Si pogués, tornaria a ser mestre

Ara que ha començat un nou curs, ple de reptes, projectes i d'incerteses, m'agrada reflexionar sobre el perquè vaig decidir dedicar-me l'educació.

Àlex Rodríguez
 
 
 

iStock

Ser mestre no és poca cosa, més aviat n’implica moltes, de coses, tant en l’àmbit professional com personal. Ens mou ajudar als altres, ens apassiona engrescar i motivar als alumnes, ens emociona veure com superen dificultats i aconsegueixen fites personals o acadèmiques. Per contra, ens preocupa que no se’n surtin, ens remou per dins veure’ls tristos, ens molesta que llencin la tovallola…

El mestre es fa a l’acció, en el tu a tu amb els alumnes, en l’atenció directa… És una feina molt intensa: el dia a dia sovint ens absorbeix i és molt necessari sentir-nos acompanyats i, de vegades, sostinguts pels nostres companys. Ens agrada reflexionar i arreglar el món, si no fos així, estaríem al capdavant d’una classe? Som observadors, per poder atendre i buscar el millor dels nostres alumnes com per millorar la nostra pràctica pedagògica. Necessitem aprendre i ho fem no només per necessitat professional, si no pel convenciment personal que un mestre mai no és un producte acabat.

Fa catorze anys que estic a la trinxera i espero que me’n quedin molts més. Sens dubte, he après molt més dels meus alumnes i de les meves alumnes que ells i elles de mi. No n’hi ha un d’igual. Sabem que el que funciona a uns, perjudica uns altres, i a l’inrevés. I el que un dia va bé, l’altre malament; el que havies planificat per al dia s’esguerra al cap de cinc minuts de començar la classe. No hi ha varetes màgiques. Però sí comptem amb un grapat d’eines que funcionen: el treball artesà del dia a dia, que es cou a foc lent, el que es fa de cor i amb respecte, des de l’honestedat i amb dosis infinites de paciència. Sabent mirar i escoltar, estar present i disponible, acollint i acompanyant sense condicions prèvies, sabent dir: sí i no, no ho sé, gràcies, per favor i disculpes, tot marcant límits necessaris, descobrint i potenciant capacitats i habilitats, reconeixent a l’altre de forma plena… Sense oblidar-nos de les famílies, amb les quals compartim un projecte comú, que ens confien els seus tresors més preuats.

Quina enorme gratitud sentim quan antics alumnes ens vénen a veure a l’escola i ens fan una abraçada, o quan els trobem pel carrer i ens criden: “Profe!”, o quedem per dinar… I recorden molt millor que tu els moments que per ells van ser importants: quan els vas escoltar o ajudar amb un problema, quan vam compartir alegries, tristors, desenganys, emprenyades… I ho transmeten amb un somriure i et donen les gràcies, “gràcies per aguantar-me”, “per la paciència”, “per ajudar-me”, “per no haver-me jutjat”…I just aquí sents una responsabilitat enorme que fins i tot fa vertigen. Ho redescobreixes, perquè ja ho saps, però t’adones encara una mica més, que ho hem de fer tot amb molta cura, que transcendim en la vida d’aquestes persones i que podem fer un gran bé o un horrible mal.

I és per totes aquestes coses, i algunes més, que, si pogués, tornaria a ser mestre.

Àlex Rodríguez
About Àlex Rodríguez

Mestre d’educació primària i pedagog Contact: Twitter | More Posts

12 Comentaris on Si pogués, tornaria a ser mestre

  1. Excel.lent article escrit des de la humiltat,el respecte i la dedicacio que requereix la professio de mestre.
    Enhorabona professor Àlex.

  2. Que t’haig de dir…tornariem a ser Mestres, és l’essència que ens mou…les 24hores del dia ♥️
    La Teva compi Núria 😉

  3. Jo també tornaria a ser mestra. Si els companys de claustre són con tu. Sóc privilegiada perquè rreballo cada dia amb tu i prrquè comparteixo altrea projectrs engrescadors amb tu. I em srnto privilegiada perquè sempre he pogut treballar amb gent que ha fer del ser mestre la seva passió i vocació!!!

  4. La teva compu Neus // 10/10/2018 a les 19:14 // Respon

    Jo també tornaria a ser mestra. Si els companys de claustre són con tu. Sóc privilegiada perquè rreballo cada dia amb tu i prrquè comparteixo altrea projectrs engrescadors amb tu. I em srnto privilegiada perquè sempre he pogut treballar amb gent que ha fer del ser mestre la seva passió i vocació!!!

  5. Óscar campaña // 10/10/2018 a les 19:33 // Respon

    Impressionant, sentir a un professor com se sent en començar un nou curs i con s’implica en la formació acadėmica, personal i sobretot emocional dels alumnos als quals adora.
    Un papi que te va patir

  6. Araceli Ruiz // 10/10/2018 a les 19:40 // Respon

    Me emocionan tus palabras. Ojalá todos fueran como tú. Felicidades

  7. Moltíssimes felicitats!!!
    No tinc paraules d’agraiment i se que sóc molt afortunada de poder portar un dels meus fills a una escola on es valoren tant les persones…molta emoció…mil gràcies!!!

  8. Quines paraules més sàvies i el que és cert és que no només son paraules sinó accions. En el teu dia a dia demostres tot el que dius i és cert, segur que tornaries a ser mestre perquè ho portes a dins i els teus alumnes ho noten.
    Felicitats Alex per les teves paraules i pel teu saber fer!!!

  9. Jo també tornaria a ser mestra!! Gràcies per definir tan bé l’essència, l’emoció i el compromís que ens aporta la passió per la nostra feina. Enhorabona, Àlex!

  10. Moltes gràcies per les teves paraules, pel intens testimoniatge d’una professió, perquè encoratges i renoves il·lusions, perquè aportes emocions, perquè deixes ben clar el que és important i necessari d’una tasca que no té aturador…
    Gràcies i endavant!

  11. Montse Lahoz // 11/10/2018 a les 12:52 // Respon

    M’he jubilat després de 38 anys i tornaria a ser mestre!!! Bon article.

  12. María José // 12/10/2018 a les 21:35 // Respon

    Navegar per la xarxa i trobar aquest article. Quina barreja d’emocions! Com he trobat a faltar aquelles trinxeres que he compartit amb vosaltres. Ara des d’unes altres trinxeres em trobo treballant per els mateixos objectius: els alumnes, per cada un d’ells. Si els hem pogut ajudar… També tornaria a ser mestra

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*