Setembre calent

Els incendis a l’Amazònia i a altres punts del planeta, el funeral per la gelera a Islàndia, activistes del Sud assassinades, i, a l’altra banda, lluites com les dels ‘Fridays for future’. A les escoles aquest setembre hem de parlar i treballar aquests temes

Joan M. Girona
 
 
 

Fa alguns anys, en acabar les vacances es parlava de tardor calenta. Hom es referia a possibles lluites dels treballadors per millorar les seves condicions laborals… Avui potser hi ha menys lluites obreres generalitzades; hi ha lluites puntuals perquè les condicions no sols no han millorat sinó que estan empitjorant cada dia que passa.

Enguany parlem d’un setembre calent amb doble significat. Segurament hi haurà accions importants per fer front o, millor dit, per conscienciar de la greu situació mundial: l’escalfament del planeta. Cada dia que passa es fa més evident. A Islàndia han fet una cerimònia d’acomiadament per una gelera que ha desaparegut, fenomen que es fa palès arreu del planeta on vivim. S’està posant en qüestió el subministrament d’aigua a tota la població de l’única Terra que tenim.

I també podem parlar d’un setembre calent segons les temperatures, més calent que l’any passat quan començàvem el curs. 2019 està sent un any especialment calorós i malauradament no serà el darrer que superarà les xifres anteriors.

Les accions programades per aquest mes intentaran augmentar la consciència de les persones que vivim i patim els canvis climàtics, de les que passem més calor. Les que pateixen manca d’aigua o que han d’abandonar la seva terra ja en són prou conscients: perquè als països del Sud pateixen les conseqüències del que es fa al Nord. L’escalfament ha minvat les terres útils per cultivar, la pujada del nivell del mar ha inundat alguns territoris… i el procés continuarà si no ho impedim. Hi ha quantitats importants de persones que han de marxar de la seva terra i paral·lelament augmenta la repressió dels poderosos contra els qui volen fer-hi front, contra els qui volen revertir el procés.

Les accions previstes intentaran explicar i donar a conèixer, per exemple, que les despeses militars contaminen més que la producció de carn, que també ho fa. Que viatjar amb avió contamina molt més que qualsevol altre mitjà de transport… Hem d’aconseguir adonar-nos que estem amenaçant de mort la Pachamama, el nom de la natura en versió dels autòctons dels països americans. Hem de recordar que la natura no necessita l’espècie humana, en canvi nosaltres necessitem la natura per sobreviure. És irracional no cuidar-la.

Perquè…

Si avui mil milions de persones passen fam i 2.000 milions estan sense aigua; 

3.000 milions passaran gana el 2025 i 4.000 milions no tindran aigua.

I, si seguim sense canviar,

5.000 milions tindran fam el 2035, amb 6.000 milions sense aigua.

Potser arribaran a 7 mil milions els morts el 2045.

iStock

 I… seguirem? Què farem davant d’aquest futur previsible? Canviarem? Posarem en qüestió les condicions de vida dels nostres descendents?

Les lluites han de ser globals, ja que només tenim un planeta Terra i l’hem de defensar enfront dels que el volen destruir conscientment o inconscientment. Hi ha incendis immensos a Sibèria, a l’Amazònia i, d’un altre caire, a l’Àfrica subsahariana que no es poden o no es volen controlar. N’hem tingut un ben a prop a Canàries, difícil de controlar i apagar… potser els anys vinents hi haurà incendis que no es podran apagar, ens diuen alguns estudiosos del tema.

Algú es pregunta a qui són útils aquests territoris un cop cremats. Què passava, o encara passa, amb els boscos que es cremen a casa nostra? Els grans incendis que comentem poden augmentar les superfícies cultivables per alimentar el bestiar utilitzat per la indústria de la carn. Que es vendrà (i comprarem) a Europa i als EUA. També poden facilitar l’extracció de minerals escassos, que són necessaris per a la fabricació dels aparells tecnològics que gran part de la població occidental fa servir. Els que tenen el poder econòmic i condicionen el poder polític estan invertint en polítiques de màrqueting “ecològic”, però reduint a menys de la meitat el pressupost en medi ambient en els darrers anys. I, clar, veuen com van augmentant els seus beneficis econòmics.

La llista d’activistes del Sud assassinades pel seu activisme social i ambiental com Ken Saro Wiwa o Berta Cáceres és immensa. El moviment ecologista ha de ser internacionalista, hem d’aprendre de les persones que saben respectar la vida. Hem de saber que amb el sistema capitalisme no hi ha futur per a la majoria. La Greta Thunberg ha iniciat unes lluites que segueixen milers de joves i adolescents, els Fridays For Future estan augmentant la seva incidència a instituts i universitats. Segurament no és casualitat la presència creixent de les dones: feminitzar les lluites i les accions augmenta la seva incidència.

A les escoles aquest setembre hem de parlar i treballar aquests temes. [1]

Hem de començar el curs amb noves energies, com sempre, amb il·lusions renovades per ajudar a canviar el món. Les criatures i els adolescents aprenen més si veuen que poden canviar allò que els envolta. Les pràctiques d’Aprenentatge Servei poden ajudar a interactuar amb la realitat, a concretar amb accions allò que aprenem amb la discussió i la investigació…

Estudiar l’alimentació humana de tot el planeta… investigar el perquè de l’obsolescència dels aparells tecnològics actuals… ens pot portar a conèixer perquè crema l’Amazònia o perquè van sortint cada vegada més noves aplicacions que ens animen a comprar. Després de parlar-ne, després de sentir pena i disgust per la situació podem intentar buscar alguna alternativa pràctica al nostre abast. Podem fer quelcom encara que sigui petit, per exemple:

Elegir allò que posem als nostres plats. Fins i tot les Nacions Unides recomanen un canvi de dieta, recomanen introduir més cereals, llegums, fruites i verdures. Serà bo pels animals, per la nostra salut i pel futur del planeta. Podem comprar aliments de proximitat.

Fer durar més anys els nostres mòbils, tot frenant les ganes d’adquirir immediatament la nova aplicació que apareix al mercat…

Sense perdre de vista però, que el nostre poder és limitat: molt importants són les nostres petites accions: però els responsables màxims són els que dominen actualment el poder arreu del món: els que promouen un tipus d’alimentació (que només podem seguir els privilegiats) sobre la base de la carn, els que augmenten exponencialment els seus beneficis fabricant aparells i màquines que cal canviar cada cop més sovint, els que augmenten els viatges amb avió, la grandària dels creuers, els transports innecessaris de mercaderies d’un extrem a l’altre del món… Sempre que s’apel·la només a la responsabilitat individual no s’arriba als veritables responsables.

Per això no n’hi ha prou en canviar els nostres hàbits de consum, cal sortir al carrer i denunciar la situació públicament, cal pressionar per un canvi de polítiques, per un canvi del sistema econòmic que ens aixafa i destrueix la Terra.

Hem de dur a terme uns currículums que abracin les crisis ecosocials, els límits del creixement i les alternatives justes per a totes les persones, no només per les que s’ho poden pagar. No n’hi ha prou amb una assignatura o un projecte, cal que tot l’ensenyament apunti en la mateixa direcció.


[1] http://diarieducacio.cat/sense-futur-per-al-nostre-alumnat-el-canvi-climatic-lescalfament-global/

 

Joan M. Girona
About Joan M. Girona

Mestre i psicopedagog Contact: Twitter | More Posts

8 Comentaris on Setembre calent

  1. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 04/09/2019 a les 15:15 // Respon

    Un gran article!

  2. ROSA VENDRELL MIRET // 05/09/2019 a les 10:26 // Respon

    Reflexions necessàries. De nosaltres també depèn, posar-les en pràctica.

  3. Pilar Gargallo // 05/09/2019 a les 10:34 // Respon

    Gran reflexió i molt necessària! Gràcies!

  4. Maria Vinuesa Arbós // 05/09/2019 a les 16:07 // Respon

    Com sempre encertat!

  5. Com sempre, un article pero reflexionar

  6. Gracias por tus reflexiones tan acertadas

  7. Joan M Girona // 08/09/2019 a les 17:15 // Respon

    Gràcies per llegir- me i pels comentaris

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*