat amb una gran ansietat, atès que perceben que en gran part les seves opcions de formació universitària en depenen”.

Però és negativa, l’ansietat? Gutiérrez-Maldonado, que imparteix un curs sobre ansietat pels exàmens a l’IL3 de la UB, assegura que en general, ajuda a enfrontar-se a les situacions. “Quan es dóna amb nivells moderats, facilita el rendiment, incrementa la motivació per actuar, anima a enfrontar-se a una situació amenaçadora, fa estudiar més per aquest examen que preocupa, i manté alerta quan s’està parlant en públic”, diu el professor, que coordina un curs d’estiu sobre l’ansietat davant els exàmens.

Això depèn, però, del nivell d’ansietat. “Si arriba a nivells exagerats, aquesta emoció normalment útil pot donar lloc al resultat oposat: impedeix enfrontar-se a la situació, paralitza i deteriora el rendiment”.

No s’ha de generar alarma

Modesta Pousada, professora de psicologia i investigadora de la UOC, alerta sobre la responsabilitat que tenim tots plegats en aquesta angoixa. “Tots contribuïm a que ho visquin com una situació d’estrès, la família, els amics, els professors o els mitjans de comunicació diem que és un examen on es juguen el seu futur, però la veritat és que la immensa majoria dels estudiants aproven la selectivitat”, recorda la professora.

La veritat és que l’any passat, el 94,94% dels estudiants que es van presentar a la selectivitat la van aprovar. “S’estan jugant quina carrera comencen el curs vinent, no tot el seu futur. Els hem de rebaixar el nivell de pressió i segurament faran millor la feina”, conclou Pousada.

Un dels que nota poc la pressió és Pau Argelaguet, de l’Escola Sant Nicolau de Sabadell, que vol estudiar Enginyeria Informàtica a la UPC. “En el meu cas no necessito molta nota, així que estudio per assegurar-me el tret, però tampoc hi ha tants nervis”, explica. Admet, però, que la situació no és la mateixa per tots els seus companys i que els que volen estudiar, per exemple, Medicina, ho estan passant pitjor que ell.

Pousada recorda que “no és una prova que estigui al marge dels objectius del batxillerat”. “Els hauríem de dir que estiguin tranquils, que si no ha anat tot bé no hauria de passar res estrany a les proves”, insisteix. Clara Polo, estudiant de l’Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona, creu que és fins i tot més fàcil. “El contingut és el de segon de batxillerat, però potser l’examen t’avalua qüestions més bàsiques que les competències que assoleixes al batxillerat”, assegura.

L’any passat, però, la nota mitjana de selectivitat dels estudiants estava 0,88 punts per sota de la mitjana de batxillerat. Manel Belda, director de l’Institut Ferran Tallada de Barcelona, explica el perquè. “Passa el mateix que quan un equip de futbol juga dues finals i guanya a primera. A la segona ja va més relaxat. El mateix passa amb els estudiants, que els costa mantenir la tensió i el ritme competitiu un cop ja han superat els exàmens de batxillerat.”

“Uns coneixements memoritzats”

“Aquestes proves no representen uns coneixements apresos sinó més sovint del que ens agradaria representen uns coneixements memoritzats”, lamenta Armengol, que milita al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a l’Institut Montserrat. “En moltes assignatures, al final això de no assimilar sinó memoritzar està totalment marcat perquè al juny de segon hi ha la selectivitat i el professor ha de fer tot el temari tingui les hores que tingui”, afegeix.

Belda admet que en els instituts s’ensenya amb l’objectiu de superar la selectivitat. “Si ets professor de segon de batxillerat et sents amb l’obligació d’aconseguir que els teus alumnes treguin nota a les PAU, és un objectiu evident”, diu.

L’estudiant sabadellenc Argelaguet no creu que el batxillerat sigui “un curset de preparació per a la selectivitat”, com ha sentit dir diverses vegades, però assegura que “a partir de cert moment l’objectiu principal sí que és la selectivitat, saber respondre les preguntes”.

Gutiérrez-Maldonado veu clara que l’utilitat d’aquestes proves és bàsicament “avaluar la capacitat que té una persona per obtenir un bon rendiment en situacions d’alta exigència i amb un temps limitat”. No obstant, assegura que aquest aspecte no ha de ser l’únic a tenir en compte i que es discutible la seva ponderació actual amb els resultats del batxillerat.

“Al cap i a la fi, la selectivitat posa en una llista nois i noies amb més o menys nota de cara a que es puguin incorporar a una carrera; és un mètode de selecció i potser en podríem buscar d’altres”, conclou el director Manel Belda.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*