Si els mestres fossin pirates

Imaginem-nos que per fi tothom entengués que els deures són una praxi del passat, que les estratègies sorgissin de les converses espontànies, dels senyals inequívocs dels alumnes, dels encerts i els errors diaris.

Jordi Badiella
 
 
 

Jordi Badiella és professor de Secundària

En una escola, en un institut, que el mestre o el professor anés més enllà d’allò que que s’espera d’ell, no hauria de ser excepcional.

Imaginem-nos que estiguessin mal vistes les intervencions predictibles i acomodades en els claustres, que els comentaris basats en els tòpics de la professió es consideressin abominables, que paraules com resultats, diversitat o inclusió fossin un absurd.

Imaginem-nos que per fi tothom entengués que els deures són una praxi del passat, que les estratègies sorgissin de les converses espontànies, dels senyals inequívocs dels alumnes, dels encerts i els errors diaris.

Si la senzillesa fos la més complexa de les actituds, davant la complexitat del fet d’educar, l’actitud hauria de ser tan senzilla com deixar-se portar per l’esperit dels infants.

Anem al gra: si els mestres fossin pirates, pensarien coses com ara aquestes?

1. Algunes maneres d’aprendre: llegir a sota d’un arbre, mirar el pas dels núvols, practicar el dolce fare niente, parlar del temps amb el veí.

2. Una de les coses més difícils d’aprendre és que la vida no és justa. Per això és tan important no ensenyar-ho. Ho hauríem d’aprendre sols…

3. He començat a netejar l’interior de la clepsa. És ben insòlit en un nen de la meva edat… Voleu dir que de gran no acabaré sent ecologista?

4. Sovint tinc la impressió que les coses que faig a l’escola no són un entrenament de les coses que hauré de fer quan ja no hi sigui. Què són?

5. Estic segur que un any, el primer dia de curs, el director entrarà a l’aula i ens presentarà la màquina que ens farà de mestre. Meravellós!

6. Ara al meu davant hi tinc una màquina per aprendre. Però tot és igual com sempre: si no vigiles et castiguen. I cansa tant, això de vigilar.

7. Qui sap quan arribarà el dia que no caldrà anar a l’escola perquè ja ens hauran programat per ser ciutadans preparats sense intermediaris…

8. El mestre ens ha dit que s’han acabat les classes de discursos interminables, però al cap de mitja hora encara parla i ens està venint son.

9. Avui les classes estan tan ben programades que abans de demanar-nos que fem una feina ja ens fan sentir culpables de no fer-la ben feta. Uf!

10. Un dia, vaig pensar que la mà no sap allò que la ment escriu. Em va semblar una bona idea, fins que el mestre em va dir que fes bona lletra.

11. Aprendre a respectar els companys pot ser un camí difícil, però ple de recompenses. Quan sigui gran qualsevol d’ells podria donar-me feina.

12. Una vegada vaig somiar que ja no havia d’anar més a classes de reforç, i que en tenia prou en visitar una botiga de pirates. (A Dave Egger).

Jordi Badiella
About Jordi Badiella

Jordi Badiella és filòleg i professor de Secundària a l'escola El Cim de Terrassa Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*