S’ha acabat la LOMCE? El seu debat i la seva derogació

Des de principis d’any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l’actual configuració del parlament central.

Francesc Imbernón
 
 
 

Des de principis d’any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l’actual configuració del parlament central. Malgrat tot, darrerament en el camp de l’educació es parla poc o menys de la LOMCE, una llei, acusada amb raó, d’un determinat model ideològic que es basa de forma perfecte amb el motlle d’una modernització conservadora, fruit d’un conjunt de diverses ideologies, totes de caire conservador. I no ens podem permetre el silenci educatiu, el debat i la lluita.

Fa temps es va signar un acord que deia que quan arribessin al govern alguns partits de l’oposició la derogarien. Ara amb l’agonia del partit que va promoure aquesta fatídica llei intenten convèncer a alguns d’un pacte per preservar-la, amb els seus arguments coneguts de salva pàtries. Únicament li està fent mig cas un partit, però encara no sabem com quedarà tot. La realitat sempre supera el desig. I també s’ha de dir que en algunes comunicats autònomes han pres la decisió de no tirar-la endavant. Sense entrar en detalls a Catalunya -que s’ha mostrat a vegades en contra i a vegades a favor amb les seves accions i legislació- actualment aplica alguns criteris de la LOMCE, com ho demostra que es continua amb el tema de les direccions escolars i les proves diagnòstiques.

I ja es veu que és impossible aconseguir pactes polítics i socials de l’educació com altres països. Continua vigent la generalització del que jo penso és únicament atribuïble a la prepotència i al menyspreu de tot aquell que no pensa com jo. I així va funcionar el seu debat i la seva promulgació.

I seria necessari derogar-la i recuperar l’anterior llei i millorar-la. Per què?

Recordem que no és únicament una llei tècnica, sinó que la LOMCE té una determinada forma de veure la realitat social i l’educació. I voldria recordar-ho perquè es tinguin en compte amb el debat que tornarà a sorgir quan es vagi clarificant el panorama polític.

No cal repetir que aquesta llei té una visió conservadora d’un context cert i igual per a tots i un currículum únic o tancat que lògicament porta una proposta com proves, repetició, autoritat, oblit de les arts, itineraris, desconfiança en el professorat, el coneixement que serveix únicament per l’empleabilitat, etc. És una gran miopia pensar que fent de l’escola una altra vegada una caserna, els soldats es tornaran disciplinats. És possible que les estructures actuals de l’organització educativa no siguin les adequades (horaris, parets, departaments, tutories, càrrecs, etc.) i que en lloc de reforçar-les a imatge i semblança del passat (matèries instrumentals, segregacions, revàlides, etc.), basant-se en l’autoritat i una forma de veure l’esforç, hauríem de plantejar-nos un canvi gradual d’aquestes estructures per construir l’escola del futur. La seva ideologia regressiva ho impedeix.

El pitjor de la Llei és que no construeix l’escola del futur, sinó que recupera la mala escola del passat. El que es demana dels governs és que pensi en el futur i ho anticipin. L’escola que es va començar a edificar a la fi del segle XIX va arribar tard al nostre context, i les circumstàncies de la dictadura van truncar el gran salt educatiu fet des de principis del segle XX, gràcies als grans esforços de tots i totes que es dedicaven a l’educació. En les darreres dècades havíem aconseguit més del que esperàvem. Però en lloc de començar a construir l’escola del segle XXI, s’ha tornat cap al passat. S’ha fet una regressió pedagògica molt perillosa.

No ens podem permetre ni ens ho mereixem una llei com aquesta i encara que no es parli tant com abans hem de continuar lluitant, pregonant, pensant i discutint que s’ha de derogar. Hem de construir una llei que permeti més participació comunitària, un currículum adequat a la realitat actual, noves estructures escolars, introduir de forma reflexiva les noves tecnologies, una millor formació docent, altres estructures educatives i formes diferents de veure el coneixement. Recolzem la seva derogació que sembla que pot ser possible i ajudem a què el que vingui sigui molt millor per l’educació. Ah, i a Catalunya també replantegem l’actual Llei d’educació de Catalunya que en molts aspectes s’assembla. Que altres debats no ens portin a oblidar la importància per un país com és l’educació.

Francesc Imbernón
Sobre Francesc Imbernón

Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Contacte: Twitter | Més articles